Enguany s’ha escollit el poema “m’he estimat molt la vida”, coincidint amb el centenari del naixement del poeta de Burjassot
La Institució de les Lletres Catalanes, tria cada any un autor i un poema que és traduït a nombroses llengües(alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, euskera, francès, gallec, italià, japonès, mandarí, mandinga, occità, persa, quítxua, romanès, rus, sard, urdú, wòlof).
En la dissetena edició del Dia Mundial de la Poesia, la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco han escollit el poema «m’he estimat molt la vida» de Vicent Andrés Estellés. Asseguren que “Hi ha una poesia desapercebuda i revolucionària en el detall del dia a dia. En el sabor de la terra quan arriba a taula, en l’esclat de color d’un pètal abans de caure, en un gest tendre que gairebé ningú no veu. Sovint és tan subtil, la poètica de la quotidianitat, que demana d’una mirada tan genuïna com aguda per ser llegida. És la mirada sàvia de qui ha après a valorar la bellesa en minúscula i ha abraçat la sorpresa del viure. Estellés va fer d’aquesta petitesa un imperatiu vital en majúscula. El poeta va tocar de tan a prop la mort, que es va aferrar molt fort a la vida, i entre aquests dos pols de tensió va trobar en l’amor el sentit de l’existència, i en va cantar tots els matisos. Feroçment i compromesa, humilment i radical. Sense estridències ni defallença. Fins a erigir-se en un autor d’aproximació popular i talla universal. Llegir Estellés és desitjar el dret a l’alegria i sentir la gratitud d’estar vius”.
Enguany es commemoria el centenari del naixement del poeta, nascut a Burjassot el 4 de setembre de 1924, Va morir el 27 de març de 1993 a València, sent un dels poetes més destacats de la poesia valenciana.
Va obtindre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), la Creu de Sant Jordi l’any 1982, el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1990) i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura.
El 21 de març, coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia el Hall del CCCB acollirà a les 18.30 h l’acte central.
Poema del DMP 2024
XLII
m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
Vicent Andrés Estellés
Obra Completa IV [Horacianes], 2017
