Ara que es publica el premi Bertrana 2017, el de la 50ena edició, que va rebre David Nel.lo per Melissa i Nicole, els voldria proposar que recuperessin la lectura del primer premi Prudenci Bertrana.
Una novel.la titulada Estat d’excepció que serveix per connectar a través de la literatura amb els moments decisius que vivim pel futur del nostre país. Manuel de Pedrolo va guanyar la primera convocatòria del premi gironí amb aquesta novel.la que descriu perfectament el que passa aquests dies.
Un estat de setge a les llibertats accentuat, sobretot, des de la última setmana de setembre,abans de la celebració del referèndum l’1-O, i que s’ha consolidat amb el cessament del govern, els empresonaments i l’aplicació del 155. Pedrolo va ser l’escriptor català més retallat i més perseguit professionalment per la dictadura franquista.
L’obra havia estat escrita el 1961 i s’havia presentat al premi de Girona, tal com consta en el seu palmarès, amb el títol d’Estat d’excepció però primer s’havia titulat Esberlem els murs de vidre.
La novel·la ja havia intentat publicar-se diverses vegades, però va ser reiteradament rebutjada per la censura el 1963, el 1965, el 1968. L’estratègia del canvi de títol per confondre els censors no sempre funcionava.
Finalment, per Sant Jordi del 1975 es va publicar, set anys després que hagués estat censurada. I ho feia amb el títol d’Acte de violència i amb el reclam a coberta que es tractava del premi Prudenci Bertrana que havia guanyat amb l’altre títol.
La novel·la era, tal com diu la contraportada del llibre: “la recreació dinàmica i sostinguda d’una ciutat (ara, llegeixin país) que viu unes jornades sense precedents: una estranya solidaritat va guanyant els ànims dels seus habitants, els quals, sense haver-se posat d’acord, obeint una consigna anònima i senzilla, instauren una situació que els permetrà de conquerir la llibertat sense vessaments de sang”.
Ben bé com si els temps no haguéssin canviat gens. Quan recuperes aquestes notícies, t’adones que és vergonyós que l’anomalia democràtica que vivim continua sent una excepció en aquesta època que s’ha de lluitar per recuperar unes llibertats que ens pensàvem que ja havien conquerit fa quaranta anys els nostres avis.
Ara sí, només depèn de nosaltres que deixi de ser-ho, una anomalia.
Martí Gironell
