Durant dies, les xarxes socials de Dolores Redondo han estat un autèntic enigma. Un número 13 dibuixat en una finestra, escrit a la sorra d’una platja, repetit en vídeos i fotografies amb un aire misteriós.
Els lectors, sempre atents a qualsevol moviment de l’autora basca, van començar a especular: nova novel·la a la vista? Un nou cas per a Amaia Salazar?
Finalment, el passat 15 de gener es va desvetllar el secret. El número no amagava cap nou llançament literari, sinó una celebració: fa tretze anys que es va publicar El guardián invisible, la novel·la que va canviar per sempre la vida de Dolores Redondo i que va donar inici a la popular Trilogia del Baztán, un dels fenòmens editorials més importants de la darrera dècada.
“Et pots imaginar que han passat 13 anys des que vam entrar per primera vegada a la Vall del Baztán?”, escrivia l’autora a Instagram. En el mateix missatge recordava que aquell 15 de gener de 2013 va marcar un abans i un després: “Amaia Salazar segueix més viva que mai i vull celebrar-ho amb tots vosaltres, els que feu que les històries no morin”.
Per commemorar l’aniversari, Redondo ha anunciat un sorteig especial adreçat als seus lectors. Cinc guanyadors rebran un pack exclusiu que inclou un exemplar dedicat de El guardián invisible, una guia especial sobre la Vall del Baztán i una nota manuscrita de l’autora explicant l’origen de la història. Un gest de complicitat cap a una comunitat lectora que ha crescut de manera imparable al llarg dels anys.
Tretze anys d’un fenomen literari
Des d’aquell debut fulgurant, la trajectòria de Dolores Redondo ha estat meteòrica. Tres novel·les de la trilogia, adaptacions cinematogràfiques i televisives, traduccions a desenes d’idiomes, un Premi Planeta i, sobretot, milers de lectors fidels arreu del món.
En una entrevista concedida l’any 2019, l’escriptora recordava amb emoció els seus inicis: “Cal somiar i pensar que pots aconseguir-ho, però després cal treballar en conseqüència. De petita ja somiava ser escriptora mundialment reconeguda. Volia arribar a molts lectors”. I ho ha aconseguit amb escreix. Ella mateixa admetia que mai no hauria pogut imaginar que en tan poc temps viuria un èxit d’aquestes dimensions.
Un altre dels grans regals que li ha donat la literatura és el personatge d’Amaia Salazar. “Trobar un personatge que connecti amb els lectors és el somni de qualsevol autor”, explicava el 2017. I Salazar, la inspectora turmentada i brillant, s’ha convertit en una figura icònica de la novel·la negra contemporània, a l’alçada de grans referents del gènere.
Un debut que ja apuntava lluny
Quan El guardián invisible encara no havia sortit al mercat, l’agència literària de Redondo ja havia tancat acords de traducció a diverses llengües i els drets per a una adaptació cinematogràfica. La combinació de novel·la negra amb elements mitològics i l’atmosfera inquietant del Pirineu navarrès van captivar crítics i lectors.
L’autora ha explicat sovint que escrivia sense saber si mai arribaria a publicar: “Era una aposta arriscada. No tenia editor ni editorial. Simplement escrivia el que m’agradava”. Aquella llibertat creativa va donar lloc a una història plena de misteris: familiars, criminals i també ancestrals, lligats a les antigues creences del Baztán.
Un aniversari amb mirada al futur
Tretze anys després, Dolores Redondo pot mirar enrere amb orgull. El número 13, tradicionalment associat a la mala sort, s’ha convertit per a ella en símbol de tot el contrari: d’oportunitats, de somnis complerts i d’una carrera literària que continua ben viva.
La celebració no és només un homenatge a una novel·la, sinó a tot un univers narratiu que ha marcat una generació de lectors. I, sobretot, és un agraïment sincer a aquells que, llibre a llibre, han fet possible que Amaia Salazar i la màgia fosca del Baztán continuïn formant part de l’imaginari col·lectiu.
Per cert, el 13 de novembre de 2024, Dolores Redondo `publicava la darrera novel·la Les que no dormen NASH. Un dia 13……
