L’Illa dels Llibres entrevista Philip Kerr arran de la publicació de ‘Mercado de invierno”
Entrevista: Jordi Milian
Philip Kerr inicia amb ‘Mercado de invierno’ (RBA) una sèrie de novel·les ambientades en el món del futbol.
Pot semblar estrany però el futbol, malgrat ser l’esport més important del planeta i que mou xifres econòmiques astronòmiques, no ha provocat la suficient inspiració per a protagonitzar moltes novel·les. Kerr omple aquest buit amb la sèrie Scott Manson que tot just inicia ara.
Declarat seguidor de l’Arsenal i també del Barça, Kerr trasllada la seva novel·la al club fictici del London City que tot i haver començat bé la temporada, el seu tècnic Joao Zarco comença a rebre amenaces de mort.
Zarco, és portuguès i la seva imatge ens recorda molt a Mourinho, pels seus mètodes i comportament a les sales de premsa, que el converteixen en un gran entrenador però al mateix temps en un personatge que desperta reaccions adverses entre els equips i seguidors rivals.
A Mercado de invierno, Philip Kerr, no s’oblida dels propietaris de determinats clubs, que compten amb grans fortunes de dubtosa procedència, com Victor Sokolnikov propietari del London City amb un passat marcat pels negocis poc legals i amb mètodes mafiosos.
Les comissions, les apostes, els interessos econòmics, els drets televisius o els contractes de patrocini són alguns dels temes que Kerr fa aparèixer a la novel·la.
Per què ha decidit ambientar la nova sèrie al món de futbol?
Jo sóc un fan del futbol des dels anys seixanta, quan jo vivia a Edimburg. Al 1970 els meus pares van deixar Edimburg i jo vaig començar a seguir l’Arsenal.
Suposo que el meu interès pel món del futbol ha davallat al llarg dels anys. Quan ets un noi i vas a l’escola és difícil no estar interessat en el futbol; en canvi quan passes a la universitat ja comences a tenir altres passions, com conèixer noies.
De totes maneres, és difícil no ser un seguidor del futbol al Regne Unit, perquè t’ho trobes a tot arreu, constantment als diaris, a la televisió, Internet… és com un fenomen cultural. Més encara, és un fenomen polític. Per tot això, em vaig deixar seduir per aquest esport a l’hora d’escriure la meva novel·la.
No és estrany que no hi hagi gaires novel·les ambientades en el món del futbol?
Molt estrany! No puc entendre per què no n’hi ha més. A Amèrica sí que tenen novel·les sobre basquetbol o beisbol; Harlan Coben, per exemple, és un gran escriptor de novel·la negra ambientada en el món del bàsquet. Però no sé què passa amb el futbol, perquè és un món que té molts ingredients per a la novel·la negra: nois joves, sexe, drogues, corrupció… Així que em vaig sentir afortunat quan vaig veure que no hi havia gaire novel·la negra sobre el futbol.
Cert, hi ha màfies, suborns, compra de partits, clubs amb mala reputació…
Exacte, per això és un tema tan atractiu, hi ha ingredients suficients com per escriure una bona novel·la negra. I només hem de mirar la realitat, per exemple fixem-nos en Messi, que ha hagut de pagar a hisenda una gran quantitat de diners. I això és especialment dolorós en un país com Espanya, que té un 25% d’atur. Els esportistes, la gent que té més diners, hauria de tenir més cura de pagar els impostos.
Vostè vol arribar a nous lectors ambientant la seva novel·la al món del futbol?
Això espero! Estic molt content dels lectors que tinc, però és bonic escriure sobre un tema més contemporani i arribar així a nous lectors, perquè està clar que no a tothom els interessa els llibres ambientats en la història en general o el nazisme en particular. I sóc conscient que hi haurà lectors que no els cridi l’atenció el món del futbol.
Scott Manson, el protagonista, s’allunya dels tòpics relacionats amb el món del futbol. Creu que els tòpics estan desapareixent en l’esport?
Sí, l’entrenador, per exemple, ara ha de ser l’emblema del club, qui dona la cara, la primera persona que veus quan el club surt a la televisió o als diaris. Per tant, no vols que sigui estúpid, lleig… vols que sigui intel·ligent, amb bona aparença, vestit amb corbata. Mourinho és probablement el primer d’aquesta nova generació d’entrenadors: porta molts vestits d’Armani, bufandes de disseny, parla diverses llengües, és gairebé un filòsof. Després hi ha d’altres, com Guardiola.
Zarco és un entrenador portuguès de la Premier League, amb molt de caràcter, que no és gaire ben vist. La seva semblança amb Mourinho. És casualitat?
És molt més complicat que això. Ell no és Mourinho, tot i que té trets que pot fer que els lectors els associïn: els dos són portuguesos, entrenadors d’un club anglès… crec que és més una qüestió de territori, ja que si a Catalunya parles d’un autor portuguès, tothom pensa automàticament en Mourinho, però si ho fas al Regne Unit, no passa tant perquè hi ha hagut altres entrenadors portuguesos. Mourinho aquí és com el diable; en canvi el meu personatge és més estimable.
Scott Manson diu que per ser un bon entrenador de futbol, només és necessari escollir els millors ous. Què es necessita per ser un bon escriptor?
Necessites molta autoestima, confiança en tu mateix. Estar interessat en allò que estàs escrivint.
La major part de la meva vida la passo en solitari, davant de la pantalla del meu ordinador, escrivint 2.000 paraules al dia, no parlar amb ningú… No pots tenir por a aquesta soledat, l’has de gaudir. No fa gaire uns nens em deien que volien ser escriptors i em demanaven algun consell: jo els hi vaig respondre que havien d’acostumar-se a no anar enlloc, no fer res, només estar a casa escrivint llibres. Això els va sorprendre perquè esperaven que els hi digués que havien de marxar a París, a viure en un loft, amb gats… Són clixés sobre la professió d’escriptor, que molta gent creu que tots som Hemingway.
On tenim al detectiu Bernie Gunther? Jugarà de nou o es queda a la banqueta?
Apareixerà aviat en una novel·la titulada The lady from Zagreb, que es publicarà a RBA.
I haurà més novel·les de la sèrie Scott Manson i una d’elles estarà ambientada a Barcelona i amb Messi!
La tercera novel·la de la sèrie està ambientada a Barcelona, París i el Carib, però és cert que Barcelona ocupa bona part de la història. Messi apareixerà, però per donar context, no pas com a personatge de la trama. De fet a Mercado de invierno apareix Mourinho, però també en el context. És difícil escriure sobre personatges reals i quan parles de novel·la negra, has d’utilitzar personatges de ficció per raons òbvies.
Imagini que vostè és entrenador d’un equip de futbol, però que els jugadors han de ser escriptors. Quins escriptor escolliria?
És difícil dir-te onze jugadors ara mateix, tot i que m’agrada la idea. Segurament Harlan Coben podria ser el porter. Inclouria Lee Child i posaria a Hanif Kureishi al centre del mig camp. No només ens hauríem de fixar en la seva qualitat com a escriptors, sinó també que siguin forts, que tinguin una bona complexió per a imposar-se dintre del camp. I evidentment també hi haurien escriptores.
