Un tastet de… ‘Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants’ de Mathias Enard.

L’illa dels llibres us ofereix un avançament editorial. L’editorial Columna publicarà el 5 de maig la novel·la  ‘Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants’   de l’escriptor francès Mathias Enard.

Amb ‘Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants’ va ser finalista del premi Goncourt del 2010. Es tracta d’una història centrada a l’Istambul del segle XVI. Mathias Enard és autor de La perfecció del tir, Remuntant l’Orinoco i Zona.

Una història amb Michelangelo com a protagonista.
El 13 de maig de 1506 Michelangelo Buonarroti, l’home del Renaixement, desembarca a Constantinoble convidat pel soldà Baiazet per dissenyar un pont sobre el Cor d’Or. El projecte presentat per Leonardo da Vinci no havia convençut el soldà. Fart de la falta de respecte que li demostra Juli II, un papa guerrer i mal pagador, Miquel Àngel fuig de Roma deixant a mitges la construcció de la tomba del pontífex.
A Constantinoble, seguirem les passes del genial escultor i arquitecte, coneixerem les dificultats que entranya tot procés de creació i les rivalitats entre els artistes de l’època, alhora que ens submergirem en aquesta ciutat màgica i ens deixarem seduir pels plaers d’Orient: els perfums, les espècies, els paisatges i els seus habitants…

Primeres pàgines de la novel·la:

La nit no es comunica amb el dia: s’hi crema.  A l’alba la porten a la foguera. Junt amb la seva gent, els bevedors, els poetes, els amants. Som un poble de relegats, de condemnats a mort. No et conec. Conec el teu amic turc —és un dels nostres. A poc a poc desapareix del món, empassat per la foscor i els seus miratges
—som germans. No sé quin dolor o quin plaer l’ha empès cap a nosaltres, cap a la pols d’estrella, potser l’opi, potser el vi, potser l’amor; potser alguna obscura ferida de l’ànima ben amagada en els replecs de la memòria. Desitges unir-te a nosaltres.
La por i el desassossec et llancen als nostres braços,intentes amagar-t’hi, però el teu cos dur es queda aferrat a les seves certeses, allunya el desig, refusa d’abandonar-se. No t’ho retrec.

Vius en una altra presó, en un món de força i coratge on et penses que podràs ser aclamat; creus que aconseguiràs la benvolença dels poderosos, busques la glòria i la fortuna. Amb tot, quan es fa de nit, tremoles. No beus, perquè tens por; saps que la cremor de l’alcohol et fa precipitar en la feblesa, en la irresistible necessitat de retrobar les carícies, la tendresa desapareguda, el món perdut de la infantesa, la satisfacció, la calma enfront de la incertesa espurnejant de la foscor.
Et penses que desitges la meva bellesa, la finor de la meva pell, l’esclat del meu somriure, la delicadesa de les meves articulacions, el carmí dels meus llavis, però en realitat el que desitges, sense saber-ho, és la desaparició de les teves pors, el guariment, la unió, el retorn, l’oblit.
Aquest poder dins teu et devora en la solitud. I pateixes, perdut en un crepuscle infinit, amb un peu en el dia i l’altre en la nit.

Decarrega’t les primeres pàgines de Parla’ls de reis, batalles i d’elefants.