0 Flares 0 Flares ×

Santiago Posteguillo torna a l’antiga Roma amb la novel·la ‘Yo Julia’, la novel·la guanyadora  del Premio Planeta 2018

Entrevista i fotografies Jordi Milian

Santiago Posteguillo narra l’ascens fulgurant de Julia Domna, una dona en un món d’homes immersos en la lluita pel poder polític i que pensen que el lideratge només els pertany a ells.
La protagonista Julia Domna és de les cent emperadrius que va poder tenir Roma, la més poderosa, mare dels Césars, els Exèrcits, maniobrarà hàbilment per aconseguir els seus objectius.

Segueix amb la seva lluita particular a donar veu a personatges oblidats en la història. Escipió, Trajà iara Julia Domna. El podríem considerar un arqueòleg literari?
M’agrada molt l’expressió que has utilitzat d’arqueòleg literari, perquè en la facultat d’arqueologia em van convidar fa poc a donar una conferència i precisament el títol que van escollir era arqueologia literària.

En certa manera el que un novel·lista històric fa, quan intenta recrear el món de fa 2000 anys, és arqueologia investigant en els textos antics.

El novel·lista històric és un arqueòleg de textos antics, però que ha d’aprendre o saber explicar-los d’una forma nova.
Una estudiant de la Universitat Nacional d’Educació a Distància va fer una tesina sobre les meves novel·les on comentava que jo reexplicava els clàssics antics amb un llenguatge modern i això és,una mica el que faig.
Llegeixo a Suetoni i a d’altres clàssics i torno a explicar aquelles històriesamb un llenguatge modern que el lector el percep com a actual i a més amb una narrativa que intento que sigui la més cinematogràfica possible.

També s’encarrega de corregir les injustícies històriques.
Les dones han estat silenciades en la història i és veritatque si mirem al món romà hi havia més homes en llocs de preeminència políticaque no pas dones.

No és que no hi hagués cap dona important políticament, sinó que en va haver-hi moltes i el que és injust ,és que també aquestes han estan silenciades i davant d’aquests fet, em vaig rebel·lar.
Julia Domna és clarament un personatge injustament silenciat. Arriba a regir l’imperi i va ser denominada mare dels Cèsars, mare dels emperadors, mare del Senat, mare dels exèrcits i mare de la pàtria. Gairebé cap emperador va rebre tots aquests. Com és que no s’explicava ka seva història? Doncs perquè se l’ha silenciat sempre i contra això em rebel·lo.

Les raons de l’oblit històric són diversos però a més de ser dona és per no haver nascut a Roma.
El fet de ser considerada estrangera en la part occidental de l’Imperi es veia com una certa prevenció davant de qualsevol dona d’origen oriental que volgués intervenir en política. Tot això té el seu origen amb Cleòpatra. Des de l’Orient després del cas de Juli Cèsar i Marco Antoni, qualsevol dona oriental que destacava en la vida pública,les elits romanes la veien francament amb temor. Julia passarà per sobre de tot això i el que intenta és transformar que Roma sigui ella.

En alguna ocasió ha comentat que cal mirar amb una visió femenina no només el present i el futur sinó també el passat.
Julia era aquesta persona que sent dona mai va considerar que pel fet de ser-ho li suposés cap limitació pels seus objectius.
Utilitzava la seva intel·ligència ibellesa quan procedia per a aconseguir els seus objectius.
Sentdona sempre acaba aconseguint el que vol. Un dels objectius de la novel·la és crear una gran tensió dramàtica per si en aquest ascens pot perdre-ho tot o no.

Julia Domna és un personatge que el va enamorar.
Buscant un personatge desconegut em trobo amb la biografia queva escriure la professora Bàrbara Levy.
Levy comença el llibreamb una frase molt potent on diu que no entén com no hi ha novel·les o pel·lícules sobre aquest personatge.
Jo tampoc ho entenc i com la pel·lícula no depèn de mi, en canvi la novel·la sí.

Una de les seves frases quan va rebre el premi Planeta va ser ‘Un home pot valer per a conquistar un imperi, però només una dona pot forjar una dinastia imperial’.
És que realment és una qüestió biològica.
Els homes podem conquerir territoris molt i immensos però continuem depenent i depenien en aquella, que una dona es quedésembarassadaper generar una descendència que pogués heretar aquest imperi.
Julia ho té molt clar ien les seves entranyes crea als dos fills de Sever i sap que hi ha una descendència, però falta aquesta ment calculadora que ha de permetre organitzar un pla que possibiliti que aquesta descendència es transformi en hereus de Sèptim Sever. Cal fer que l’imperi que pugui conquerir el seu marit sever passi als fills, és a dir crear una dinastia. Julia té la capacitat biològica i intel·ligència per a fer tot això.

El títol de ‘Yo, Julia’ ens remet al clàssic ‘Jo Claudi’ de Robert Graves. Un homenatge?

Robert Graves és un dels meus grans referents en novel·la històrica.
La novel·la intenta ser un homenatge i espero que la qualitat literària de la novel·la mantingui el to perquè es pugui veure la novel·la com un homenatge.
L’any 2012 vaig estar a Mallorca i vaig poder visitar a Deià la casa museu que William, el fill de Robert Graves, manté oberta.
Robert Graves va viure part de la seva vida a Mallorca i és on escriu ‘Jo Claudi’.
Quan vaig visitar la casa museu, el seu fill em va deixar-me asseure ala taula on el seu pare havia escrit ‘Jo Claudi’ i això per a mi va ser un moment molt especial. Sempre vaig pensar que d’aquesta experiència sortiria alguna cosa.

I va sorgir ‘Jo Julia’.
Van passar els anys i jo vaig escriure tota la trilogia de Trajà i al final vaig començar el projecte de Julia Domna i encara no tenia títol. Una nit em vaig despertar iho vaig veure clar.
Si en la novel·la ‘Jo Claudi’, l’emperador Claudi ens explica la dinastia  Juli-Claudia, el que jo estic escrivint és com Julia crea la seva pròpia dinastia. Si en el segle XX hi ha un i ‘Jo Claudi’ en el segle XXI, ja toca que hi hagi una ‘Jo Julia’

Per què segueix interessant-se en la història de Roma.
Perquè tenim moltíssim per aprendre. Encara que parlem en espanyol, en català o en molts altres idiomes del sud d’Europa, estem parlant llengües derivades del llatí. El nostre dret és una evolució del dret romà i la Unió Europea, que ens ha donat el període més gran de pau a Europa des de fa molts segles,és possible perquè aquesta gran unitat administrativa va existir abans i es deia Imperi Romà.
Els romans van ser capaços de mantenir-ho durant 1000 anys i nosaltres en 60 anys ja se’ns està desgranant i fragmentant. Per aquest motiu tenim moltes coses per a aprendre de l’imperi romà.

Divideix la novel·la en cinc parts que corresponen als cinc enemics de Julia Domna.
Sempre procuro que les meves novel·les siguin diferents unes de les altres, en la forma en què estan narrades.
Si esmento la trilogia de Trajà, la primera està organitzada entorn d’un llarg flashback, la segona és simètrica amb un centre i uns principis i finals iguals. La tercera de Trajà com ‘La legión perdida’ té salts en el temps i a l’espai.
Canvio la forma de narrar i estructurar perquè els lectors no tinguin la sensació que em repeteixo. Encara que comparteixin una escenografia similar de l’Imperi Roma intento que sigui diferent.  Em va semblar molt interessant que una novel·la de més de 60 personatges, el lector sabés on es troba Julia en cada instant.

Aquesta organització que Julia s’enfronta a cada moment a un enemic diferent, és una forma relativament senzilla d’organitzar tota la quantitat d’esdeveniments que succeïxen a ‘Yo Julia’.

Còmode, Pértinax, Julià, Nigro i Albí, van ser els seus enemics.
Als poderosos com deia Aristòtil i reflexiona Galè el narrador de la novel·la, és difícil definir els poderosos per les seves amistats perquè se li acosten molta gent per interès, però estan més clars els seus enemics.
En el cas de Julia van ser cinc emperadors de Roma i això ens dóna una idea de la dimensió del personatge, i em va semblar interessant organitzar la novel·la en cinc parts corresponents a cadascun dels emperadors als que s’enfronta.

Julia Domna es va interessar en temes relacionats amb la filosofia i la medicina. I aquí entra en joc el personatge de Galè, el metge imperial.
Galè és importantíssim pels seus estudis. És un personatge extraordinari i és el metge dels emperadors. Ho és de Marc Aureli, Còmode i de Sever. És aquest intel·lectual que canvia la medicina i la transforma i em permet convertir-lo en un narrador preparat que assisteix a l’ascens de Julia. Comença el relat des de la curiositat i acaba explicant-lo des de l’admiració.  Galè va ser un gran intel·lectual i em permet posar en la seva ment reflexions profundes sobre el que està fent Julia.

 

Una de les qualitats de Julia és que intenta envoltar-se dels millors.
Julia era una persona intel·ligent que lluita pel poder de forma intel·ligent i té clar que el millor és envoltar-se de gent i tan intel·ligent com ella o fins i tot més que ella.
Julia Domna no té complexos i d’aquesta forma aconsegueix fer-ho bé i sí que hi ha alguna cosa que manca entre els nostres governants avui dia és intel·ligència.

Acostumat a escriure trilogies, Julia Domna, només es quedarà en una novel·la?
Encara no ho tinc decidit, però és cert que existeix un homenatge a ‘Jo Claudi’ de Robert Graves i com saps, Graves va escriure dues novel·les sobre Claudi, ‘Jo Claudio’ i ‘Claudio el Déu’.
Podríem fer una segona part de Julia explicant com Julia es manté en el poder?, El més difícil no és arribar, sinó mantenir-se en el poder. Potser sí, que podria escriure una segona part.

Què va pensar en el moment de guanyar el Planeta?
Vaig pensar que era un somni fet realitat perquè qualsevol novel·lista que és escriu en espanyol és un somni publicar i com a fantasia, poderguanyar el premi Planeta.
De sobte aquest somni es fa realitat i provoca un enorme atac de felicitat i només espero estar a l’altura del llistat de persones o personalitats que han guanyat Premi Planeta a més que les meves pròximes novel·les certifiquin o assegurin als lectors que no desmereixo estar en aquesta llista d’autors premiats.

Ha pogut assumir-ho?
És veritat que les meves novel·les eren populars però cal reconèixer que quan el senyor Lara inventa el Premi Planeta aconsegueix crear un premi literari que va més enllà de l’àmbit literari.
Malgrat haver venut molts llibres amb els meus anteriors llibres,les coses que m’estan passant ara amb el Premi Planeta no em passaven fa dos anys. Abans passejava a la meva gossa tranquil·lament pel carrer i ara de sobte em saluda molta gent que no ho feien abans.
O et saludenquan viatges en tren o a l’avió i llavors te n’adones que el premi Planeta compta socialment amb un impacte que va més enllà del que és habitual en una novel·la que es llegeixi molt. Això és sorprenent i novament cal reconduir-ho cap a la responsabilitat que tant de bo la gent que s’acosta la novel·la ‘Yo Julia’, guanyadora del planeta gaudeixi i senti que està llegint bona literatura.

Guanyar el premi Planeta amb una novel·la històrica vol dir que el gènere viu un bon moment?
Estic molt content que una novel·la clarament identificable dins del gènere històric sigui premiada amb el Premio Planeta perquè realment crec que a Espanya en els últims decennis s’ha fet molt bona novel·la històrica, començant amb escriptors com el mateix Juan Eslava que està en el jurat o José Calvo Poyato, José Luis Corral i molts altres als que ens hem sumat una nova generació d’escriptors que fem novel·la històrica que té un gran interès pel públic.
Penso que està molt bé que d’alguna manera el Premi Planeta reconegui que a Espanya es fa una novel·la històrica, que és interessant, que té qualitat i que arriba a moltíssims lectors.

 

En quin moment situaria la novel·la històrica?
La situaria en un moment d’especial interès on podem llegir tota la història d’Espanya novel·lada en novel·la històrica des dels Tartessos fins a fins al segle XX iXXI. Penso que som uns privilegiats a Europa perquè no tots els països europeus la novel·la històrica té aquesta vitalitat.

S’ha comentat d’una possible adaptació de ‘Las legiones malditas’ a la televisió.
És tota la trilogia d’Escipió la que estem treballant a convertir en sèrie de televisió.
Treballem amb Global Set i jahem fet els guions i elsestem traduint a l’anglès perquè volem internacionalitzar el projecte. Comptar amb productors americans i italians també per aconseguir una sèrie de televisió de tres temporades.
És un projecte molt costós econòmicament i encara que tenim molta il·lusió, no sé si aconseguirem els milions d’euros que fan falta per fer realitat el projecte, però estem treballant en aquest sentit.

De moment seguirà escrivint novel·les sobre Roma?
Tinc uns altres personatges i altres pugnes situades a l’Imperi Romà. Així que amenaço amb noves novel·les sobre Roma.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here