Pluja de premis a la gran Nit de les Lletres Catalanes amb Carles Rebassa, Antònia Carré-Pons, Marc Artigau, Jaume Coll, Cristina Genebat, Josep R. Cerdà, Berta Cusó, Víctor Borràs, Alejandro Palomas, Ramon Monton, La contracoberta, Club Tàndem i Paul Freedman.
La literatura catalana va celebrar dissabte una de les seves grans cites anuals amb la 75a Nit de les Lletres Catalanes, una gala que va reunir al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) prop d’un miler de persones del món cultural, editorial i institucional per reivindicar la vitalitat, el prestigi i el futur de la llengua i la creació literària en català.
Organitzada conjuntament per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la vetllada va combinar lliurament de premis, actuacions artístiques com les del poeta Josep Pedrals o el cantant Triquell, Ginestà, Gemma Humet, Sandra Monfort o Ariadna Peya i discursos institucionals en una celebració que, més enllà de reconèixer els autors guardonats, va voler projectar la literatura catalana cap al futur i reforçar el seu vincle amb els lectors.
Segons el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, aquesta edició marca “un pas de gegant” en l’evolució de l’esdeveniment, que s’obre “a tota la cadena del món del llibre”. Antich va recordar que, durant dècades, la Nit de les Lletres Catalanes ha contribuït a garantir la supervivència i el prestigi de la llengua i la literatura catalanes, i va defensar que en el context actual “ens calen més llibres i més cultura”.
Per la seva banda, la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, va destacar la “potència extraordinària” de la literatura catalana contemporània i va assegurar que la institució treballarà perquè aquesta gran festa de les lletres continuï creixent i millorant.
Carles Rebassa s’emporta el Premi Sant Jordi de Novel·la
El moment central de la gala va ser el lliurament del 66è Premi Sant Jordi de Novel·la, un dels guardons més prestigiosos de les lletres catalanes, que enguany ha recaigut en Carles Rebassa per l’obra Prometeu de mil maneres.
La novel·la narra la història d’un cambrer de Palma que veu com la seva vida es transforma després de conèixer un jove en un local nocturn. A partir d’aquest punt, el protagonista inicia una lluita per preservar la seva identitat en un entorn marcat per relacions complexes, desitjos i tensions que travessen la seva vida personal i professional.
Durant el seu discurs d’agraïment, Rebassa va reivindicar el paper central de la llengua catalana en la cultura i la identitat del país. “Nosaltres som aquí perquè tenim llengua”, va afirmar, abans d’alertar sobre la necessitat de protegir-la davant els reptes actuals.
El Premi Sant Jordi està dotat amb 60.000 euros, a més dels drets d’autor derivats de la publicació de l’obra, fet que el converteix en un dels premis literaris millor dotats del panorama català.
Antònia Carré-Pons, millor novel·la de l’any
Un altre dels moments destacats de la nit va ser el lliurament del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, que va guanyar Antònia Carré-Pons per La gran família.
L’obra retrata la relació entre dues germanes que creixen juntes però desenvolupen vides radicalment diferents. El jurat va destacar la capacitat de la novel·la per explorar les relacions familiars, el pas del temps i les transformacions personals a través de dues trajectòries vitals que, malgrat tot, continuen connectades.
En el seu discurs, Carré-Pons va aprofitar l’escenari per reclamar una major visibilitat de les autores dins el panorama literari.
Nous talents i reconeixements en tots els gèneres
La gala també va premiar diverses veus emergents i consolidades de la literatura catalana en diferents gèneres.
Cristina Genebat va guanyar el primer Premi Lo Somni al nou talent literari per la novel·la Sorra, un relat que entrellaça les històries de tres dones de generacions diferents.
En l’àmbit teatral, Josep R. Cerdà va obtenir el primer Premi Àngel Guimerà de Literatura Dramàtica per La segona línia, una obra centrada en els conflictes emocionals i psicològics de quatre personatges que s’enfronten als seus propis dimonis interiors.
En narrativa breu, Marc Artigau va ser guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per Aquest serà el nostre pou, un recull que combina realisme i elements fantàstics per explorar les pors i contradiccions de l’experiència humana.
Pel que fa a la poesia, el Premi Carles Riba va ser per a Jaume Coll Mariné amb Com les fulles, una obra que estableix una connexió íntima entre l’experiència personal i el paisatge natural.
Literatura infantil, traducció i projecció internacional
La Nit de les Lletres Catalanes també va reconèixer la literatura adreçada al públic més jove.
El Premi Josep M. Folch i Torres de novel·la infantil va ser per a Víctor Borràs i Gasch amb Animals que cauen del cel, mentre que el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil va recaure en Alejandro Palomas per Una veritat, una obra que combina el drama dels adults amb la mirada imaginativa dels infants.
En traducció, el Premi PEN Català Montserrat Franquesa va distingir Josep Monton per la seva traducció de Josep i els seus germans, de Thomas Mann, mentre que el Premi Internacional Joan B. Cendrós va reconèixer la trajectòria de l’historiador nord-americà Paul Freedman, especialista en la Catalunya medieval.
Una gala cultural amb música, dansa i poesia
La cerimònia, presentada per Xavier Grasset, Alba Riera i Elisenda Pineda i dirigida escènicament per Lluís Danés, va combinar literatura amb altres disciplines artístiques.
La vetllada va incloure actuacions musicals i escèniques d’artistes com Ginestà, Triquell, Gemma Humet i Sandra Monfort, així com intervencions poètiques i coreogràfiques que van convertir l’acte en una celebració transversal de la cultura catalana.
Una gran trobada institucional i literària
La gala va comptar amb una destacada presència institucional, amb l’assistència del president de la Generalitat, Salvador Illa,; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila; el president del Parlament, Josep Rull; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, entre d’altres. També hi han estat presents els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès, i les expresidentes del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Laura Borràs, a més de diputats del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Parlament Europeu, i regidors de l’Ajuntament de Barcelona. la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, entre altres representants polítics i culturals.
També hi van participar nombrosos escriptors i professionals del sector editorial, entre ells Eva Baltasar, Roc Casagran, Jordi Puntí, Maria Barbal, Clara Queraltó, Roser Cabré-Verdiell, Carlota Gurt, Montse Albets, Sílvia Soler, Eva Piquer, Toni Güell, Iolanda Batallé, Agnès Marquès, Montse Barderi, Gemma Ventura, Jordi Cabré, Julià de Jòdar, Albert Pijuan, Helena Tornero, Marina Espasa, Ferran Grau, Ramon Erra, Antoni Veciana, Emma Zafón, David Nel·lo, Toni Cruanyes, Francesc Cuéllar, Elisenda Solsona, Fàtima Saheb, Jordi Sierra i Fabra, Silvana Vogt i Natàlia Romaní.
