L’escriptora nordamericana publica “Esclaus del desig” (Edicions 62 / Seix Barral),  la trentena novel·la protagonitzada pel comissari Brunetti.

Donna Leon presentava en societat l’any 1991 al comissari Guido Brunetti. La relació continua trenta anys després amb la publicació de la trenteta novel·la protagonitzada pel comissari venecià. Més de vint milions d’exemplars venuts i traduccions a més d’una vintena d’idiomes avalen l’èxit de les seves novel·les. Un èxit que va assimilar bé “L’èxit i la fama són molt difícils de gestionar. Jo em vaig fer famosa als seixanta anys i hi ha poc risc de patir-ne les conseqüències. Però si la fama t’arriba als divuit anys realment t’afecta” afirma l’autora.

Nascuda a Nova Jersey als Estats Units a mitjans dels anys seixanta va decidir marxar a Itàlia i després de treballar de guia turística a Roma o ser professora finalment ho va deixar tot per dues de les grans passions: l’òpera i la literatura.

PASSIÓ PER L’ÒPERA I LA LITERATURA

Donna Leon assegura que “Gran part de les coses que m’han passat en la meva vida han estat pura sort”. Va debutar com a novel·lista amb “Mort a la Fenicce”. La inspiració va arribar segons afirma la mateixa autora va arribar gràcies a l’òpera “Estava en una òpera i vaig començar a parlar amb un director que no agradava a ningú, i llavors vaig pensar… i si el matessin?, segur que seria un tema interessant per a una novel·la.” I així va sorgir una part de l’argument d’una de les novel·les més celebrades de Leon “Mai havia escrit abans perquè em dedicava més al tema acadèmic i llavors vaig començar a escriure la novel·la. Va ser un èxit i després es van publicar més novel·les fins a arribar a la trentena.”. Malgrat la seva passió per l’òpera en la trentena de novel·les publicades només ha fet anat al comissari dues vegades a l’òpera “M’agrada l’òpera, però he intentat que la meva passió es mantingui lluny dels meus llibres. Has de limitar-ho perquè pot arribar a avorrir al lector.”

UNA RELACIÓ DE TRENTA ANYS AMB BRUNETTI

Va escriure aquella primera novel·la sense “el desig de publicar-la i només volia saber si seria capaç de narrar una història d’una manera interessant. Cada llibre que he escrit, sempre l’he començat sense saber de què anirà. Però tot és pura sort.”

Així va néixer la relació entre Donna Leon i Guido Brunetti, un matrimoni que trenta anys després segueix ben avingut. “Em segueix agradant Brunetti, però el més important és que em segueix agradant escriure les novel·les i em continua semblant divertit narrar una història. La novel·la número trenta de Brunetti ha estat tan divertida d’escriure com la primera.”. Sobre la continuïtat del matrimoni és contundent “Brunetti i jo seguirem units sempre que segueixi gaudint de l’escriptura i, avui en dia encara gaudeixo.”
Per crear Brunetti no es va inspirar en una persona concreta, però confessa que “el personatge ha anat creixent i compta amb qualitats de molts dels meus amics, però no s’inspira en ningú en concret”.

Donna Leon (2016)

EL LLEGAT DE BRUNETTI

Reflexionant sobre el llegat que ens deixa el comissari Brunetti, Leon assegura que “A ell no li agraden els acusadors i els que utilitzen la força sigui física, econòmica o social. Em posa molt nerviosa quan veig l’abús de poder i això està molt marcat en Brunnetti. Sovint assumeix investigacions que no tenen res a veure amb la llei o la policia i no li agrada que algú pateixi una injustícia. Aquesta és l’essència dels llibres, les víctimes de la injustícia perquè Brunnetti odia aquest fet com jo”.

Sobre l’evolució del personatge i de si ha canviat o no, per Donna Leon “a la majoria de gent canvia. Ell s’ha convertit en l’àmbit intel·lectual més pessimista i la seva visió del món s’ha enfosquit per què ha canviat a pitjor. La seva esperança sobre el món s’ha deteriorat una mica perquè no veu un futur molt favorable per la humanitat.”

Donna Leon tampoc és gaire optimista sobre el futur “percebo un gir gradual a la dreta i no només a Europa. La meva visió del món també s’està enfosquint. No veig raó per l’optimisme”. Assegura que “M’obsessiona més l’escalfament global que la pandèmia”. Malgrat això assegura “En el meu petit món la meva vida és feliç i tinc una vida privilegiada perquè si no fos així, estaria boja”.
Fa un temps va deixar Venècia, després de viure gairebé quaranta anys, una ciutat que gràcies a la pandèmia els venecians han recuperat “perquè abans arribaven al voltant de 30 milions de turistes i no podies ni sortir de casa. Per a un venecià, poder passejar pel carrer, era gairebé impossible. Pels turistes i pels que viuen del turisme la pandèmia ha provocat una situació complicada, però jo evidentment estic al costat dels venecians.”

CANVI DE VENÈCIA PER SUÏSSA

Ara, viu en un petit poble de Suïssa d’uns 350 habitants o de “350 vaques” com afirma Leon.  A Donna Leon li agrada passar desapercebuda i per aquesta raó mai ha permès que els seus llibres es traduïssin a l’italià. Les raons que argumenta són les possibles crítiques dels italians “temo que els italians que no han llegit els meus llibres es puguin sentir ofesos perquè una autora no italiana escrigui sobre els problemes d’Itàlia.
Tu pots escopir sobre la teva sopa, però no vols que ningú ho faci en la teva.”

Els temes socials han marcat l’obra de Donna Leon i el comissari Brunetti, el canvi climàtic, l’abús del poder, el tràfic de persones o l’homofòbia són alguns dels temes que ha tractat i denunciat durant tots aquests anys.

Ara publica “Esclaus del desig” (Edicions 62 / Seix Barral) on aborda el tema de l’explotació sexual que arrenca amb l’aparició de dues noies inconscients i amb ferides greus a l’entrada de l’hospital civil de Venècia. Brunetti va darrere la pista de dos joves venecians que podrien haver incorregut en un delicte d’omissió del deure de socors. Però el que en un primer moment semblava una negligència aviat posa en evidència alguna cosa més greu: una connexió amb una xarxa mafiosa que es dedica al tràfic il·legal de persones, i que porten fins a Venècia immigrants africans.

Sobre el tema de l’esclavatge sexual ja el va tractar en la seva quarta novel·la i vint-i-sis anys després hi torna “Llavors ja parlava de la situació de les dones que són enganyades per venir a Europa amb la promesa d’aconseguir un treball i una millora econòmica i que acaben treballant en la prostitució en contra de la seva voluntat.” Donna Leon es mostra dolguda perquè “Vint-i-sis anys després, continua passant el mateix i amb dones d’una raça diferent, d’una altra nacionalitat per part d’altres homes d’altres nacionalitats, però es reprodueix el mateix patró i succeïx el mateix a Europa. És com si la policia estigués de vacances, perquè les víctimes són dones. Em preocupa molt que no s’ha fet gairebé res per posar fi a aquest drama i a més, ara el problema és molt més gran, perquè s’importen moltes més dones com a esclaves sexuals”.

La nova novel·la també ens situa a Nàpols, una ciutat que segons el seu parer “és la pura essència del caos i un desastre, però em fascina la ciutat”. Sobre els seus habitants els qualifica de “divertidíssims, encantadors i també una mica penques”

No és mossega la llengua quan parla de la màfia i que avui en dia s’ha blanquejat donant una imatge molt diferent “La màfia s’ha actualitzat i ha passat a ser una classe respectada i això fa que els hi entri més diners i més beneficis. Abans hi havia guerres entre membres de la màfia, però ara jo no es maten entre ells i formen aliances.”

CLAUS PER ESCRIURE UNA BONA NOVEL·LA NEGRA

Donna Leon ens dóna les claus per escriure una bona novel·la negra. Com a primer element important “necessitem un personatge que agradi als lectors i sempre és millor eliminar algun personatge empàtic, perquè matar el dolent és una pèrdua de temps”.
La persona que resolt el cas sempre ha de ser empàtica i interessant perquè a la majoria de crims el lector segueix a l’investigador. Necessites una víctima que desprengui empatia i crec que és millor que no aparegui sang a les pàgines de la novel·la”.
Els crims són molt aristotèlics. El narrador veu els fets a través dels ulls dels personatges que descriu. Les escenes sexuals o eròtiques no es calculen del tot bé en les novel·les negres. A la majoria de lectors d’aquest gènere no els agrada i la majoria d’escriptors nòrdics han intentat superar aquest prejudici dels lectors.”
Finalment afegeix que cal “donar amb el to i mostrar-te agradable amb el lector. És important tractar al lector per igual i com algú que entén les coses”

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here