L’Illa dels Llibres t’ofereix un grapat de recomanacions literàries per aquestes festes per si no saps que llegir o que et regalin.
Farem més recomanacions fins arribar als 25 d’aquest Nadal.
El jardiner i la mort
Gueorgui Gospodínov
Edicions del Periscopi / Impedimenta
Gospodínov ofereix un relat íntim i profund sobre la pèrdua del pare. «El meu pare era jardiner. Ara és un jardí» és la frase que condensa l’esperit del llibre: la mort no com a final absolut, sinó com a transformació silenciosa en memòria i paisatge interior.
La novel·la adopta la forma d’un monòleg interior d’un fill que vetlla el pare en els seus últims dies. A través dels records de la infantesa i de petites escenes quotidianes, Gospodínov construeix també el retrat d’una generació d’homes búlgars nascuts després de la Segona Guerra Mundial, marcats pel treball, el silenci i una manera continguda d’estimar.
La mort del pare implica la desaparició del fill tal com era: amb ell s’esvaeix un món sencer. Amb una prosa precisa i emotiva, l’autor explora com els fills negocien el dol i aprenen a conviure amb l’absència. El jardiner i la mort és un text que reivindica l’acceptació del dolor i la nostàlgia com a formes de fidelitat a l’amor paternofilial.
El joc del silenci
Gil Pratsobrerroca
La Campana
El guionista Gil Pratsobrerroca debuta en la narrativa amb El joc del silenci, un thriller ambientat al petit poble d’Arcavell que aposta per una estructura clàssica de suspens i un ritme accelerat. La novel·la arrenca el 15 de juny de 2025, quan desapareix la Valèria Costa, una nena de set anys, fet que sacseja la comunitat i activa una investigació policial immediata.
A mesura que avança el relat, el focus se centra en els pares de la menor, que passen de ser víctimes a convertir-se en sospitosos. La investigació els obliga a enfrontar-se als seus propis silencis i a revelar secrets del passat que fins aleshores havien mantingut ocults. El llibre construeix la tensió a partir d’un compte enrere constant i d’una alternança entre present i passat que va aportant noves dades al cas.
Pratsobrerroca, amb experiència prèvia com a guionista, trasllada a la novel·la un estil àgil i visual, amb capítols breus i girs freqüents. L’ambient tancat del poble reforça la sensació de pressió i de sospita col·lectiva, mentre la trama explora les conseqüències emocionals d’una desaparició i els límits de l’amor i la confiança.
El joc del silenci és una novel·la de suspens directa i efectiva, que s’inscriu dins el thriller contemporani i que presenta un debut literari orientat clarament a mantenir l’interès del lector fins al desenllaç.
Caledonian Road
Andrew O’Hagan
Més Llibres / Libros del Asteroide
Londres, segle XXI. Les façanes victorianes, el trànsit incessant i els pubs plens de nostàlgia són només el decorat d’una ciutat que amaga trames de poder, corrupció i privilegis. És aquí on Andrew O’Hagan, tres vegades nominat al Premi Booker, situa Caledonian Road, una novel·la monumental que ofereix una radiografia incisiva i provocadora de la Gran Bretanya post-Brexit. Fruit de més d’una dècada de recerca i d’escriptura, l’obra —candidata al Premi Orwell 2025— combina una ambició literària impecable amb un anàlisi sociopolític d’alta precisió. El resultat és una sàtira sofisticada i punyent que despulla les costures de les relacions de poder en el Londres contemporani.
El protagonista, Campbell Flynn, és un professor universitari de mitjana edat, casat i amb dos fills, que ha aconseguit allunyar-se dels seus humils orígens per convertir-se en un reconegut intel·lectual. La seva vida aparentment perfecta, però, té esquerdes: deutes que amenaçen d’enfonsar-lo i que espera saldar amb la publicació d’un polèmic llibre d’autoajuda. La seva trajectòria es veu sacsejada per personatges que representen diferents cares d’una societat convulsa. Milo Mangasha, el seu alumne més brillant i provocador, li obre les portes al món de la darknet i de les criptomonedes. William Byre, el seu millor amic, lluita per sobreviure a un escàndol de dimensions monumentals. El seu cunyat, el duc de Kendal, manté negocis foscos amb oligarques russos.
En aquest trajecte, Campbell creua camins amb migrants sense papers, polítics corruptes, pensionistes arruïnats, aristòcrates en decadència, periodistes combatius, traficants i influencers que viuen a cop de likes.
Caledonian Road és més que una novel·la: és un mirall incòmode per a un país que encara busca el seu lloc al món després del Brexit.
Sau
Ferran Garcia
Males Herbes
Amb Sau (Males Herbes), Ferran Garcia publica una novel·la ambiciosa que enllaça dues històries separades pel temps però unides per un mateix territori i per un llegat que no s’esborra. L’autor de Guilleries construeix un relat a dues veus que avança entre el principi del segle XX i els anys previs a la inundació del poble de Sant Romà de Sau, quan la construcció del pantà del Ter estava a punt de fer desaparèixer definitivament un nucli sencer.
La primera línia temporal segueix els Sala de Bruc, una família que torna a la plana de Vic després d’anys a les plantacions de Guinea. El retorn no és net: arriben amb dues esclaves i un passat que es resisteix a quedar enrere, un llegat de violència i culpa que marcarà les generacions futures. La segona història se situa dècades més tard, quan una mort inesperada empeny dos amics a emprendre un viatge a cavall pels camins que envolten Sau, en un moment en què el poble està condemnat a desaparèixer sota l’aigua.
Les dues trames avancen en paral·lel fins a trobar-se, barrejant passat, present i futur, i construint una narració on el territori té un paper central. La novel·la aborda temes com la memòria, la culpa, l’amor prohibit i les ferides que no es tanquen, amb una mirada que combina el relat històric i la dimensió llegendària.
Amb Sau, Ferran Garcia consolida una veu literària que aposta per la narració d’arrel, vinculada al paisatge i a la memòria col·lectiva.
¿Qué pasa con Baum?
Woody Allen
Alianza
Amb ¿Qué pasa con Baum? (Alianza), Woody Allen publica la seva primera novel·la i trasllada al terreny literari l’univers que ha definit la seva obra cinematogràfica: la neurosi intel·lectual, la ironia corrosiva i una mirada implacable sobre les relacions humanes. L’escenari és Nova York, retratada alhora com a refugi i com a laberint moral.
El protagonista és Asher Baum, un escriptor jueu de mitjana edat incapaç de trobar el seu lloc al món literari. El seu tercer matrimoni fa aigües, les crítiques als seus llibres són tèbies i l’editor que li donava prestigi l’ha abandonat. A aquesta crisi professional s’hi afegeix un malestar íntim constant: Baum viu paralitzat per obsessions sobre el buit de l’existència i per la comparació inevitable amb el fill de la seva dona, un autor jove i reconegut que accentua la seva sensació de fracàs.
La novel·la avança entre monòlegs interiors, diàlegs punyents i situacions tan absurdes com reveladores, fins que un secret inesperat obre la porta a un possible gir narratiu. Sense perdre el to satíric, Allen juga amb la idea de la redempció i amb la necessitat de construir relats —encara que siguin precaris— per continuar endavant.
¿Qué pasa con Baum? és una carta d’amor crítica a Nova York i una sàtira del món cultural, de les misèries familiars i del declivi de l’amor en les parelles. En aquest debut com a novel·lista, Woody Allen demostra que la seva veu, marcada per l’humor irreverent i la lucidesa moral, també funciona amb eficàcia en la ficció literària.
La guardiana
Yael van der Wouden
Amsterdam Llibres / Salamandra
A La guardiana (Amsterdam Llibres), Yael van der Wouden situa la seva novel·la a l’Holanda rural de 1961, en un moment en què la guerra sembla ja un record llunyà. Els edificis han estat reconstruïts, les bombes han deixat de marcar el paisatge i la tranquil·litat domina la vida quotidiana. Però sota aquesta aparença d’ordre i normalitat, el passat continua latent, preparat per emergir.
La protagonista, Isabel, viu sola a la casa familiar, aferrada a una existència rígida, marcada per la rutina, la disciplina i el control. Aquesta estabilitat aparent es veu alterada quan el seu germà Louis li demana que aculli temporalment la seva nova parella, Eva, mentre ell és fora. L’arribada de la jove sacseja l’univers tancat d’Isabel: Eva és expansiva, sorollosa, desordenada i curiosa, tot allò que ella rebutja i tem.
El xoc entre les dues dones articula el nucli de la novel·la. La convivència forçada fa aflorar tensions, incomoditats i una obsessió creixent pel control que, progressivament, es transforma en un sentiment desconegut per a la Isabel. Van der Wouden construeix aquest procés amb subtilesa, convertint el conflicte domèstic en una exploració del desig, la repressió i les ferides emocionals que la postguerra va deixar en silenci.
Amb una prosa continguda i atmosfèrica, La guardiana retrata com la calma d’un país reconstruït pot amagar conflictes íntims profunds.
Una dona de la teva edat
Gemma Ruiz Palà
Proa
A Una dona de la teva edat, Gemma Ruiz Palà construeix una novel·la de ruptura i afirmació personal que posa el focus en un moment vital sovint silenciat: el pas a la maduresa femenina. La protagonista arriba a un punt d’inflexió quan decideix dir prou després de mitja vida dedicada a complir el paper que s’esperava d’ella: esposa responsable, mare entregada, amb els desitjos i les vocacions relegats a un segon pla.
La decisió de canviar de rumb no és indolora. La protagonista marxa de casa, afronta la incomprensió dels fills i recupera una vocació artística —l’escultura— que havia estat estroncada. Aquest retorn a la creació culmina amb una invitació inesperada a la Biennal d’Art de Venècia, un escenari carregat de simbolisme que contraposa els tòpics romàntics de la ciutat amb el procés íntim d’alliberament que viu la protagonista.
La novel·la aborda amb lucidesa i energia la menopausa com a espai de rebel·lia, no com a declivi, sinó com a oportunitat per redefinir-se i viure sense demanar permís. Ruiz Palà escriu amb una mirada directa i vitalista, convertint l’experiència individual en un relat compartit sobre la pressió social, el pas del temps i la necessitat de recuperar el propi desig.
Després de Les nostres mares, l’autora torna a situar una dona al centre del relat per qüestionar els mandats imposats i celebrar el foc que s’encén just quan el món espera que s’apagui.
Virgil
Quim Español
Edicions de 1984
A Virgil, Quim Español ens trasllada a una Ucraïna devastada per la guerra, on el doctor Virgil Nóvak, un metge honest i compromès amb la seva feina, veu com una catàstrofe personal el força a emprendre una odissea rere les línies enemigues. El viatge és físic, però sobretot interior: la por, la culpa i la necessitat de sobreviure posen a prova totes les seves conviccions.
Basada en bona part en fets reals, la novel·la avança amb un ritme tens sense recrear-se en l’explicació del conflicte bèl·lic, el text apunta amb precisió el context de violència i caos que envolta els personatges. El centre del relat, però, és la fragilitat moral: els dilemes ètics, els sentiments contradictoris d’odi, sacrifici, revenja i pietat emergeixen amb força en situacions límit. Quim Español construeix una atmosfera opressiva, on cada decisió pot ser fatal i cada gest pot significar tant la barbàrie com un acte d’humanitat. Virgil és una novel·la dura que exposa la cruesa de la guerra i, alhora, interroga el lector sobre fins on arriben els límits morals de l’ésser humà.
Orbital
Samantha Harvey
Edicions 62/ Anagrama
Un dia a l’espai per mirar la Terra amb uns altres ull. Guanyadora del Booker Prize 2024, Orbital (Edicions 62 / Anagrama), de Samantha Harvey, és una novel·la poc convencional que transforma la rutina d’un dia a l’Estació Espacial Internacional en una experiència literària i reflexiva. L’obra segueix sis astronautes al llarg de les setze voltes que la nau fa a la Terra en vint-i-quatre hores, combinant tasques quotidianes amb una observació constant del planeta.
Sense trama tradicional, Harvey aposta per un ritme contemplatiu que converteix la repetició en sentit. Des de l’òrbita, la Terra apareix com una esfera fràgil i interconnectada, i la convivència entre astronautes de diferents països esdevé una metàfora de cooperació i interdependència. La novel·la incorpora referències culturals i històriques que amplien la mirada i reforcen el seu missatge ecològic i humanista.
Orbital funciona com un “efecte mirall”: mirar el planeta des de fora per prendre consciència del que som i del que estem posant en risc. Una obra exigent i hipnòtica que convida a llegir amb calma i a repensar la nostra relació amb la Terra.
Personaje secundario
Enrique Murillo
Trama Editorial
En Personaje secundario, Enrique Murillo ofereix una mirada directa, lúcida i sovint irònica sobre més de cinquanta anys dedicats al món del llibre. Lluny de presentar-se com un heroi cultural, Murillo assumeix el paper que suggereix el títol: el d’un professional que ha estat a tot arreu —editorials petites i grans, projectes personals, relació amb autors i traductors— però que rarament apareix sota els focus.
L’argument pren la forma d’un relat memorialístic, una mena de viatge a través de la indústria editorial espanyola des de finals del franquisme fins als nostres dies. Murillo hi explica com es feien els llibres, com es discutien, com s’apostava per uns autors i se’n descartaven d’altres, i com l’edició, entre entusiasmes i desenganys, pot convertir-se tant en una vocació com en un camp de batalla. S’hi barregen episodis personals, trobades decisives i moments de crisi que revelen el costat més humà —i també més vulnerable— d’aquells que treballen darrere les cobertes.
El llibre funciona com una crònica íntima del món editorial, escrita amb un humor fi i una franquesa que desconcerta. Murillo mostra les tripes del negoci amb elegància, sense morbositat però sense indulgència, i aconsegueix que el lector entengui fins a quin punt la feina d’editar un llibre és tan complexa com invisible.
Minessota
Jo Nesbo
Proa /Reservoir Books
Jo Nesbø trasllada per primera vegada el seu univers narratiu als Estats Units. Ambientada a Minneapolis l’any 2016, la novel·la se situa en un moment de forta tensió social i política, just abans de l’elecció de Donald Trump, i ofereix un retrat punyent d’un país marcat per la polarització i la normalització de la violència.
El protagonista és Bob Oz, un policia suspès de servei, amb problemes d’alcohol i una vida personal caòtica, que decideix investigar pel seu compte l’assassinat d’un traficant d’armes. L’enquesta el porta a enfrontar-se a un franctirador actiu i a revisitar un cas del passat que va marcar profundament la seva trajectòria. Oz és un antiheroi imperfecte, menys brillant que altres detectius de Nesbø, però més irònic i proper.
La novel·la utilitza la intriga criminal per explorar qüestions com la cultura de les armes, les desigualtats racials i la desconfiança envers les institucions. Sense voluntat doctrinal, Minnesota combina ritme i mirada crítica, i consolida Nesbø com un autor capaç d’analitzar el present a través del gènere negre.
El director
Daniel Kehlmann
Random House
A El director (Random House), Daniel Kehlmann converteix la figura del cineasta G. W. Pabst en l’eix d’una novel·la poderosa sobre l’ambigüitat moral de l’art en temps de barbàrie. Finalista del Premi Booker i autor de l’èxit internacional La medición del mundo, Kehlmann torna a demostrar la seva habilitat per transformar la història en un espai de preguntes incòmodes més que de respostes concloents.
La novel·la recrea la trajectòria d’un dels grans noms del cinema europeu d’entreguerres, avui pràcticament oblidat. Després del seu fracàs a Hollywood, Pabst decideix tornar a Europa just quan el nazisme consolida el seu poder. Atrapat entre la por, l’ambició i el desig de continuar creant, accepta treballar sota la tutela del règim de Goebbels, un gest que marcarà definitivament la seva reputació.
Kehlmann evita tant la condemna fàcil com l’exculpació. El que li interessa és mostrar com opera la complicitat, com el poder no només imposa, sinó que també sedueix, i com les renúncies petites poden tenir conseqüències irreversibles. Amb una prosa precisa i carregada d’ironia, l’autor dissecciona la idea de l’art com a refugi moral i qüestiona fins a quin punt la bellesa pot justificar el silenci.
El director dialoga amb debats plenament actuals —la relació entre creadors i poder, la responsabilitat individual, la preservació de mites culturals— i confirma Kehlmann com una de les veus més rellevants de la literatura europea contemporània. Una novel·la que incomoda perquè no ofereix coartades, sinó miralls.
La pregunta 7
Richard Flanagan
Edicions del Periscopi /Libros del asteroide
A La pregunta 7, Richard Flanagan construeix un relat que avança per capes, com si disseccionés la seva pròpia vida i, alhora, la del segle XX. El fil conductor és la història del seu pare, presoner de guerra en un camp japonès durant la Segona Guerra Mundial, un episodi que travessa tota l’obra i que Flanagan connecta amb els esdeveniments científics i polítics que van culminar en la bomba atòmica.
L’autor alterna aquest rerefons històric amb episodis de la seva infantesa a Tasmània, la història del genocidi del poble aborigen i escenes íntimes que mostren com els records familiars —plens de silencis, culpa i supervivència— van modelant la identitat. Paral·lelament, Flanagan desplega un segon eix narratiu sorprenent: la relació amorosa entre H. G. Wells i Rebecca West, que desencadena una sèrie de connexions inesperades amb la història nuclear del segle XX.
Aquest joc d’espills entre el destí personal i les grans forces de la història permet a Flanagan plantejar la seva tesi central: com allò que sembla insignificant —un gest, un llibre, una decisió aparentment menor— pot acabar determinant el curs d’una vida o fins i tot d’un país. El títol remet a una pregunta paradoxal de Txékhov, símbol d’aquesta idea que la vida rarament ofereix explicacions clares.
Amb una prosa envoltant, l’autor ens convida a seguir aquests fils que s’entrellacen fins a dibuixar un mosaic coherent i emotiu. La pregunta 7 és una obra que parla de la memòria, la responsabilitat i la manera com convertim l’experiència viscuda en relat.
La península de las casas vacías
David Uclés
Siruela.
Amb La península de las casas vacías (Siruela), David Uclés irromp amb força en el panorama literari amb una obra d’ambició innegable. L’autor recrea un país fictici —Iberia— que li permet revisar la Guerra Civil espanyola des d’una perspectiva nova, allunyada del relat historicista però profundament connectada amb la veritat emocional del conflicte. En aquest escenari, segueix la trajectòria de la família Ardolento i d’una quarantena de personatges que, conjuntament, ofereixen un retrat polièdric d’un país ferit.
Uclés combina amb destresa realisme i elements de fantasia per capturar l’impacte de la guerra en la vida quotidiana. Escenes d’una intensitat poètica —soldats que alliberen cendra, ombres cosides, pobles que aprenen a fingir la mort— subratllen la dimensió simbòlica del relat i contribueixen a explicar allò que sovint queda fora dels manuals: la por, els silencis i les ferides que perduren. La “península de les cases buides” esdevé, així, una metàfora del que resta després del conflicte: espais deshabitats, memòries fracturades i un futur incert.
La prosa de l’autor és rica i envoltant, capaç de transitar entre l’epopeia i la crònica íntima sense perdre eficàcia narrativa. L’acollida crítica ha estat sobresortint, situant el llibre com una de les propostes literàries més sorprenents de la temporada i convertint-lo en un títol de referència sobre la memòria i la representació de la guerra.
La península de las casas vacías confirma l’arribada d’una veu literària que aposta per una mirada renovadora sobre un tema central de la nostra història. Una novel·la exigent i poderosa que deixa una empremta duradora.
Lliçons d’abisme
Mar Bosch
Empúries
Amb Lliçons d’abisme (Empúries), Mar Bosch torna a demostrar una habilitat singular per detectar el punt exacte en què la realitat perd equilibri i es transforma en una altra cosa. El llibre, un recull de relats breus, parteix de situacions aparentment quotidianes —una trobada fortuïta, una desaparició, una mentida protectora— que, de sobte, adquireixen un to insòlit, com si el món hagués girat uns graus sense avisar.
Bosch combina ironia, tendresa i una mirada molt lúcida sobre les vulnerabilitats humanes. En cada conte hi ha un gest o un detall que desencadena el desajust: un home que cau literalment del cel, una família incapaç d’explicar la mort del fill, una dona que conviu amb l’absència com si fos un moble més de la casa. Són històries petites en extensió però de gran profunditat emocional, escrites amb un estil que busca la precisió sense renunciar a la sorpresa.
Un element distintiu del llibre és el joc metaliterari de les notes al peu, on una veu complementària —irònica, inquisitiva, a vegades gairebé rebel— dialoga amb el relat principal. Aquest dispositiu aporta un ritme inesperat i ens recorda que tota història és, també, una conversa amb qui la llegeix.
M’emportaré el foc
Leïla Slimani
Angle editorial
Amb M’emportaré el foc (Angle Editorial), Leïla Slimani culmina el tríptic en què ha rastrejat les arrels familiars i culturals que han marcat tres generacions de dones. Aquesta tercera novel·la confirma la capacitat de l’autora per transformar la història íntima en un mirall ampli que reflecteix les tensions socials i identitàries del Marroc i de França.
Les protagonistes, la Mia i la Inès, formen part de la tercera generació de la família Belhaj. Nascudes en el Marroc dels anys vuitanta —un país que oscil·la entre el desig de modernitat i la por de perdre la seva essència—, les germanes creixen en un entorn on la llibertat és un horitzó possible però mai garantit. Slimani retrata amb precisió aquesta lluita quotidiana contra els prejudicis i les expectatives que encara pesen sobre les dones joves.
El seu anhel de llibertat té una genealogia clara: les dones que les han precedit. Mathilde, Aïcha i la tieta Selma encarnen un llegat de resistència i d’inconformisme que, tot i les restriccions del seu temps, obre camins perquè les generacions següents puguin imaginar una vida pròpia. És dins d’aquest marc que la Mia decideix marxar a París, emportant-se “el foc”: l’escriptura, el desig de construir una identitat nova i també la soledat inevitable de qui tria trencar amb el destí que semblava assignat.
Slimani combina delicadament l’evocació familiar amb una lectura incisiva dels condicionants socials, i ofereix un retrat nuançat del Marroc i de la seva relació amb França, dos espais que es contemplen i es qüestionen mútuament. La novel·la és, alhora, una història d’iniciació, un homenatge a la sororitat intergeneracional i un text profundament polític en el seu retrat de la llibertat com una conquesta sempre inacabada.
Qui salva una vida
Nuria Cadenes
Proa
Amb Qui salva una vida, la novel·la amb què ha guanyat el VII Premi Proa, Núria Cadenes recupera la memòria de les xarxes d’evasió que, durant la Segona Guerra Mundial, van operar a la Cerdanya per salvar jueus, aviadors aliats i perseguides del nazisme. El llibre posa el focus en una solidaritat discreta però decisiva, exercida per homes i dones que van entendre que, en temps de barbàrie, ajudar és una forma de resistència.
La novel·la arrenca el 1950, amb l’agressió d’un exmembre de la Gestapo a un capellà d’Organyà. A partir d’aquest fet, el relat recula fins als anys quaranta i segueix mossèn Joan, inspirat en el besoncle de l’autora, que coopera amb una xarxa clandestina formada per capellans, comunistes, pagesos, científics i mares coratjoses. Cadenes construeix un relat coral, rigorós i emotiu, que retorna la veu a històries sovint silenciades.
La novel·la es fonamenta en fets reals i en figures que van jugar un paper essencial, com Joan Domènech, Jean Ginoux o la família Sala. Amb un estil àgil i una sensibilitat precisa, Cadenes converteix aquesta memòria en literatura viva i, alhora, en una reflexió sobre l’actualitat: les ombres del feixisme i les migracions forçoses continuen interpel·lant-nos.
Qui salva una vida confirma la maduresa d’una autora que ha convertit la memòria i el compromís en eixos centrals de la seva obra. Una novel·la necessària que reivindica el poder transformador dels gestos valents.
La vida del llibreter A. J. Fikry / Las mil y una historias de A. J. Fikry
Gabrielle Zevin
Edicions del Periscopi / AdN
Després de l’èxit aclaparador de Demà, i demà, i demà (Periscopi, 2023), les editorials Edicions del Periscopi i AdN recuperen una de les novel·les més celebrades de Gabrielle Zevin: La vida del llibreter A. J. Fikry. L’obra, publicada originalment el 2014, arriba per primer cop en català amb traducció d’Octavi Gil Pujol.
Amb un estil tendre i carregat d’humanitat, Zevin ens presenta A. J. Fikry, un llibreter misantrop que, després de perdre la seva dona i estar a punt de fer fallida, es veu sacsejat per un inesperat gir del destí: l’aparició d’una nena de dos anys a la seva llibreria d’Alice Island. A partir d’aquí, l’autor traça una història de segones oportunitats que posa en valor l’amor pels llibres, la comunitat i la capacitat de reconstruir-se.
La novel·la ha estat traduïda a 38 idiomes i va ser adaptada al cinema l’any 2022.
Cor negre
Silvia Avallone
Empúries
Guardonada amb dos dels reconeixements literaris més prestigiosos del país —el Premi Elsa Morante i el Premi Viareggio-Repaci— l’obra s’ha mantingut als rànquings de més venuts durant tot el 2024, convertint-se en un fenomen editorial i emocional.
El relat s’inicia a Sassaia, un petit poble de muntanya on només s’hi pot arribar per un corriol estret i costerut, amagat entre castanyers. És aquí on un dia apareix Emilia: cabells rojos i rebels, trenta anys, un passat que pesa i unes botes lila que contrasten amb la natura ombrívola del lloc. Arriba carregada de maletes i amb un accent foraster que desperta desconcert i recel.
Des de la finestra de casa seva, Bruno observa l’escena amb la sensació d’assistir a una intrusió. Però quan finalment es coneixen, la solitud dels dos personatges estableix un fil invisible. En els ulls apagats d’Emilia —“com dos estels morts”— Bruno reconeix un buit semblant al seu. Ell arrossega el mal que va patir; ella, el mal que va causar i que l’ha condemnat a anys de presó.
Sassaia es converteix així en un refugi i alhora en un punt de no-retorn: l’últim lloc on provar d’escapar d’un futur en què ja no creuen. Avallone signa un relat punyent sobre la culpabilitat, la redempció i la capacitat de la vida per il·luminar fins i tot els racons més foscos.
Amb Cor negre, l’autora demostra que la literatura no només pot narrar històries, sinó també oferir consol. Una obra plena de compassió i bellesa, destinada a quedar-se en la memòria dels lectors molt més enllà de les llistes de vendes.
Les tenebres del cor
Albert Sánchez Piñol
La Campana / Alfaguara
L’Albert Sánchez Piñol antropòleg es fusiona amb l’escriptor a Les tenebres del cor per escriure un llibre a mig camí entre l’assaig i la novel·la d’aventures.
Amb un estil àgil i carregat d’ironia, l’escriptor i antropòleg català dissecciona una de les confusions més grans de la història científica: la recerca obsessiva dels anomenats “pigmeus” africans, un poble que mai va existir com el van descriure els exploradors occidentals. Les tenebres del cor, és nova obra d’Albert Sánchez Piñol, publicada per La Campana i es troba a a mig camí entre l’assaig i la novel·la d’aventures per transportar al lector des de l’antiga Grècia fins a l’actualitat per reconstruir com es va forjar aquest mite. Literatura sense ficció, com li agrada definir a Sánchez Piñol, el llibre que acaba de publicar.
L’obra se centra en les figures d’exploradors, antropòlegs i aventurers que, des del segle XIX, van projectar la seva imaginació sobre les comunitats boscanes de l’Àfrica central. Però també hi trobem la veu de l’autor, que aporta el seu propi testimoni després de conviure amb els mbuti al Congo. + INFORMACIÓ
Vincles, afectes i grillons
Jèssica del Moral
Columna
PREMI L’ILLA DELS LLIBRES 2025 La periodista s’endinsa en el territori de la ficció amb la seva primera novel·la, Vincles, afectes i grillons, una obra que dissecciona la complexitat dels lligams humans a través de la memòria i els records.
Amb “Vincles, afectes i grillons”, Jèssica del Moral ofereix una mirada sensible i intel·ligent sobre les relacions humanes, amb una narració que es mou entre la introspecció i l’observació social. Una novel·la que planteja preguntes inquietants sobre qui som i com ens relacionem amb els altres.
La novel·la juga amb la idea de les connexions emocionals, les quals poden esdevenir fonts de suport, però també cadenes invisibles que condicionen la llibertat individual. Vincles, afectes i grillons explora la dualitat de l’afecte, mostrant com els llaços entre les persones poden ser tant refugis com presons. + INFORMACIÓ
7 metros cuadrados
Jussi Adler-Olssen
Maeva
Després de més d’una dècada captivant milions de lectors arreu del món, Jussi Adler-Olsen tanca la seva popular sèrie del Departamento Q amb Siete metros cuadrados (Maeva). Carl Mørck, haurà d’enfrontar-se a una de les situacions més crítiques de la seva carrera.
L’inspector Carl Mørck es troba atrapat en un malson. Acusat injustament de tràfic de drogues i assassinat, és empresonat i es converteix en objectiu d’una recompensa milionària. El Departament de Policia de Copenhaguen li gira l’esquena, deixant-lo sol en un sistema ple de corruptes i criminals que volen veure’l mort. L’única esperança per a la seva supervivència recau en els seus companys del Departament Q, que hauran de desafiar l’ordre establert per descobrir la veritat i salvar-lo abans que sigui massa tard.
La trama s’endinsa en les ombres del poder, la corrupció i la lleialtat, amb un ritme frenètic i girs inesperats. + INFORMACIÓ
Els adeus impossibles
Han Kang
La Magrana / Lumen
Després de ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura el 2024, Han Kang, autora de La vegetariana i Les classes de grec, presenta la seva darrera novel·la.
La novel·la aborda un dels episodis més cruents de la història recent de Corea del Sud: la massacre de 30.000 civils a l’illa de Jeju entre novembre de 1948 i començaments de 1949, perpetrada per les forces governamentals.
Un matí glaçat de desembre, Gyeongha rep una notificació inesperada de la seva amiga Inseon. Aquesta, després de patir un accident mentre treballava al seu taller de fusteria a l’illa de Jeju, ha estat traslladada d’urgència a un hospital de Seül. Sense ningú més a qui recórrer, li demana que viatgi fins a Jeju per fer-se càrrec de la seva petita cotorra, que ha quedat sola, sense aliment ni aigua.
En arribar a l’illa, una intensa nevada bloqueja el camí de Gyeongha, posant en risc tant la supervivència de l’animal com la seva pròpia seguretat. No obstant això, el que no s’espera és el que trobarà a l’interior de la casa d’Inseon: una col·lecció acurada de documents sobre la massacre de Jeju. Aquesta tragèdia, durant anys silenciada, ressorgeix a través de fragments de somnis, memòries ocultes i els testimonis d’una família profundament afectada per un dolor heretat generació rere generació.
La balena embarrancada
Elizabeth O’Connor
Amsterdam Llibres
La primera novel·la d’Elizabeth O’Connor explica la història de Manod, una jove que, tot i viure en una comunitat on el futur de les noies està força orientat al matrimoni com a única sortida, té els seus somnis.
A la tardor de 1938, la Manod, una noia de 18 anys que viu en una petita illa gal·lesa dedicada a la pesca i a la pagesia, comença a qüestionar el futur que li espera. Mentre els nois marxen a treballar a la ciutat i les noies es casen, ella somia amb una vida diferent. L’arribada de dos etnògrafs anglesos, l’Edward i la Joan, trenca la rutina de l’illa. La Manod treballa amb ells com a intèrpret i queda fascinada per la independència de la Joan, que ha anat a la universitat i ha triat no casar-se.
Tot i il·lusionar-se amb la possibilitat de marxar a Anglaterra i tenir un futur millor, la Manod descobreix que els investigadors estan creant una visió falsa de l’illa i que la Joan segueix ideologies feixistes. Amb decepció però també amb maduresa, la Manod entén que ha de ser ella mateixa qui decideixi el seu camí i lluiti pels seus somnis.
La catastròfica visita al zoo
Joël Dicker
(La Campana / Alfaguara)
La nova novel·la de l’escriptor suís representa un gir en la trajectòria de Joël Dicker, conegut per thrillers com La veritat sobre el cas Harry Quebert. Aquesta vegada, però, aposta per una novel·la apta per a lectors de 7 a 120 anys, tal com ell mateix ha volgut remarcar.
Una crítica al món adult on aborda temes com la la democràcia, la diversitat, els valors, l’educació inclusiva i el paper de pares i mestres.
La protagonista és la Joséphine, una nena intel·ligent, somiadora i amb un gran sentit de l’humor. Quan els seus pares intenten entendre què ha passat durant una excursió al zoo que ha acabat en desastre, ella decideix començar pel principi. Perquè, segons explica, cap catàstrofe no arriba sola: totes són el resultat d’una cadena d’incidents previs, més petits, però igualment caòtics.
La novel·la ens transporta, així, a una successió de situacions esbojarrades que van des d’una escola inundada amb plastilina fins a una funció de Nadal cancel·lada per motius ideològics.
La catastròfica visita al zoo ens convida a mirar el món amb ulls nous. A través de l’humor, la tendresa i el caos, la novel·la mostra com els nens poden ser més lúcids que els adults, i com la convivència en la diferència és tan necessària com complicada. +INFORMACIÓ
