El periodista i escriptor analitza la novel·la “Els nens de la senyora Zlatin” (Columna) de Maria Lluïsa Amorós
“Els nens de la senyora Zlatin” és una novel·la amb una gran feina de documentació al servei de la ficció. Basada en personatges i fets històrics que alterna dues línies narratives: una de real que arrenca el 18 de maig del 43 i acaba el 6 d’abril del 1944, al sud de França; i una altra de fictícia que té lloc avui, sobre un jove periodista que investiga la presència dels nazis a Barcelona en aquella època. I que amb la documentació que aplega fa una novel·la que es podria titular El nazi del Ritz, El secret dels Verdier, com es titula el capítol 26 per cert, o El Secret de Jean Paul Monel.
Ma Lluïsa Amorós va quedar finalista del premi Ramon Llull l’any 2020 amb aquesta història que commou.
Amorós, a part de descobrir-nos Sabine Zlatin, la infermera de la Creu Roja, que amb el seu marit apleguen en una casa a la Vall del Roina, Villa AnneMarie, un grup de nens jueus que fugen dels camps de concentració nazi; ens proposa descobrir els secrets que guarden moltes famílies. Paral·lelament, coneixerem el neguit de la Sabine Zlatin i el d’un jove periodista Octavi Verdier, que escriu una novel·la sobre els nazis a Barcelona als anys quaranta. Investigant i documentant aquest període, l’Octavi arriba fins a França i allà trobarà el fil que el condueix fins al seu enigmàtic i misteriós avi: Gustau Verdier que arriba a la capital catalana als anys quaranta provinent del país veí i es fa un lloc en aquella Barcelona de postguerra en el bàndol dels guanyadors.
Amorós ens fa viatjar en el temps amb capítols dividits per números i lletres a cavall d’aquestes dues històries. Mentre els nens s’aïllen en aquell indret paradisíac a Izieu per jugar, cantar, fer teatre, escoltar contes, riure, plorar, enyorar-se, estimar…. És a dir, la sra Zlatin i el seu equip els ofereixen un petit oasi que els permet viure malgrat tot. Fins el dia de la ràtzia 6 d’abril del 1944. Al mateix temps, veurem el contrast de les dues barcelones: la pobra i vençuda amb l’opulent i descordada dels que viuen aixoplugats pel règim franquista. En connivència amb el nazisme. Fent i desfent, com en Gustau Verdier des de la seva habitació del Ritz. I parlant d’habitacions, la curiositat empeny el nét, l’Octavi, a voler saber què hi ha en el despatx, en l’habitació tancada del pis de l’avi Gustau que no hi pot entrar ningú.
Serem testimonis d’allò que ha marcat moltes generacions: els silencis familiars. No es podia parlar de la guerra. No es podia parlar del passat. No es podia accedir físicament a segons quins llocs ( habitacions tancades, prohibides perquè contenien secrets, fotos, noms compromesos). No es podia accedir als records perquè feien mal, comprometien. Però l’avi Gustau no és l’únic que amaga secrets. L’àvia Pilar, també. Us animo a descobrir-los. La figura de la Pilar, la Pilar Balcells, republicana de soca-rel, convençuda d’aquells valors, deixa els postulats republicans per abraçar el règim franquista quan es casa -diguem si us plau per força- amb en Gustau. Però ella és la clau – o més ben dit- li dóna la clau al seu nét per obrir portes.
Ma Lluïsa Amoròs us portarà fins al final amb mà ferma perquè pugueu lligar caps entre la història dels nens de la senyora Zlatin i el secret dels Verdier.
Martí Gironell és periodista i escriptor.
Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’ i l’àlbum il·lustrat “Un talp al meu jardí”.
