La gala servirà per lliurar alguns dels guardons més prestigiosos de la literatura catalana, que reconeixen tant obres inèdites com publicacions destacades de l’últim any.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acollirà aquest dissabte 14 de març una nova edició de la Nit de les Lletres Catalanes, una de les cites més destacades del calendari literari català
Entre els premis que es lliuraran hi destaca el 66è Premi Sant Jordi de novel·la, convocat per Òmnium Cultural i considerat el guardó més ben dotat i un dels més prestigiosos de les lletres catalanes, amb una dotació de 75.000 euros no vinculats a drets d’autor. El premi, que es convoca de manera ininterrompuda des de 1960 com a relleu del Premi Joanot Martorell, reconeix la millor novel·la original i inèdita en català. El jurat d’aquesta edició està format per Maria Dasca, Manuel Forcano, Mara Faye Lethem, Marcel Mauri, Maria Mercè Roca, Mercè Sarrias i Guillem Terribas.
La gala també acollirà el lliurament del 1r Premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica, un guardó de nova creació convocat per la Diputació de Barcelona i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Amb una dotació de 15.000 euros, esdevé el premi de literatura dramàtica més ben dotat de l’Estat i pren el relleu del Premi Frederic Roda.
Pel que fa a la narrativa breu, es concedirà el 28è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, convocat també per Òmnium Cultural i dotat amb 6.000 euros. El premi, creat amb l’objectiu d’impulsar i prestigiar la literatura catalana, té els seus orígens en el Premi Víctor Català, instaurat el 1953 i rebatejat el 1998 en honor a l’escriptora Mercè Rodoreda.
La poesia tindrà el seu protagonisme amb el 67è Premi Carles Riba, que reconeix la millor obra poètica original i inèdita escrita en català. Convocat per Edicions Proa i dotat amb 5.000 euros, el guardó és hereu del Premi Ossa Menor, creat el 1950 per Josep Pedreira i dedicat des de 1959 a la memòria del poeta Carles Riba.
Entre les novetats d’aquesta edició també destaca el 1r Premi Lo Somni al nou talent literari, impulsat per l’editorial La Magrana amb l’objectiu de descobrir noves veus de la narrativa catalana. El premi està dotat amb 10.000 euros i s’adreça a autors novells amb un màxim d’una obra publicada.
La literatura per a públic jove també tindrà el seu espai amb el 63è Premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, convocat per La Galera i destinat a obres per a lectors d’entre nou i onze anys, així com el 52è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, convocat per Elastic Books i considerat un dels guardons més rellevants del gènere.
A banda dels premis a obra inèdita, la Nit de les Lletres Catalanes també reconeixerà trajectòries i obres publicades. Entre aquests guardons destaca el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2025, dotat amb 25.000 euros, que distingirà una de les deu obres finalistes, entre les quals hi ha els títols:
— La gran família. Antònia Carré-Pons. Club Editor
— L’home que va vendre el món. Melcior Comes. Prosa
— Si una família. Alba Dalmau. Angle Editorial
— Virgil. Quim Español. Edicions 1984
— Guerra, victòria, demà. Carles Fenollosa. Drassana
— Els claustres. Víctor García Tur. Comanegra — Demolició. Lluís Llort. Clandestina
— Abans més que Encara. Miquel de Palol. Navona
— Els crits. Víctor Recort. L’altra Editorial
— Escenaris. Toni Sala. L’Altra Editorial.
La gala també inclourà el lliurament de l’11è Premi PEN Català Montserrat Franquesa de traducció, que reconeix les millors traduccions literàries publicades en català,
Nominacions:
— Carlos Dachs, per Tango satànic, de László Krasznahorkai. Edicions del Cràter (hongarès).
— Ramon Monton, per Josep i els seus germans, de Thomas Mann. Comanegra (alemany). — Xavier Pàmies, per Els guardians de la casa, de Shirley Ann Grau. L’Agulla Daurada (anglès).
— Pau Vidal, per Ferrocarrils de Mèxic, de Gian Marco Griffi. La Segona Perifèria (italià).
També es lliurarà el 1r Premi Vinyeta FICOMIC, destinat a distingir el millor còmic publicat en català durant l’any 2025.
Nominacions:
— Esqueixos. Toni Benages i Gallard. Males Herbes
— Lignit. Emma Casadevall. Editorial Finestres.
— La conca dels àngels. Berta Cusó. Pagès Editors.
Entre els reconeixements ja anunciats, el 39è Premi Internacional Joan B. Cendrós serà per a l’historiador nord-americà Paul Freedman, per la seva contribució a la projecció exterior de la cultura catalana. D’altra banda, el 46è Premi Muriel Casals de comunicació s’ha concedit ex aequo al pòdcast Club Tàndem, presentat per Juliana Canet i Marina Porras, i a La contracoberta d’Editorial Barcino, conduït per Clàudia Rius.
Una gala en un espai emblemàtic
L’acte se celebrarà a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, un espai icònic que ja va acollir les gales de la 25a edició (1975) i de la 50a (2000) de la Nit de Santa Llúcia. La cerimònia es podrà seguir en directe per TV3 dissabte a les 22 h.
La gala comptarà amb la participació d’artistes destacats de l’escena catalana com Ginestà, Ariadna Peya, Gemma Humet, Josep Pedrals, Sandra Monfort i Triquell. La banda de la Nit de les Lletres Catalanes estarà dirigida per Xavi Lloses i formada pels músics Lluna Aragón (violí), Edurne Arizu (acordió), Adrià Bauzó (flauta i tenora), Santi Careta (guitarres), Joan Motera (contrabaix) i Oriol Roca (bateria).
L’esdeveniment també reunirà un ampli grup de lliuradors que representen el panorama cultural i literari actual, amb noms com Xavier Bosch, Blanca Llum Vidal, Sebastià Alzamora, Regina Rodríguez Sirvent, Estel Solé, Àngels Gonyalons, Natza Farré, Gemma Ruiz o Màrius Serra, entre moltes altres personalitats del sector.
