El jurat distingeix El ejército ciego, una faula simbòlica i poderosa sobre la guerra, el poder i la resistència, que arribarà a les llibreries el 26 de març
Madrid s’ha despertat avui amb una de les grans notícies de l’any literari: l’escriptor mexicà David Toscana ha estat guardonat amb el Premi Alfaguara de novel·la 2026 per El ejército ciego, una obra que el jurat ha definit com una “gran èpica dels vençuts”. El premi, dotat amb 175.000 dòlars, una escultura de Martín Chirino i la publicació simultània a tot l’àmbit hispanoparlant, consolida Toscana com una de les veus més singulars i consistents de la narrativa llatinoamericana contemporània.
Presentada sota el pseudònim de Kozaro, el Escriba, la novel·la va ser escollida per majoria per un jurat presidit per Jorge Volpi i integrat per Agustina Bazterrica, Brenda Navarro, Camila Enrich, Óscar López i Pilar Reyes (aquesta última amb veu però sense vot). En el seu veredicte, el jurat ha subratllat que l’obra parteix d’un episodi real del segle XI —l’ordre de l’emperador bizantí Basilio II de cegar 15.000 soldats búlgars derrotats— per construir una narració que s’allunya del relat històric convencional i s’endinsa en el terreny del mite, la metàfora i la poesia.
El ejército ciego està narrada en primera persona per un escriba invident que, incapaç de copiar textos previs, inventa una història pròpia: la d’aquella multitud de cecs condemnats a caminar durant setmanes cap a casa i a reinventar la seva existència. Amb un to oral, líric i travessat per l’humor negre, Toscana dibuixa una galeria de personatges que oscil·len entre la desesperació i l’enginy, i que converteixen la derrota en una forma inesperada de resistència.
La convocatòria d’enguany ha estat especialment concorreguda: 1.140 manuscrits procedents de tot el món hispanoparlant, amb Espanya, l’Argentina i Mèxic al capdavant. Una xifra que confirma la vitalitat del premi i el seu paper com a termòmetre de la narrativa actual en castellà.
Una trajectòria literària sòlida i reconeguda
Nascut a Mèxic, David Toscana ha construït al llarg de més de tres dècades una obra marcada per l’experimentació formal, l’humor àcid i una mirada compassiva cap als personatges marginals. Ha publicat els llibres de contes Lontananza (1997) i Brindis por un fracaso (2006), així com un ampli conjunt de novel·les entre les quals destaquen Las bicicletas (1992), Estación Tula (1995), Santa María del Circo (1998), Duelo por Miguel Pruneda (2002), El último lector (2005), El ejército iluminado (2006), Los puentes de Königsberg (2009), La ciudad que el diablo se llevó (2012), Evangelia (2016), Olegaroy (2017) i El peso de vivir en la tierra (2022).
La seva projecció internacional es va consolidar amb la participació en l’International Writing Program de la Universitat d’Iowa i en el Berliner Künstlerprogramm. Al llarg de la seva carrera ha rebut alguns dels guardons més importants de les lletres hispàniques, com els premis José María Arguedas, Antonin Artaud, Colima, José Fuentes Mares, Xavier Villaurrutia, Elena Poniatowska, Mazatlán i la Biennal de Novel·la Mario Vargas Llosa. La seva obra ha estat traduïda a disset llengües, confirmant l’abast universal d’una veu literària que, amb El ejército ciego, suma ara un nou i decisiu capítol.
