L’escriptora mataronina aconsegueix el premi amb la novel·la ‘Desig de xocolata’.
Desig de xocolata és la història de tres dones que viuen en tres èpoques diferents i que els uneix una xocolatera de porcellana blanca des del moment en què es trenca fins a la seva fabricació.
Per aquest motiu Desig de xocolata ens trasllada en un primer moment a la Barcelona actual per anar viatjant en el temps fins arribar al segle XVIII fent un recorregut per la tradició xocolatera de la ciutat de Barcelona.
Com ha destacat Care Santos ‘’la xocolata ens evoca a coses bones i ens acompanya en els millors moments de la vida i com diu un amic xocolater nou de cada deu persones els hi agrada la xocolata i el desè menteix.’’
L’autora s’ha mostrat molt interessada en la microhistòria ‘les històries petites que ajuden a explicar una gran història i la xocolata l’hi oferia l’excusa perfecta per ‘parlar de la petita i gran història i de com va arribar la xocolata a Barcelona’’
Tot va començar buscant documentació per a unes de les seves novel·les i casualment es va trobar amb la història del xocolater Fernández que ‘es va inventar una màquina en ple segle XVII que tothom envejava i que va interessar fins i tot a xocolaters francesos ‘
Amb aquesta troballa Care Santos va començar a imaginar i esbrinar històries sobre xocolaters relacionats amb Barcelona.
La primera protagonista de Desig de xocolata és la Sara, una dona d’uns quaranta-quatre anys que és propietària d’una xocolateria i que adquireix en un antiquari una xocolatera de porcellana blanca.
L’inici es situa al segle XXI amb una mirada a la Barcelona olímpica per donar protagonisme després a l’Aurora i la Mariana que en un moment de les seves vides han mantingut algun vincle amb la xocolatera en els segles XIX i XIX respectivament.
Un dels trets característics de bona part de l’obra de Care Santos és la seva passió pels objectes. L’escriptora ha manifestat que en algunes ocasions li agrada més explicar les històries dels objectes que de les persones.
L’organització i funcionament del gremi de xocolaters durant el segle XVII o la introducció de les màquines i enginys industrials per poder fabricar un producte de més qualitat al segle XIX, als processos químics per elaborar sabors originals.
Amb 60.000 euros el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull és el més ben dotat econòmicament en llengua catalana.
La 34ena edició ha rebut 57 obres originals i inèdites.
El Jurat d’aquesta XXXIVena edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull està format per Antoine Caro (en representació d’ÉditionsRobert Laffont), Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, que farà de secretari amb vot.
Pere Gimferrer membre del jurat ha destacat la qualitat de la novel·la de Care Santos, elogiant la qualitat fins al punt de recordar-li alguns trets a Mirall trencat de Rodoreda. També ha destacat la capacitat evolutiva que ha mantingut l’escriptora durant tota la seva carrera literària.
Sobre quin tipus de xocolata acompanyaria la novel·la, Santos ho té força clar: la xocolata negra amb alguns tocs picants.
Com ha comentat Care Santos, nou de cada deu persones els hi agrada la xocolata i el desè menteix.
El proper 6 de març sabrem si aquesta dita també es pot aplicar a Desig per la xocolata, la proposta dolça de Care Santos.
