Aida Sunyol Sánchez, fins ara coneguda principalment per les seves col·laboracions literàries en reculls i revistes culturals, ha fet una entrada triomfal al món de la narrativa catalana.
La seva primera novel·la, Mercromina, ha estat guardonada amb el 45è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana, un dels més prestigiosos del sistema literari nacional, dotat amb 35.000 euros lliures d’impostos i la publicació a càrrec d’Edicions 62.
El guardó, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb el suport de BBVA, manté el seu objectiu fundacional: impulsar la creació i la lectura en llengua catalana. A través dels anys, ha distingit autors consagrats i nous talents que han acabat consolidant-se en l’escena literària. El cas de Sunyol és especialment destacable, ja que es tracta d’una debutant que ha estat capaç de superar 99 originals —seleccionats entre les 109 obres presentades— i de captivar el jurat amb una proposta moderna, valenta i genuïnament urbana.
Una autora amb una trajectòria singular
Nascuda a Cardedeu el 1990, Aida Sunyol és una autora que ha arribat a la literatura des d’un camí no convencional. Llicenciada en Biotecnologia per la UAB, ha treballat en l’àmbit de la regulació de productes de consum entre Brussel·les i Barcelona, i actualment imparteix classes de Biologia i Geologia a secundària. A banda de la seva tasca docent, ha publicat diversos relats en el camp de l’eròtica feminista (Sexe Fora de Norma) i ha col·laborat amb el digital cultural Núvol, així com amb la revista Ventall.
El seu bagatge científic, combinat amb la seva sensibilitat literària, es tradueix en una escriptura analítica però emocionalment potent, capaç d’examinar la complexitat de les relacions humanes amb humor, precisió i una mirada crítica.
Mercromina es presenta com una novel·la de caràcter coral, urbana i multigeneracional, ambientada en una Barcelona reconeixible però sovint invisible: la dels pisos compartits, les ruptures exprés, les xarxes socials com a teràpia (o addicció) i les emocions gestionades a través de mems i emojis.
Els personatges —en Fernando, l’Alfie, en Silvio, la Nadine, l’Alicia, en Karim, l’Helena, entre d’altres— no formen part d’una trama lineal, sinó d’un mosaic vital, on cada veu aporta una capa diferent a la complexa realitat afectiva de les generacions que han crescut entre l’optimisme de la dècada dels 2000 i la precarietat postpandèmica.
Com apunta el jurat, la novel·la destaca pel seu “nervi, ritme i intel·ligència narrativa” i per un estil que combina un sentit de l’humor agut amb una mirada desenfadada, trencadora i iconoclasta. Sunyol no busca resoldre conflictes ni oferir morals. El que fa és exposar, amb honestedat i frescor, la fragilitat d’un món on les ferides emocionals es curen —potser— amb una mica de mercromina… però sovint no n’hi ha prou.
La narrativa de Sunyol s’inscriu en una nova línia de literatura catalana escrita per autores joves —com Irene Solà, Anna Punsoda o Carla Gràcia— que s’atreveixen a experimentar amb les formes i que reivindiquen temàtiques com la solitud urbana, la identitat fluida, la crítica social i el desarrelament emocional.
Mercromina es presentarà oficialment a La Setmana del Llibre en Català, una de les cites més importants del calendari editorial. Amb l’aval del premi i el suport d’Edicions 62.
