Amb ‘Dies de frontera’ consolida la carrera literària de Pagès Jordà després de la bona rebuda d’Els jugadors de whist.
‘‘Una parella es fa un petó davant uns grans magatzems a la Jonquera. No és pas una escena gaire diferent d’altres que tenen lloc en el mateix moment arreu del món occidental. Ella flexiona les cames entre les d’ell-que és una mica més alt- mentre li acaricia el coll. Ell l’abraça per la cintura. Se separen, es miren, xiuxiuegen, ell li acaricia els pòmuls i es tornen a besar. Els vianants, carregats amb bosses de plàstic, els eviten amb esma’’
Així comença la nova novel·la de Vicenç Pagès Jordà, ‘Dies de frontera’ (Proa 2014). A partir d’aquest moment anirem descobrint qui són i perquè s’està fent aquest petó.
Vicenç Pagès Jorda narra aquesta història amb ofici i fins i tot hi desplega tot un ventall de ginys literaris en un centenar de capítols curts.
Un repte que dibuixa un mosaic literari format per descripcions de pàgines de facebook, missatges de WhatsApp o llistes amb referències musicals i cinematogràfiques que ens permetran conèixer fins al mínim detall aspectes dels personatges principals.
Cinc anys després de la publicació Els jugadors de Whist, Vicenç Pagès Jordà torna a demostrar la seva qualitat com a escriptor, que amb ‘Dies de frontera’ consolida i eleva, gràcies també a una veu narrativa diferent.
La parella, Pau i Teresa es coneixen l’any 2004 en un concert de de ¡Brazuca Matraca i un temps després comencen una vida en comú que es desenvolupa amb una certa normalitat fins que arriba el moment de decidir si volen tenir fills o no.
Ell és professor d’institut i ella administrativa d’un centre cultural i just a punt d’arribar a la quarantena, en la frontera de la relació, arriba el moment de prendre decisions i dubtes sobre el futur.
‘’El problema no eren pas els silencis, sinó el tedi. Si volien evitar-lo, només hi havia dues solucions: tenir fills o ‘complicar-se la vida’’, que era l’expressió amb què el cosí Pol es referia a l’adulteri’’
Un dels dos decidirà complicar-se la vida i cometrà ‘una relliscada’ que farà replantejar-se novament la relació.
Inseguretats, precarietat d’una generació entre la trentena i la quarentena, la relació entre pares i fills i com aquesta va evolucionant i canviant amb el pas del temps són els altres temes que ens proposa Dies de frontera’
El paisatge de la Jonquera ,no només per l’efecte fronterer entre Catalunya i França, és reivindicat a la novel·la.
Pagès Jordà sap prefectament que no cal ambientar una història a la ciutat de Barcelona per oferir unes garanties d’èxit, com ja va demostrar amb Els jugadors de whist.
