L’editorial recupera una obra essencial de Sándor Márai, escrita a les portes de la Segona Guerra Mundial, on el record personal es converteix en un retrat col·lectiu de la Budapest perduda i en una elegia sobre el pas del temps.
Publicada l’any 1940, Último día en Budapest és una de les obres més singulars de Sándor Márai. L’autor hongarès, conegut per L’última trobada, hi ret homenatge al seu mestre Gyula Krúdy, una figura clau de la literatura i la vida bohemia de Budapest de principis del segle XX. Però més enllà del tribut personal, la novel·la és també una mirada lúcida a un món que s’acaba.
El protagonista, Simbad —alter ego literari de Krúdy—, surt de casa un matí de maig amb la intenció d’aconseguir diners per comprar un vestit a la seva filla. No obstant això, el que havia de ser una tasca quotidiana es converteix en un passeig obert per la ciutat. A bord d’un cotxe de cavalls, visita els llocs que van marcar la seva vida: cafès, banys turcs, restaurants i carrers que el temps ha anat esborrant.
Aquest recorregut és també un viatge interior. Simbad observa la ciutat amb la consciència que tot allò que coneix s’està extingint. El relat avança amb un ritme pausat, entre la memòria i la realitat, i ofereix un retrat d’una Budapest que desapareix sota el pes de la història.
Márai utilitza una prosa precisa i plena de matisos per transformar una experiència personal en una reflexió més àmplia sobre la pèrdua i la identitat. Sense grans gestos dramàtics, aconsegueix transmetre la sensació d’un final: el d’una generació, una cultura i una manera de viure.
Llegida avui, Último día en Budapest té un valor doble. D’una banda, és una peça clau per entendre la trajectòria literària de Márai, un autor que va saber descriure com pocs el pas del temps i la decadència de l’Europa d’entreguerres. De l’altra, és un document sobre la memòria i la necessitat de conservar-la.
La traducció de Mária Szijj i José Miguel González Trevejo per a la col·lecció Salamandra Narrativa manté el to contingut i la riquesa del text original. El resultat és una lectura que convida a redescobrir un autor que va saber transformar la nostàlgia en literatura i convertir l’efímer en permanència.
Último día en Budapest és, en definitiva, la crònica del final d’una època. Un llibre que recorda que fins i tot quan tot canvia, la literatura pot conservar el que la vida esborrarà.
