Beatriz de Moura ha mort als 87 anys. Va ser una de les figures més influents de l’edició en llengua castellana, fundadora i ànima de Tusquets Editores.
Al llarg de més de quatre dècades, va construir un dels catàlegs literaris més sòlids i prestigiosos del panorama europeu, apostant per autors internacionals i veus pròpies amb un criteri exigent i independent.
Fundadora de Tusquets Editores el 1969, De Moura va aixecar des de Barcelona un dels catàlegs més coherents i influents del món hispànic. Ho va fer en un moment complex, encara sota els últims anys del franquisme, quan editar també implicava una forma de resistència cultural. Sense escarafalls, però amb una determinació poc comuna, va apostar per una literatura exigent i internacional que ajudaria a eixamplar l’horitzó dels lectors.
Nascuda a Rio de Janeiro el 1939 en una família diplomàtica, la seva biografia és la d’una europeïtat construïda a base de desplaçaments. Va viure en diverses capitals abans d’establir-se definitivament a Barcelona, ciutat que acabaria convertint en el seu centre d’operacions intel·lectuals. Allà va entrar en contacte amb l’efervescent ambient cultural dels anys seixanta i amb figures com Esther Tusquets, amb qui compartia no només cognom editorial sinó també una manera d’entendre el llibre com a objecte cultural i polític.
Els inicis de Tusquets Editores no van ser fàcils. Com tantes altres aventures editorials, va començar gairebé de manera domèstica, amb recursos limitats però amb una idea molt clara: publicar allò que valia la pena, sense concessions. Aquella idea, sostinguda amb una disciplina gairebé ferotge, acabaria donant forma a col·leccions mítiques com Andanzas, que es convertiria en una brúixola per a lectors que buscaven alguna cosa més que novetat.
Sota la seva direcció van arribar a les llibreries en castellà autors com Milan Kundera, Marguerite Duras, Samuel Beckett o Italo Calvino, però també veus fonamentals de la narrativa espanyola contemporània, com Almudena Grandes o, més endavant, figures com Haruki Murakami en traducció. El seu criteri no responia a modes sinó a una lectura profunda dels textos. “Publicar és triar”, solia dir, i en aquesta tria s’hi jugava el prestigi de tota una editorial.
Aquest dissabte, la mateixa editorial ha comunicat la seva mort a través de les xarxes socials amb un missatge que sintetitza el que molts han repetit aquestes hores:
“Lamentem comunicar que avui ens ha deixat Beatriz de Moura (1939-2026), fundadora i directora literària de Tusquets Editores, dona brillant i sense prejudicis, cosmopolita i combativa, precursora de tantes coses i ànima de l’editorial.”
Més enllà de l’etiqueta d’editora, De Moura va ser una figura clau en la modernització del sector. Va defensar durant dècades un model en què l’editor no era un simple intermediari comercial, sinó un lector privilegiat amb responsabilitat cultural. Aquesta visió, cada cop més tensionada per la concentració empresarial, va marcar també la seva decisió de vendre Tusquets al Grup Planeta el 2012. No va ser una retirada immediata: encara va mantenir-se vinculada al projecte, vetllant perquè el catàleg no perdés l’ànima.
Els reconeixements institucionals —com la Creu de Sant Jordi o la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts— van arribar, però mai no van definir-la. Qui la va conèixer parla més aviat d’una dona directa, exigent, poc inclinada a la retòrica i molt fidel als seus autors.
