Karin Slaughter presenta a L’illa dels llibres la novel·la ‘El núm3ro de la tr4ición’.
Karin Slaughter és una de les autores de novel·la negra més destacades del panorama nord-americà amb més de vint milions d’exemplars venuts de les seves novel·les.
Destaca per dotar als seus personatges d’ un exhaustiu retrat psicològic i la duresa en algunes ocasions de les descripcions dels crims que hi apareixen. Slaughter centra bona part de les seves novel•les a Atlanta i Geòrgia.
L’editorial Roca ha publicat El núm3ro de la tr4ición on reuneix a dos dels protagonistes de les seves anterior sèries, la forense Sara Linton habitual de la sèrie Grant County i el detectiu Will Trent de Will Trent/ Atlanta Series. L’illa dels llibres ha entrevistat a Karin Slaughter. Jordi Milian
Les seves novel·les tenen èxit als Estats Units i també a Europa. Els vint milions de llibres venuts avalen el seu seu èxit.
Sóc molt afortunada. Sóc molt conscient de la sort que tinc. Conec autors molts bons, però que no tenen aquesta oportunitat. Hem sento afortunada amb el fet, que molts editors de fora dels Estats Units, estiguin interessats i em recolzin.
Quan va decidir que volia ser escriptora?
De fet, crec que l’escriptura em va escollir a mi. Als sis anys vaig escriure el primer text i vaig adonar-me que volia ser escriptora.
És una passió que he tingut sempre i em sento afortunada de ser escriptora.Només treballant molt arribés a ser escriptor
En les seves novel·les destaca sobretot treballat retrat psicològic dels seus personatges..
Sempre penso en en uns personatges que siguin gent de veritat. Si els veig com gent de veritat conec els secrets que el lector desconeix i que aniré mostrant poc a poc a la novel·la
Solen ser personatges difícilsi amb moltes complexitats, tal com som els humans. És com treure lentament les capes d’una ceba per anar ensenyar com són per dins aquests personatges.
Com aconsegueix ficar-se en la pell d’un assassí o d’un psicòpata?
Sóc conscient que en la vida real existeixen psicòpates i faig tot el possible per no glorificar-los. Per això, sempre escric des del punt de vista del detectiu o la víctima.
Pots posar-te en la ment d’un psicòpata, només si ets un psicòpata.
En el meu cas, tinc l’oportunitat de visitar les presons i entrevistar a criminals, però mai entrevistaré a un assassí en sèrie per què això seria donar-li una atenció que ells volen.
M’interessa més les conseqüències del crim, les víctimes i les investigacions
Sempre hi ha un motiu per assassinar?
La gent sempre tindrà un motiu per cometre un assassinat. En la vida real molts d’aquests motius són estúpids. Mai ningú mata per alguna cosa extraordinària. A més, si en una novel·la negra, el dolent s’escapa, això no dona cap tipus de recompensa. A la novel·la negra sempre el detectiu troba a l’assassí i aquest paga pel que ha fet.
A la novel·la El número de la traición, coincideixen protagonistes de les seves anteriors sèries com Sara Linton i Will trent. Per què?
A les novel·les anteriors sempre tenien tres punts de vista, el de Will, el de Sara o el de Faith. Un dels plaers de poder escriure des d’un punt de vista masculí o femení es que no sempre aquestes dues visions de veure les coses hi estan d’acord. Això em permet crear girs, discussions i elements que son positius per la trama.
Un punt en comú de les seves obres és donar la mateixa importància a la investigació criminal com a la vida personal dels personatges principals especialment de Sara, Will i Faith……
És molt important en una novel·la tenir aquest balanç. Penso que si al lector no li importa el personatge, tampoc li importarà la trama.
Els personatges són forts, amb elements emocionals, i això em permet crear una trama específica als personatges. Aquesta barreja i balanç és molt important per captar l’atenció del lector.
Què vol reivindicar en les seves novel·les?
Sobretot m’interessa reivindicar els drets de la dona i la igualtat. Als anys setanta i vuitanta a la literatura negra es victimitzava molt a les dones.
Jo escric dels crims amb una altre perspectiva, sobre dones fortes que jo conec. Dones que tenen les seves pròpies tragèdies però que en cap cas són víctimes. També hi ha una dificultat escriure des del punt de vista de la víctima que sobreviu. Això em serveix per parlar de la violència domestica, violacions, abusos…
Això, no ha de ser una preocupació exclusiva de la dona. Espero i busco una igualtat entre dones i homes perquè en els països i les societats amb major igualtat, sempre són països que progressen econòmicament i socialment.
Vols escoltar a Karin Slaughter? Escolta l’entrevista en aquest podcast.
