Sortegem 5 novel·les d’El mercader de Coia Valls.

L’illa dels llibres sorteja entre els seus lectors 5 exemplars de la novel·la El mercader de Coia Valls

L’escriptora Coia Valls publica ‘El mercader’ (Ediciones B) una novel·la històrica ambientada a la Barcelona del segle XIV.

Per aconseguir un exemplar de la novel·la ‘El mercader ‘ de Coia Valls heu d’enviar un correu electrònic a
info@illadelsllibres.com amb el vostre nom i cognoms i respondre a la pregunta.

Quin personatge històric us hagués agradat ser i per què?
Les respostes fins el dia 25 de març a info@illadelsllibres.com

Enllaços destacats:
Un tastet d’El mercader
Entrevista a Coia Valls

Algunes respostes rebudes:

Elena Serra:  M’hauria agrada’t ser Marco Polo, ha de ser meravellós viatjar i conéixer nous territoris inexplorats i desconeguts, i traslladar el que apren a aquests territoris en tornar: la pólvora, el spaghetti, etc…

Joan Pujadas:  Simplement, i pot ser influït per la manera en que es parla de l’antiga Barcelona i els seu refundament i auge en els segles XII i XIII en diversos llibres editats recentment entre els anys 2010 i 2011 (“La Catedral de mar”, “Promet me que seràs lliure”, …), com a personatge “històric” m’hauria agradat ésser, simplement, un manescal dels que varen fundar el poder de la burgesia manescal i lliberal del poble català.
Namaste.
 

Marcel Bosch M’hauria agradat ser Jaume I, el conqueridor, per veure irepresentar la nació catalana en tota la seva esplendor.

*elveidedalt*: Un personatge històric? Buf! N’hi ha tants… Hauria de ser algun de vida de novel.la,atès el blog que ens convoca…I entre tots, potser, el primer que em ve al cap (deixant artistes i científics de renom que serien més agraïts), m’agradaria haver estat Sant Pau, així sabria del cert la vida d’aquell que anomenaven Jesús i que és l’origen de tot el tinglado que ara hi ha muntat al seu entorn. No cal dir que sóc agnòstic, oi?

Vicky Medina Personatge històric? Maria Elena Maseras, metgessa i pedagoga catalana
Fou la primera dona que entrà com alumne a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (i d’Espanya?). Si l’he escollida, tot i ser anònima, és per donar a conèixer la seva trajectòria i lluita en els seus drets, i per “poder acabar” el que ella sempre somià: llegir la tesi doctoral.

Elisenda López. M’hagues agradat ser la dona d’en Francesc Macià per veure com es
vivia la política a casa. Potser també seria interessant ser un
personatge de l’Edat Mitjana, però m’interessa més l’epoca
contemporànea.

Jordi Bruguera:  M’hauria agradat ser Marco Polo. Quina gran aventura viatjar a l’extrem orient en aquella època!!!! 

Xavier Crespo: Jaume I el Conqueridor per la seva repercussió històrica.

Meritxell Abad: El personatge històric que m’hagués agradat ser……..dificil triar-ne un. Segurament Cleòpatra, pq sóc dona, crec que va viure molt bé i Egipte té molts misteris i estan yo allà n’hauria resolt alguns, jijijij

Mariluz Del Pino:  m’hagués agradat ser Ramsés II. Perquè va ser un faraó molt savi iva fer molt mes gran el regne de Egipte.

Vanessa López:  Marie Curie. Perquè va ser pionera en la investigació científica i en l’ensenyament, essent la primera dona professora de la Universitat de París.

Marina Escribano: PAU CASALS, per la seva música i per la seva catalanitat.  Un gran artista que va saber fer valdre la seva vàlua per ajudar els catalans i Catalunya.

Paula Calero:  Como personaje histórico femenino que me gustaría ser he elegido a la poetisa Safo de Mitilene, aunque ha sido una decisión complicada, pues hay muchas mujeres que me gustaría ser por su papel en la historia, quizá más importantes por sus logros, en esta ocasión me he dejado llevar por la pasión y cierto romanticismo de una mujer que creo escuela, que fue nombrada por las fuentes clásicas al igual que Homero, mujer a quien ya en sus tiempos se le reconocio la calidad de su obra.
Habría que esperar siglos para que una mujer pudiera volver a dedicarse a la escritura en occidente y más a una tan íntima y sentida. Así que un poco enarbolando la bandera de la creación libre hoy me quedo con Safo.

Francesca Segarra, m’hauria agradat ser Miquel Àngel, l’artista del Renaixement. La raó és molt senzilla, envejo el seu poder creatiu tant per la magnificència com per la bellesa de les seves obres en qualsevol dels camps que va treballar: l’arquitectura, l’escultura, la pintura…..

Eva Oliveras: El meu personatge històric seria Ermessenda de Carcassona,perquè va ser una dona de caràcter,amb molt de poder i adelantada per la època.

Jordi Casanovas: A mi m’hagués agradat ser Napoleó per comprovar si realment estava tant boig com deien!

Cristina González: El personaje que me hubiera gustado ser es ROSA PARKS, la activista afroamericana que con un sólo gesto (el no levantarse de su sitio en el autobús para cederselo a un blanco) generó toda una revolución por los derechos civiles de los negros en EEUU; sin más violencias, no siendo más que una costurera fue capaz de decir NO y cambiar el mundo. Por eso mismo, una persona normal, con una vida sin más misterios, como cualquiera de nosotros que con sólo un NO logró despertar a toda una comunidad.

Joan Bove: M’hauria agradat ser en Francesc Macià, per a poder viure la proclamación de la república catalana.

M. Rosa Dachs  “La història no tant sols està escrita per tots aquells personatges que surten en els llibres de text, cal una visió molt més amplia de la història de la humanitat, tenir present i valorar totes aquelles persones anònimes que ens han antecedit, que amb la seva tasca silenciada, diària, amb els seus esforços, amb la seva lleialtat, han contribuït a l’evolució de la humanitat.
No podem oblidar totes aquelles dones que han educat als seus fills, que els han transmès els valors de la vida, que els han ensenyat a comportar-se com a ciutadans, que els mostrat estimació cap a la seva nació i la defensa d’un estendard, mitjançant l’exemple dispensat.
Dones que darrera d’hores de feina feixuga, han trobat el moment per embellir amb pinzelles policromàtiques el mon que heretaran els seus fills, i han contribuït deliberadament a millorar-lo, per oferir-los un futur més esperançador.
Per això jo voldria fer un homenatge a totes aquelles dones, a totes aquelles mares que s’han esforçat a educar als seus fill i malgrat que no han passat a la història amb noms i cognoms que han restat en l’anonimat cal retre’ls un homenatge públic i si avui cada un de nosaltres podem gaudir de la nostra posició i benestar, és gràcies a totes elles.
En conseqüència desitjaria engruixir aquesta llarga llista de dones”

Mònica Espigulé M’hauria agradat ser Cleopatra, per què crec que era una dona molt intel·ligent i culta, sabia el que volia, sentia un amor molt gran pel seu poble i la seva gent i manegava els homes al seu gust. I encara que diguin que no, segur que era molt sexy… Era una mica cobdiciosa però qui no ho era llavors?

Xavi TRullas: En una altra vida i en un altre temps m’hauria agradat ser Ramon Llull, la persona més culta d’Europa! M’hauria calgut tenir una gran punteria, per això, perque caure en aquella època però no ser ben bé el Ramon hauria estat molt fotut!

Jaume Escrigas El personatge és Francesc Macià.

Alexandra González Flemming, descobridor de la penicilina, perquè ha estat clau en la cura de moltíssimes enfermetats de causa bacteriana

M Victòria Gironès M’hagués agradat ser Francesc Macià. ja que va tenir la possibilitat de gestionar la República catalana.

Santi Boix La resposta és: el mercader Jaume Miravall el protagonista de la història, el qual al meu parer és una persona amb molt de caràcter, emprenedor i decidit. Viu en una època difícil i complexa així i tot arreplega un nadó. Una boca més per alimentar. Un personatge que de segur visqué una intensa i complicada vida.

Marta García: El personatge històric que m’hagués agradar ser és Ermessenda de Carcassonne.
Per què? Perquè va ser una dona d’estat, lluitadora, forta i valenta. Una dona que va tenir el coratge de mantenir unit el territori de la Catalunya Vella en una època difícil i fer una tasca reservada als homes.

Margarita Sigiran:  Personatge históric : Ermessenda de Carcassona, per a la seva contribució al mon de les arts.

Àlex Agustí: M’hagués agradat ser Nicolau Copèrnic per marcar una fita en l’astronomia, i perquè em podria atribuir el descobriment de l’heliocentrisme

Joan Morcillo: m’hagués agradat ser Marco Polo per tenir l’impacte de conèixer noves cultures orientals sense els prejudicis o les nocions prèvies que en tenim avui. Poder sorprendre’s per les gesticulacions, les olors, les formes de sociabilitat, els utensilis característics de cada cultura.

Miquel Grau. Jaume I. No pas per a ser rei, si no per ajudar a ampliar els Païssos Catalans  per tot el Mediterrani i que per tot el Mare Nostrum es parlés la nostra  llengua i fos reconeguda a tots els nivells. De totes maneres el personatge ideal i utòpic, seria aquell que  aconseguís l’ independència de Catalunya i ens deixés lliures de tot el  sistema polític, monàrquic, lingüístic, fiscal, etc. a que ens té sotmés  l’ Estat Espanyol. Però això, malhauradament, no crec que passi mai.

Ció Munté: M’hauria agradat ser un personatge medieval, per exemple, una trobadora, anomenades trobairitz. Per exemple, la Comtessa de Dia, Almucs de Castelnau o Maria de Ventadorn, que anaven bastant per lliure i algunes fins i tot van aconseguir un bon nom en aquell temps.

Lluís Carcasé : M´hauría agradat ser Jaume I i haver deixat molt clar, canvían el rumb de l´història, que Catalunya no es una regió d´Espanya si no una nació prospera i independent. Perdoneu però algú ho havía d´haver fet!

Karma n’hi han molts i diversos, tant catalans com estrangers, però penso que el personatge que m’hagués agradat és FELIP V, perquè?, molt  sencill, per poder rectificar dels errors que va cometre. Una persona es fa sàvia quan reconeix els seus errors, doncs això. Primer de tot mai hagués promulgat el decret de nova planta, un error imperdonable. Segon l’idioma d’un poble és un tresor que s’ha de conservar, mai s’ha de prohibir i per últim, escoltar, aprendre i dialogar, que mai es guanya res amb la força i amb el temps s’ha demostrat tantes i tantes vegades. Ser més oberts de ment per aprofitar-te de tots els coneixements

Rosa Rovira M’hauria agradat ser la bella Helena de Troya, veure creixer imperis i la conquesta de territoris, guerres inacabables… I demostrar que fins mes tot els homes mes poderosos perden el senderi davant unes faldilles.

Rosa Gatell: M’hagués agradat ser l’emperadriu Teodora, una dona que ve del món del circ i que arriva a emperadriu al casar-se amb l’emperador Justinià I.
L’emperadriu Teodora va ser una gran lluitadora pels drets de les dones, va instaurar la primera llei de l’abort d’aquella època, segle VI, entre altres va prohibir la prostitució forçosa, va instaurar la pena de mort per violació…

Montse Aguilar  M’hauria agradat ser Leonardo Da Vinci, un personatge complet,, filòsof, enginyer, inventor,etc. I de dones, la Mona Lisa, per poder saber de què riu! 🙂

Carme Ramilo: M’hauria agradat ser la pianista austríaca Alma Mahler (casada amb el compositor Gustav Mahler), per la seva extraordinària capacitat d’envoltar-se de sensibilitat artística.

Elena Córdoba: Publio Cornelio Escipion, el gran estratega militar, per poder viure la Roma del segle ll a.c i coneixer personalment al gran Annibal.

Rocío Abelenda: Doncs a mi m’agradaria ser Vlad Tepes l’Empalador, conegut anys després pel personatge de ficció de Dràcula. El trobo fascinant, la barreja de crueltat i lluitador per la independència del seu poble. 

Glòria Planas: M´hauria agradat ser Elisabeth I d´Anglaterra. No només per la dona poderosa que va ser, per derrotar l´exèrcit de Felip II i per la satisfacció de salvar el seu país d´una invasió, sinó també pel seu sentit de la llibertat, totalment contraposat a l´estretor de mires hispànica i catòlica. No obstant, sempre m´ha semblat que a nivell personal i íntim va ser força infeliç…potser (amb la meva perspectiva de dona del segle XXI), hauria aprofitat algunes oportunitats de ser més feliç!

Carme Paret: Hola, volia triar Ermessenda, però ja he fet tard i per no repetir-me triaré en Guifré el Pilós, personatge cabdal del nostre poble, més enllà del que puguin dir les llegendes i, que d’una manera tan brillant ha novel·la la Francesca Forrelland en el seu llibre “La vostra sang”

Eva M’hauria agradat ser NEFERTITI perquè m’encantaria conèixer molts aspectes de l’Egipte faraònic que ara em resulten enigmàtics i estant al lloc de la reina saber quina flaire fa el poder en el seu estat més pur i absolut (em sembla que em resultaria aclaparador, m’espantaria).

Joan Bove M’hauria agradat ser en Francesc Macià, per a poder viure la proclamación de la república catalana.