L’escriptora reflexiona sobre l’epidèmia del coronavirus i la possibilitat de recuperar la lectura
L’article ha estat publicat a les xarxes socials de Coia Valls i cedit a L’Illa dels Llibres
Estem vivint un moment insòlit, per nosaltres. Afegeixo “per nosaltres” perquè és un matís important. Com a societat estem preocupats i com individus la nostra actitud és força contradictòria.
És clar, la majoria no hem viscut situacions reals d’alerta on t’hi jugues la salut, potser la vida. Mai no ens ha calgut fer previsió d’aliments, tampoc confinar-nos a casa. No tenim l’experiència, en pell pròpia, d’haver-nos de protegir del perill exterior, ni posar sota protecció als que més estimem. En sabem ben poc, sobre què significa la privació de llibertat. Eren altres els que passaven necessitats, els que eren assenyalats amb el dit com ciutadans de segona, els refugiats, els discriminats… Els contaminants!
Canviar la perspectiva potser ens porta a una reflexió necessària.
Resulta que ara és a mi a qui no em deixen entrar a veure la mare al sociosanitari, a mi a qui imposen fronteres, a mi de qui es mantenen a una distància prudencial per por a que els contagií i… Com pot ser? M’assenyalen amb el dit. També soc jo la que, malgrat tenir diners i certa notorietat, té problemes per trobar un producte que considera imprescindible a la seva dieta o a la de la seva família.
La família!
De sobte, estem junts un altre cop i amb tot el temps del món, nosaltres que estàvem acostumats a dir-nos un bon dia apressat i empaitar el temps que, malgrat el nostre esforç, se’ns escolava entre els dits. Canalla a casa, almenys quinze dies. Res de parcs, ni activitats extraescolars. Res de gimnàs, tampoc. Nus a la gola. Ens mirem, encara sense acabar de reconèixer-nos. Intentem organitzar-nos, fer horaris… Només és el primer dia.
Avui pensava que, potser, aquest forçat encontre ens doni una oportunitat.
I si tornéssim a la lectura en veu alta, als jocs de taula, a les endevinalles. A veure pelis plegats. I si una cosa portés a l’altra i ens permetéssim riure còmplices, potser del mateix acudit, sense tancar-nos en nínxols de solitud mal dissimulada?
Pensava, també, que la botigueta del barri segueix ben plena d’articles alimentaris mentre la gent fa cua a les gran superfícies.
Reflexionava que, ja que ens preparem per passar uns dies a casa podríem recuperar el gust per la lectura. M’ha estranyat que a les llibreries no hi hagi moviment. Diuen que Sant Jordi perilla. Siguem solidaris, també amb llibreters i amb tot el món de la cultura – una baula tan feble! Avancem-nos. No tindrem una situació més adient per endinsar-nos en bones histories!
I ara necessitem de les bones històries. D’històries de superació, d’esperança, de vida. Quan penseu en aquest oci nou que ens espera, no oblideu els llibres!
Text: Coia Valls
Fotografia: Xulio Ricardo Trigo
