Miquel Pairolí va néixer el 9 de desembre de 1955 a Quart. Ha mor als 55 anys a causa d’una malaltia que patia des de feia uns mesos.
Destacat escriptor i també periodista, Parolí va col·laborar en diversos mitjans escrits com ‘Presencia’, Diari de Barcelona, Nou Diari El Punt, primer a la secció “El Tríptic” i, des del 2000, a la secció d’opinió “L’escaire”.
El 29 de maig del 2011 es va publicar el seu darrer article a El Punt i l’Avui, Teló, en el qual s’acomiadava dels lectors amb el títol de ‘Teló’ i reflexionant sobre el paper del columnista.
Miquel Parolí va publicar les novel·les El camp de l’Ombra, El convit, El manuscrit de Virgili i Cera, els dietaris Paisatge amb flames i L’enigma; l’obra teatral El retrat de Voltaire i assaigs sobre Josep Pla i Giuseppe Tomasi di Lampedusa, entre d’altres llibres.
El camp de l’ombra (Campana)
Un dia de maig de 1990, Alícia Compte, barcelonina, pintora, a la meitat de la trentena, torna al mas empordanès on va néixer la seva mare, Matilde, per passar-hi uns dies de descans, convidada per l’oncle, Joan Isern. Seran uns dies que Alícia viurà intensament i amb grans contrastos, entre una apassionada relació amb Hatim, un jove magribí, i el tracte i les converses amb l’oncle, que obliguen Alícia a plantejar-se la seva identitat, el seu passat i el de la família. La novel·la avança mitjançant dos textos paral·lels: el relat de l’estada d’Alícia al mas i els fragments del dietari de Joan Isern, escrits des del retorn de la Guerra Civil. El camp de l’Ombra ofereix una crònica de la transformació que ha experimentat el camp català a les darreres dècades i una reflexió sobre la decadència d’unes estructures econòmiques i familiars que existien de feia segles i que procedien, de fet, de la vil·la romana.
El convit (Campana)
Barcelona, juny de 1939. Fa pocs mesos que ha acabat la Guerra Civil i la repressió és ferotge. Edmon i Genoveva Forest, propietaris d’una prestigiosa joieria de Barcelona, intenten salvar el seu fill, pres a la Model, un jove rebel que es va afiliar a l’anarquisme per afany de provocació i d’aventura. Els Forest es posen en contacte amb el poderós comissari Carpentier, el qual, sorprenentment, els convida a sopar per tractar l’afer. El convit és el relat d’un àpat esfereïdor, sota l’aparença de polida vetllada social.
Juliol de 1929. L’escriptor Reinald Virgili, autor d’una novel·la d’avantguarda, publicada i rebuda amb elogis, assisteix a una festa social en una mansió vora el mar, a la costa catalana. La casa és propietat de Berta Canonici, una dona rica, jueva, d’uns 50 anys, que pertany al món de les finances internacionals i que resideix habitualment a París. Uns dies després, Canonici fa a Virgili una oferta singular, estranya i atractiva, que estableix entre ells dos una relació secreta. A partir d’aquesta situació es desenvolupa una novel·la que tracta de dues qüestions intemporals i universals, l’amor i la creació literària, en un argument que s’inicia a l’època del jazz i que arriba fins a l’actualitat
El manuscrit de Virgili (La Magrana)
Cera (La Magrana)
Agost de 1963, en una ciutat catalana, episcopal i densament catòlica. El bisbe ha mort i, abans de rebre sepultura, el cos és passejat en processó pels carrers de la ciutat. Rere el fèretre i davant el poble que ho contempla, desfila la comitiva d’eclesiàstics i de jerarques del règim. Mesos després, el narrador observa l’arribada solemne del nou prelat des del balcó de la casa familiar dels Castells, situada sobre el negoci que regenten: una cereria. És a partir d’aquests personatges i d’aquest ambient que la novel·la ofereix un retrat de la moral i de la sociologia dels anys del franquisme i la seva llarga ombra posterior. Al mateix temps, aporta una reflexió sobre el fer-se i desfer-se de les ciutats que, sota l’aparent duresa dels materials que les formen, en realitat són mal·leables i fungibles com la cera.
pd: Informació sobre les seves novel·les extreta de http://www.miquelpairoli.com/.
Un gran escriptor i una autèntica pena…