La recuperació en un sol volum de Un crim al Paralelo, La Bíblia valenciana i És hora de plegar permet llegir, de manera continuada, el naixement d’un gènere.
La publicació de Barcelona, trilogia policíaca amb motiu del número 100 de la col·lecció crims.cat no és només una novetat editorial: és un acte de memòria cultural i una reivindicació d’un autor que va obrir camí quan gairebé ningú no s’atrevia a fer-ho. El seu nom és Rafael Tasis, i el seu llegat continua marcant el pols de la novel·la negra catalana.
La recuperació en un sol volum de Un crim al Paralelo, La Bíblia valenciana i És hora de plegar permet llegir, de manera continuada, el naixement d’un gènere i, alhora, el retrat d’una ciutat que es mou entre la misèria i l’esplendor, entre la quotidianitat i el misteri.
El retorn d’un pioner
Quan Tasis escriu aquestes novel·les, als anys quaranta i cinquanta, la novel·la policíaca en català és pràcticament inexistent. El gènere arrossega l’estigma de “literatura menor” i la postguerra dificulta qualsevol intent de normalització cultural. Malgrat tot, ell hi creu. I hi insisteix.
Avui, vuit dècades després, la seva aposta és plenament vigent. La novel·la negra és un dels gèneres més llegits en català, amb un públic fidel i una producció estable. Mirar enrere i trobar-hi Tasis és entendre que aquest present té arrels fondes.
Tres novel·les, una mateixa ciutat
Les tres obres reunides comparteixen protagonistes, atmosfera i mirada. El comissari Jaume Vilagut i el periodista Francesc Caldes formen una parella detectivesca clàssica però amb personalitat pròpia: rigor policial i intuïció periodística, carrer i cultura, acció i reflexió.
Els casos que investiguen són diversos —apunyalaments als baixos fons, assassinats lligats a la recerca d’un llibre mític, un crim psicològic en un petit taller—, però tots acaben conduint al mateix lloc: una Barcelona plena de contrastos, amb cabarets, cafès sospitosos, sales d’espectacles i carrers on la vida nocturna amaga més d’un secret.
En aquestes pàgines, la ciutat no és només un escenari. És un personatge amb veu pròpia.
Barcelona com a mapa literari
Tasis fa una aposta clara: situar les trames en espais recognoscibles. El Paral·lel, la Rambla, el port, el Barri Xino o els carrers intramurs apareixen com un mapa emocional i social. Aquesta voluntat de “fer ciutat” connecta amb els grans models internacionals del gènere, però amb una diferència clau: Barcelona deixa de ser un decorat exòtic per convertir-se en centre narratiu.
Un escriptor contra corrent
La vida de Tasis explica bona part de la seva obra. Nascut a Barcelona el 1906, va ser escriptor, crític, periodista, traductor, llibreter i activista polític. Durant la Segona República va ocupar responsabilitats institucionals, i després de la Guerra Civil es va exiliar a París.
A l’exili entra en contacte directe amb la força de la novel·la policíaca europea i nord-americana. Aquella descoberta reforça la seva convicció que el gènere pot ser una eina clau per connectar amb els lectors i modernitzar la literatura catalana.
La veu del pròleg
El pròleg del volum, signat pel director de la col·lecció, Àlex Martín Escribà, situa Tasis al centre d’aquesta història fundacional «És, precisament, Rafael Tasis, bon coneixedor de la novel·la anglosaxona i nord-americana, qui consolidarà, amb totes les conseqüències, el gènere a casa nostra, d’una manera definitiva».
Martín Escribà recorda també la voluntat pedagògica de l’autor, que entenia l’escriptura com un exemple a seguir «He procurat predicar amb l’exemple, sense pretensions d’iniciador però sí amb el desig que altres escriptors catalans volguessin engrescar-se a escriure també llibres d’aquesta mena».
Personatges que creen escola
Un dels elements més innovadors de la trilogia és la continuïtat dels protagonistes. Vilagut i Caldes reapareixen novel·la rere novel·la, cosa poc habitual en la narrativa catalana del moment. Segons el pròleg, són «dos arquetips ben emparentats amb el patró sherlockià» que deambulen a peu per la ciutat a la recerca de la veritat.
Aquesta serialitat crea complicitat amb el lector i consolida un univers propi, un recurs clau per a l’èxit posterior del gènere.
Un gènere amb consciència
Les novel·les de Tasis no es limiten a plantejar enigmes. També retraten una societat marcada per la desigualtat, la hipocresia i les contradiccions morals. El crim esdevé una excusa per parlar de poder, misèria, ambició i supervivència.
Aquesta dimensió social apropa Tasis als grans noms del “hard boiled” nord-americà, però amb una sensibilitat adaptada al context català.
Una celebració amb sentit
Que el títol número 100 de crims.cat sigui dedicat a Tasis no és casual. Tal com assenyala Martín Escribà, no se li acut una manera millor de celebrar l’efemèride que «publicant l’autor fundacional i de més rellevància de les nostres lletres policíaques».
El gest és, alhora, homenatge i declaració d’intencions: mirar endavant sense oblidar d’on venim.
Un clàssic que torna a parlar
Barcelona, trilogia policíaca arriba als lectors d’avui com un clàssic recuperat, però també com una obra sorprenentment actual. Les ombres que descriu Tasis continuen projectant-se sobre la ciutat contemporània.
