1 Flares 1 Flares ×

L’escriptor Jaume Cabré publica el recull de relats ‘Quan arribi la penombra’ i ho fa sis anys després de l’èxit de la novel·la ‘Jo confesso’.


‘Quan arriba la penombra’ està format per tretze relats d’extensió diversa escrits entre 2012 i 2016 que s’entrellacen entre ells i que estan tocades per la foscor, la ràbia i fins i tot l’humor negre.
Jaume Cabré continua amb l’exploració per la part més fosca de l’ésser l’humà però no ho fa ‘per pontificar o dir on és el mal o el bé’.

L’eco de ‘Jo confesso’ segurament encara hi és present al recull de relats ‘hi ha coses que segurament estan a l’atmosfera de ‘Jo confesso’ en el moment d’escriure els contes’ assegura Cabré en la presentació del libre a l’Ateneu Barcelonès.

La galeria de personatges que apareixen als tretze relats van des de la mirada d’un nen poruc que es rebel·la contra la tirania d’un mestre, un candidat al Nobel davant d’una visita inoportuna, un escriptor que amenaça l’editor amb una novel·la inquietant, un ancià que passeja pels escenaris on va fer la guerra, però també un personatge que es refugia dins d’un quadre de Millet.

El títol ‘Quan arribi la penombra’ fa referència a una foscor que plana a les pàgines de cada conte. Contes que mostren la part fosca de la vida i per això formen part segons l’autor d’un ‘gènere negre o gris’ que mostren ‘les activitats humanes més cruels o violentes’.

El que més li interessa a l’escriptor és ‘l’atmosfera i el rastre que cada conte van deixant en el lector’ i la selecció d’aquests s’ha fet partint d’aquesta base, en funció de l’atmosfera que recreen.
Malgrat que un recull de contes es podria llegir sense un ordre establert, Cabré recomana ‘llegir els contes per l’ordre que proposo perquè el lector pugui seguir el rastre que van deixant ‘

Jaume Cabré assegura sentir-se com un entrenador de futbol ”que ha de descartar jugadors’ quan ha de decidir quins són els relats que han d’entrar a formar part del llibre. En aquesta selecció ha deixat contes fora perquè no li agradaven. ‘Hi ha contes que pensava que havien de sortir a l’equip inicial però al final no eren prou bons, les decisions que prens serveixen per tirar endavant i els contes supervivents de la tria són els que es poden llegir ara’.

‘Les veus de Pamano’ i ‘Jo confesso’ són dues de les novel·les més importants de la trajectòria de Jaume Cabré, tot i que el contes també han format part de la seva carrera literària.
Jaume Cabré assegura que un conte dóna ‘un cop de puny al nas’ o és com fer els ‘100 metres llisos’, en canvi la novel·la, ”és com una marató”.
A vegades quan comença a escriure una història pensa que es pot convertir en una novel·la i finalment acaba sent un conte.

En la presentació del llibre confessa que la coberta ”li va costar de digerir’ però que finalment li agrada perquè ‘interpel·la al lector” amb una mirada que correspon a un detall d’un retrat d’Antonello da Messina.
Per Cabré ‘Un conte és una mirada, i una mirada concreta és una manera d’explicar el món. I segons ho mires i ho expliquis és una història o una altra història”.

Assegura que ha intentat no repetir-se perquè ”sempre m’han esgarrifat les segones parts’ al mateix temps que destaca que ‘Quan acabo una obra, sempre he tingut la necessitat d’escriure una altra cosa”.

Per Jaume Cabré és molt important no deixar d’escriure i llegir molt per no ‘no perdre mai la perspectiva de lector que tens com a escriptor’.

Jaume Cabré va rebre amb la novel·la ‘Jo confesso’ el Premi Crexells 2011 de l’Ateneu Barcelonès; el Premi Crítica Serra d’Or 2012 de Novel·la; el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada 2012; el Premi de la Crítica Catalana 2012, que promou l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; i el Premi La Tormenta en un Vaso 2012.
També la seva trajectòria literària ha estat distingida amb el Prix Ulysse à l’ensemble de son oeuvre, 2016; Premi d’Honor de la Plaça del Llibre de València, 2015; Creu de Sant Jordi, 2014; Premi Socarrat Major de l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real per la seva trajectòria, 2013; 42è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, 2010; i Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans al conjunt de la seva obra, 2003.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here