Un tastet de.. El port del nou món de Xúlio R. Trigo

El 25 d’octubre l’editorial Edicions 62 publica El prot del nou món. L’illa dels llibres us ofereix un avançament editorial de la nova novel·la de Xúlio R. Trigo.

Després de l’èxit de Somni de Tàrraco, Xulio R. Trigo torna amb la novel·la històrica. Serà el proper mes d’octubre amb la publicació d’El port del nou món (Ed. 62) situada a la  Barcelona de la segona meitat del segle xv. Es tracta d’una novel·la molt ben documentada sobre la construcció del port de Barcelona i que serà una de les apostes destacades en el panorama literari català d’aquesta tardor.
Per continuar prosperant, la ciutat de Barcelona calia emprendre unes obres monumentals i construir un port segur: el port de la Santa Creu, un port de 103 metres de llarg.
En aquest context real, El port del nou món compta com a protagonistes a l’enginyer Stassi d’Alessandria, que ha rebut l’encàrrecdel Consell de Cent per dur a terme les obres; la del jove Marcel, que tot i la seva delicada salut aconsegueix fer realitat el seu somni, i la de la  Teresa, una noia decidida i valenta disposada a tot per salvar el seu germà.

Barcelona, octubre del 1481
El primer que va experimentar va ser fàstic. Li pujava a la gola i s’hi adheria de manera insuportable. Si es deixava envair per aquella sensació, potser sortiria a l’exterior i deixaria d’angoixar-la.
La sensació li provocava un malestar creixent. En notava el pes, com l’esclafava contra la fusta i li feia difícil respirar. De sobte, va saber que el pes l’ofegaria, que li faria esclatar els pulmons. Potser seria l’últim record que s’emportaria d’aquest món, aquella alenada agra que ja no tenia remei, que es quedaria amb ella per sempre per recordar-li el preu que s’ha de pagar quan no tens res.
La Teresa va obrir els ulls i la boca. Per més que hi hagués donat el seu consentiment i s’hagués proposat tancar els sentits, era conscient que el pes del fàstic i l’angoixa que experimentava podrien matar-la. Necessitava els ulls per fugir de la foscor i la boca per respirar a glopades.

Podeu llegir-ne més en aquest enllaç.