L’escriptor i periodista analitza “L’anguila” de Paula Bonet
Laura Freixas deia que el desordre del relat de “L’anguila” de Paula Bonet (Univers/Anagrama) pot desconcertar, però que té tanta emoció, força i color que fa que et sedueixi malgrat la seva duresa. Ho comparteixo. La primera novel·la d’aquesta pintora, il·lustradora, artista plàstic i escriptora és una crònica personal, intimista i feminista. Dura i agressiva però tendra a l’hora. El desordre, al qual feia referència Freixas, reflecteix justament l’estat en què queda algú que pateix el que posa de manifest la novel·la. No us deixarà indiferent.
És un llibre viscut amb elements biogràfics, començant pel mateix personatge principal que té el seu nom -Paula- i que va mutant com l’anguila. L’anguila que és un animal que ni Freud ni Aristòtil van saber definir ben bé què era. Un peix, un rèptil… Un animal en qualsevol cas, sinuós, llefiscós, mutant que té la vida i la mort ben a prop seu. I així és com se sent sovint la protagonista a través de la qual Bonet ens interpel·la de cares. No anguileja, no fa giragonses ni s’esmuny del problema, l’encara, l’afronta i troba la manera de redimir-se a través de l’art, tant de la pintura com de la literatura. La ficció és revelació. Ficció i realitat es fonen a “L’anguila”. La ficció per entendre i interpretar la realitat sovint coneguda i silenciada. Actituds que abonen el terreny per tolerar i perpetuar aquestes misèries. Bonet ha apostat per il·lustrar, visibilitzar les agressions. Aquelles que són difícils d’explicar, aquelles que són subtils, però que s’han d’assenyalar, aquelles que són arreu i que de vegades es confonen o s’envernissen amb altres noms per protegir el maltractador, l’abusador. Denuncia que el cos de la dona és el camp de batalla del patriarcat.
Bonet amb L’anguila fa servir la pintura i la literatura per fer-se preguntes. Com es fa per parlar de la condició humana quan s’és dona? Després de patir agressions i abusos, pots continuar confiant en l’ésser humà? En aquest sentit les preguntes són en boca de diverses dones. Sentireu les seves veus. Però qui acaba imposant la seva de veu és la Juanita, l’àvia de Bonet a qui coneixerem a través de les cartes que s’enviava amb l’Alfonso, el seu marit, l’avi. Propietari d’una botiga familiar, plena de mobles que perfilaven uns passadissos foscos que són una bona metàfora dels camins tenebrosos que els anys i la vida li tenien reservat a la seva néta, la protagonista i autora de L’anguila.
Ara, després d’arrossegar-se pel fang s’alça amb la cara ben alta i ben neta per il·lustrar la misèria.
Martí Gironell és periodista i escriptor.
Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’ i l’àlbum il·lustrat “Un talp al meu jardí”.
