0 Flares 0 Flares ×

L’escriptor i periodista Martí Gironell comenta a L’Illa dels Llibres  ‘La desaparació de Stephanie Mailer’, la darrera novel·la de Joël Dicker

No és el títol de cap novetat que aparegui aquesta tardor, no. És una llicència que em permeto després de saber que Jöel Dicker va començar a estructurar la seva última novel·la publicada, La desaparició de Stephanie Mailer (La Campana), a partir d’aquest personatge.

Kanner és aquesta policia que aterra a l’aparentment plàcid i tranquil poblet d’Orphea provinent de Nova York i forma part del repartiment coral d’aquesta història d’intriga i de mitges veritats o de mitges mentides que ha permès a Dicker tornar-ho a fer. A fer-te anar a dormir a les tantes perquè no només vols saber què va passar el 30 de juliol de 1994 sinó també que ha passat vint anys més tard, a principis d’estiu de 2014 en el mateix lloc, en el mateix escenari i, pràcticament amb els mateixos protagonistes.

Dicker admet que va arrencar la gènesi de la novel·la amb aquesta dona forta i de caràcter, l’Anna Kanner, i el cert és que la seva aparició a la novel·la i la seva participació en l’argument és cabdal per lligar els caps que l’autor va deixant anar a partir de les diverses històries que es van explicant.

D’entrada poden espantar tants personatges però un cop connectes amb les dues trames- cosa que no és gens difícil- vas veient com s’ajunten els punts de les línies argumentals dels fets del 1994 amb els del 2014. I és quan em treus el barret.

L’he trobada molt ben treballada, ben travada i, sobretot, molt real- malgrat que li hagin criticat un excés de clixés- crec que hi són i Dicker senzillament ens els mostra, un cop més com a part de la nostra societat. Perquè a part de la intriga que és el nervi de la novel·la hi ha tota una colla de temes que van envernissant els personatges que et fan pensar. Des de la necessitat real de fer veure el que no són de molts dels personatges per amagar fracassos, rancúnies, frustracions o senzillament per mirar de maquillar una realitat que no els agrada, fins al fet que de voler escriure per la necessitat d’explicar coses que potser no interessen ningú. No és el seu cas, el de Dicker, vull dir. Quan apareix en l’escena literària, és sinònim d’una bona estona de literatura que permet al mateix temps evasió i desconnexió sense deixar en el fons d’estar pensant en la realitat que ens envolta.

Perquè al costat de casa hi podem tenir qualsevol dels perfils que habiten la seva nova història des de Stephanie Mailer a dakota Eden, passant per Meghan Padalin, Alan Brown, Jeremiah Fold, Jesse Rosenberg o Anna Kanner.

Martí Gironell
Agost 2018

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here