Bonet, Castellet i Abeyà comparteixen homenatges amb Christie, Collodi i Goscinny en un 2026 que reivindica la memòria literària d’aquí i d’arreu.
El 2026 es presenta com un any que mirarà intensament cap a la literatura. Les efemèrides que arriben al calendari no són simples dates per recordar, sinó una invitació a rellegir i reinterpretar els relats que han construït la nostra manera d’entendre el món. Des de la literatura infantil fins al realisme més demolidor, des de la poesia mallorquina fins a la sàtira política anglesa, el nou any serà un autèntic festival de memòria literària.
La primera gran onada d’homenatges arriba al gener, quan el món recordarà els 50 anys de la mort d’Agatha Christie, la Dama del Crim, capaç de vendre més de dos mil milions de llibres i d’instaurar un model de misteri encara avui indiscutible. Curiosament, aquest aniversari coincideix en l’any amb el centenari d’una de les seves novel·les més revolucionàries, El asesinato de Roger Ackroyd, obra que va desconcertar crítics i lectors per un ús magistral del narrador poc fiable. El mateix mes, el 12 de gener també es commemora el 150è aniversari del naixement de Jack London, explorador i narrador de la natura salvatge a La crida del bosc o Ullal blanc, mites literaris que continuen marcant la narrativa d’aventures. I només un dia després, el 13 de gener, es celebrarà el centenari del naixement de Michael Bond, l’home que va convertir un petit ós oblidat en un prestatge de Londres en el fenomen global de Paddington. A Catalunya, gener també portarà celebracions pròpies: Gemma Lienas farà 75 anys, reivindicant una trajectòria dedicada a la igualtat i al pensament crític en la lectura infantil; Oleguer Junyent, polifacètic escenògraf i il·lustrador modernista, en compliria 150; i Fred Uhlman arribaria als 125 del seu naixement, recordant-nos l’amistat i la memòria que bateguen a L’amic retrobat.
El febrer no es queda enrere i obre la porta al romanticisme i a la ciència-ficció amb els 175 anys de la mort de Mary Shelley, autora de Frankenstein, una obra que continua interpel·lant-nos sobre els límits del coneixement científic. En aquest mateix mes, també recordarem 50 anys sense Clementina Arderiu, la poeta que va elevar la veu femenina en la lírica catalana del segle XX, i 125 anys del naixement de Ramón J. Sender, una de les grans veus de l’exili espanyol.
El març ens farà viatjar cap al teatre polític i la radicalitat artística amb el centenari del naixement de Dario Fo, Premi Nobel de Literatura, mestre de la sàtira i defensor incansable dels oprimits. I només uns dies abans, el 3 de març, farà 30 anys de la mort de Marguerite Duras, autora que va despullar el desig i la memòria com ningú amb L’amant, icona de la modernitat literària francesa.
A l’abril, la mirada es dirigeix a Yorkshire i a Alabama. Es commemoren els 210 anys del naixement de Charlotte Brontë, autora de Jane Eyre, un referent de la construcció del personatge femení autònom i emocionalment complex. I el 28 d’abril, Harper Lee hauria fet 100 anys, la veu que amb To Kill a Mockingbird va desmuntar el racisme estructural i va fer de la innocència un mirall incòmode de la societat nord-americana.
El maig estarà marcat per figures que han influït decisivament en la formació del lector: Elisabet Abeyà complirà 75 anys, una de les grans mediadores de lectura a Catalunya, amb una obra extensa en el camp dels contes i les adaptacions clàssiques; David Almond, Premi Andersen, també en farà 75 i continuarà dialogant amb el misteri de la infància des de llibres com Skellig; i Camilo José Cela, que va despullar la misèria moral de la postguerra amb La família de Pascual Duarte i La colmena, celebrarà 110 anys del seu naixement. També farà 25 anys de L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón, un homenatge als llibres que va convertir Barcelona en un espai literari mític.
El juny arribarà carregat de centenaris de pes: 100 anys de la mort de Leopoldo Alas “Clarín”, imprescindible del realisme espanyol amb La Regenta al capdavant; 150 anys de la publicació de Les aventures de Tom Sawyer, que va fer de Mark Twain un mestre indiscutible de l’aventura juvenil; i els 100 anys d’El castell de Kafka, una de les al·legories més contundents sobre la burocràcia i l’absurd humà. El mes també servirà per celebrar els 75 anys d’Alicia Giménez Bartlett, creadora de la inspectora Petra Delicado, pionera de la renovació femenina de la novel·la negra.
L’agost serà un mes d’icones: el 14 d’agost farà 100 anys del naixement de René Goscinny, pare creatiu d’Astèrix, Lucky Luke i El petit Nicolás, tres mites del còmic juvenil que han educat generacions en l’humor, l’enginy i el qüestionament de l’autoritat. I el 19 d’agost farà 90 anys de l’assassinat de Federico García Lorca, figura emblemàtica de la poesia i el teatre del Segle d’Argent espanyol, símbol etern contra la repressió i la barbàrie.
Setembre continuarà explorant memòries silenciades amb els 105 anys del naixement de Carmen Laforet, que amb Nada va donar veu al desconcert emocional de la postguerra; els 10 anys de Patria, de Fernando Aramburu, que ha obert un diàleg profund sobre el conflicte basc; i els 175 anys del naixement d’Emilia Pardo Bazán, novel·lista i feminista que va introduir el naturalisme a la literatura espanyola.
A l’octubre, la sàtira universal tindrà el seu moment d’esplendor en celebrar-se els 300 anys de Els viatges de Gulliver, obra en què Jonathan Swift va denunciar la misèria moral i política amb una ironia que continua sent absolutament contemporània.
El novembre serà un mes especialment destacat per a la literatura destinada als més joves: es compliran 200 anys del naixement de Carlo Collodi, creador de Pinotxo, aquell nen de fusta que continua ensenyant-nos què significa créixer. També farà 100 anys del naixement de Noah Gordon, autor d’El metge, novel·la que va popularitzar la ficció històrica com a pont entre cultures. I es recordaran els 5 anys de la mort d’Almudena Grandes, que va convertir la literatura en un acte de memòria democràtica.
El tancament de l’any també serà farcit d’homenatges: el 5 de desembre es recordaran 75 anys de la mort de Rabindranath Tagore, Nobel de Literatura i mestre del pensament humanista; el 10 de desembre farà 100 anys del naixement de Blai Bonet, una de les veus poètiques més singulars i espirituals de les lletres catalanes; i el 15 de desembre se celebraran 100 anys del naixement de Josep Maria Castellet, crític i editor que va professionalitzar i internacionalitzar la literatura catalana contemporània.
Amb aquest mapa d’efemèrides, queda clar que el 2026 no serà un any per passar pàgina, sinó per tornar a les pàgines que han fet de nosaltres els lectors que som. Un any per recuperar veus que continuen essent llum, alerta, memòria i joc. Un any, en definitiva, que ens recorda que la literatura és viva perquè la seguim llegint, perquè la seguim celebrant.
