Tiana Negra tanca una catorzena edició marcada per les grans efemèrides editorials, l’auge del true crime i una clara aposta per la defensa de la llengua i la literatura catalanes.
El festival Tiana Negra ha posat punt final aquest cap de setmana a la seva catorzena edició reafirmant-se com el gran aparador de la novel·la negra en català. Amb una vintena d’activitats repartides en dos dies intensos, el certamen ha celebrat el passat, el present i el futur del gènere, alhora que ha tornat a reivindicar la necessitat de disposar d’espais estables per protegir i projectar la literatura catalana.
L’edició d’enguany ha estat marcada per diverses efemèrides de pes: els 50 anys de l’editorial La Magrana, els 40 de la mítica col·lecció La Negra i els 100 títols de Crims.cat, una de les sèries més influents de la narrativa criminal actual. A tot plegat s’hi ha sumat l’auge dels pòdcasts de true crime, que han tingut un protagonisme destacat i fins i tot han inspirat l’escenografia de la Sala Albéniz, convertida en un plató de videopòdcast.
Una inauguració entre celebració i reivindicació
La directora del festival, Anna Maria Villalonga, va obrir el certamen destacant la importància d’haver mantingut viu durant catorze anys un festival dedicat exclusivament al gènere negre en català i va defensar la necessitat de continuar impulsant iniciatives que donin visibilitat als autors i autores del país.
L’alcalde de Tiana, Isaac Salvatierra, va aprofitar l’acte inaugural per reivindicar el retorn a Tiana de les obres de Lola Anglada, actualment emmagatzemades a la Diputació, i per presentar el recent Pla Lector del municipi, una aposta clara per fomentar l’hàbit lector des de l’àmbit local.
Un dels moments més simbòlics de la jornada va ser la celebració dels aniversaris de La Magrana i La Negra, amb la presència d’Àlex Broch, creador de la col·lecció. Broch va recordar que “les coses existeixen perquè algú les fa” i va subratllar el valor de la iniciativa i la perseverança en la construcció de projectes culturals.
Francesc Puigpelat, Premi Memorial Agustí Vehí
La primera jornada també va acollir l’entrega del 13è Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana, que ha reconegut per segona vegada l’escriptor Francesc Puigpelat. L’obra guardonada, El pintor d’aquarel·les, recrea els anys de joventut d’Adolf Hitler a les portes de la Gran Guerra, quan encara somiava convertir-se en artista, en una novel·la que combina rigor històric i mirada crítica. Com és tradició, l’acte va comptar amb la presència de Marie Gournay, vídua d’Agustí Vehí.
Novetats, música i complicitat amb el públic
Malgrat el fred i el mal temps, el públic va omplir la Sala Albéniz durant la segona jornada. El matí va estar dedicat a la presentació de novetats literàries de Raquel Gámez-Serrano, Josep Lorman, Laia Vilaseca i Lluís Anton Baulenas, amb l’acompanyament de música de saxo i lectures dramatitzades, un dels formats més estimats del festival.
Un altre dels moments destacats va ser la celebració dels 100 títols de Crims.cat. Els seus impulsors, Àlex Martín i Ilya Pérdigo, van posar en valor la constància i el fet d’haver construït una col·lecció reconeixible, mentre el festival retia un homenatge especial a l’autora Montse Sanjuan i al personatge de la detectiu Anna Grimm.
La tarda va combinar literatura, teatre i música. Jordi Fernando va interpretar el relat Un detall verbal de Jordi SantaSusagna; el grup Soundtrack, amb Lluís Llort al capdavant, va aportar humor i ritme amb un joc de mímica i bandes sonores de cinema negre; i, per primer cop, el festival va presentar la novel·la d’un autor local, l’exalcalde Ferran, amb El tresor de Montis Hilaris.
El pes creixent del true crime
El true crime va tenir un paper central amb l’entrevista a Roger Heredia, membre de la policia científica, i amb la participació de l’equip del pòdcast Crims. Nil Montilla Rodríguez i Irene Forment van explicar els processos creatius i la complexitat de construir relats rigorosos sobre fets reals, un dels grans reptes del gènere.
Premis trajectòria i cloenda nocturna
El festival també va reconèixer la trajectòria de Margarida Aritzeta, en la categoria de creació, i de Lluís Maria Tudó, en traducció. Tots dos van subratllar el valor d’un guardó que no només premia carreres individuals, sinó que posa en relleu la vitalitat del gènere negre en català.
La cloenda va arribar amb una Ruta Negra nocturna pels carrers de Tiana, una proposta participativa que convidava el públic a seguir les pistes d’un cas obert i que reforça la vocació del festival d’anar més enllà de les sales.
Amb aquesta catorzena edició, el Tiana Negra consolida la seva condició de festival de referència i de peça clau dins el calendari cultural català. Un espai on la novel·la negra esdevé, any rere any, una eina de promoció de la llengua, la literatura i la cultura del país.
