El Nobel de Literatura presenta “Nits de pesta” una novel·la ambientada l’any 1901 amb certs paral·lelismes amb l’actualitat i la pandèmia.

Una epidèmia de pesta fa estralls entre els habitants de la imaginària l’illa de Minguer, 29a província de l’imperi Otomà. Ens situem l’any 1901 i el sultà Abdülhamit primer hi envia el seu inspector en cap de salut, el químic Bonkowski Paixà, i el jove i exitós doctor Nuri, que viatja acompanyat de la seva dona, Pakize Sultan, neboda del sultà. A l’illa també hi trobaran el jove oficial otomà Major Kâmil; la illenca Zeynep, de qui aquest últim està enamorat; el governador Sami Paixà, desbordat per la situació, i la seva bella amant Marika. Nits de Pesta és la història d’aquests personatges, de les relacions que s’estableixen entre ells, del seu esforç constant per fer complir les prohibicions de la quarantena imposada i de la guerra contra l’epidèmia, les tradicions de l’illa i, finalment, les friccions sorgides davant l’amenaça de la mort.
L’imperi Otomà tractarà de contenir la pandèmia a l’illa i evitar que arribi al continent, un fet que obliga a imposar mesures sanitàries estrictes que no agraden a bona part de la població de l’illa i que provocarà una crisi al govern.
Aquest és l’argument de “Les nits de pesta” (Més llibres /Literatura Random House), la nova novel·la de l’escriptor turc Orhan Pamuk.

Fa cinc anys que Orhan Pamuk va començar a escriure la novel·la i quan començava a documentar-se, molts amics li preguntaven per què volia fer una novel·la sobre una pandèmia, si es tractava de coses del passat. Llavors l’any 2020 en ple procés d’escriptura, va arribar la covid-19. Pamuk va tenir una sensació similar quan anys enrere va publicar “Nieve” on en una primera versió de la novel·la apareixia Ossama Bin Laden. Va ser un any abans que el nom del terrorista és fer popular arran dels atemptats a les torres bessones. Llavors, Pamuk va decidir treure’l de l’obra pels paral·lelismes amb l’actualitat.

Amb “Les nits de pesta “no podia eliminar la pandèmia, però sí que va decidir “escurçar les descripcions sobre les quarantenes, perquè ara, tothom sap com són”. Confessa que es va sentir molt “gelós de l’actualitat amb l’aparició de la pandèmia”.

Per escriure la novel·la i tractar qüestions sobre pandèmies des de la vessant històrica va llegir obres com “Diaro del año de la peste” de William Dafoe on narra una pandèmia a la ciutat de Londres l’any 1715, “Los novios” d’Alessandro Manzoni i La pesta d’Albert Camus. També va llegir obres de buròcrates otomans i paixes del segle XIX a més d’informes de metges colonials anglesos a l’Índia.
Amb la documentació creia que “seria el quart escriptor que escrivia sobre una pandèmia sense haver-la viscut, però l’any 2020 tot va canviar i em va permetre escriure en situació de pandèmia real”.

La pandèmia i el confinament de les seves lectures es van convertir en reals al març del 2020 i malgrat que els segles de diferència assegura “en totes les pandèmies la humanitat es comporta igual, i la població demana als governs que els protegeixin, però al mateix temps demanen que no restringeixin les seves llibertats ni la seva economia”.

No sabem si es tracta d’un visionari o no, no obstant això Pamuk continua oferint grans relats als seus lectors. Un autor que assegura que sol planificar molt les seves obres o constantment pren notes. Assegura que “Deu m’ha dotat de molta imaginació”
Recorda que com a escriptor, la seva obligació és “entendre a tothom i el més atractiu com a escriptor és entendre als terroristes o fonamentalistes encara que no estigui d’acord amb ells, però m’arrisco a entendre’ls”. Afegeix que “La capacitat humana radica en aquesta empatia i entendre a tothom. Hem d’entendre a gent que no és com nosaltres”. Li resulta atractiu “el fet d’endinsar-me en temes o situacions diferents de mi, i segurament per això escric novel·les”.

MIRADA A TRAVÉS DELS ULLS D’UNA DONA

La novel·la està escrita sota la mirada de Mina Mingerli, una historiadora que a l’actualitat, decideix escriure sobre els fets succeïts a l’illa de Minguer. Ho fa  a través de les cartes escrites per la princesa Pakize Sultan i altres testimonis  per poder reconstruir la història dels sis mesos que van canviar la història de l’illa.
Aquesta mirada femenina no és casualitat “el meu ideal seria escriure una novel·la de 600 pàgines en primera persona del singular i que el lector pensés que l’ha escrit una dona”. Confessa que s’autoimposa una decisió ètica i és la de veure el món a través dels ulls d’una dona”

INVESTIGAT PER LA FISCALIA TURCA

Pamuk assegura que la seva novel·la “és una al·legoria del naixement de les nacions després de la desintegració de l’imperi Otomà amb països com Grècia, Turquia, Servia o Bulgària”, però no hi ha cap al·lusió directa a Mustafa Kemal Atatürk.

Sobre Pamuk hi ha una investigació de la fiscalia del seu país on l’acusen d’insultar a través de la seva novel·la, a Mustafa Kemal Atatürk, el pare fundador de la República de Turquia.
El premi Nobel assegura que “no em preocupa la investigació de La Fiscalia, trobo que són acusacions kafkianes”. La Fiscalia turca va trucar a Pamuk per traslladar-li que s’havien produït moltes queixes arran de la publicació de la novel·la. L’escriptor va sol·licitar sobre quins fragments o pàgines feien referència les acusacions “no poden provar res sobre les acusacions i segons la meva experiència tot s’esvairà en els laberints de la burocràcia d’Ankara”. Malgrat la situació d’alguns escriptors i periodistes turcs que han estat empresonats acusats de traïció, no es mostra gens preocupat.

Sí que afirma que a Turquia no existeix la llibertat d’expressió i que al seu país “existeix una democràcia falsa”. Erdogan ha acabat amb la llibertat d’expressió i sense llibertat d’expressió no pot existir la democràcia”.
Pamuk assegura que la popularitat d’Erdogan està caient i espera que “Si les pròximes eleccions són justes, Erdogan caurà”. Afirma que “ni l’islamisme salvarà a Erdogan” i recorda que a la ciutadania no li importa si els periodistes o escriptors van a la presó, però “sí que els importa menjar cada dia” i davant de la pobresa i els problemes econòmics, la popularitat del president turc va caient.

EL PREMI NOBEL NO LI VA SUPOSAR CAP “CASTIG”

Guanyar el Nobel de Literatura no li va suposar cap “càstig” i assegura que el va fer molt feliç i el va animar a “treballar molt intensament”. Pamuk ja era un autor reconegut abans de rebre el guardó “abans del Nobel m’havien traduït a 46 llengües i ara són més de 60”. Preguntat sobre si la qualitat literària d’un premi Nobel baixa una vegada aconseguit el guardó, afirma que “Només es tracta d’un clixé”.
Abans de ser escriptor volia ser pintor i “imitava a pintors com Picasso o Van Gogh”, però quan va decidir ser escriptor els seus autors de referència eren entre d’altres Faulkner, Borges, Umberto Eco, Gabriel García Márquez i Sartre.

Orhan Pamuk es considera una persona feliç i que bona part del seu entusiasme es deu “al fet de ser escriptor”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here