Opinió: Maria Carme Roca. I després de Sant Jordi, què hi diuen, els llibreters?

Aviat farà un mes que va passar Sant Jordi, la festa de la superficialitat literària (i sovint sense el “literària”, però festa al cap i a la fi) i les llibreries ja han reprès una normalitat presidida per les devolucions i la venda escassa.

Maria Carme Roca

Maria Teresa Calabús de la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí afirma que “passada la diada arriba la temporada més fluixa pels llibreters”. Una diada marcada també per la precipitació. “Col·loquem a la desesperada −ens diu la Maria Teresa−, intentant que tot sigui visible. De vegades, hi ha llibres que els processem quan ja ha passat Sant Jordi”. La llibretera ens comenta que la frase del dia podria ser: “Vull un llibre per a un home que no li agrada llegir”(l’home el podem substituir per “dona”, persona”, “amic”…) i ens regala aquesta anècdota: “Sabem d’una senyora que fa quatre anys que regala el mateix llibre al seu marit. Quan passa una setmana de Sant Jordi el retira d’on l’hagi deixat el senyor i el guarda d’amagat. Quan arriba el proper Sant Jordi li torna a embolicar. Es veu que després de quatre anys li va contestar que ja li sonava el títol i que devia ser bo”.

Fa unes tres setmanes, Júlia Secall de la llibreria Roca de Valls, feia una interessant reflexió al facebook: “En plena feina de fer devolucions, i entre caixa i caixa apilada, m’he assegut, he respirat fons, i hem tingut una xerradeta els que es queden i jo. Hem fet bé la feina, han dit, però perquè la puguem continuar fent bé, hem pensat que cal un descans, no de fer feina, però sí de rebre nous llibres, Necessitem poder fer visibles tots el que no fan viatge de tornada, perquè s’ho mereixen, perquè els heu de conèixer…” Aquest és el desig dels llibres i de la llibretera que vol presentar-los a la seva parròquia, però… Ni pensaments, perquè les novetats de maig ja han fet acte de presència, substituint les de l’abril. Però l’eufòria invasora els durarà poc, perquè les novetats en qüestió es neguitejaran aviat pendents de resistir mentre arriben les de juny.

És evident que no tots els llibres que van arribar per Sant Jordi s’hi poden quedar, cal fer garbellada. Martí Monclús, de la llibreria Alguer Set de Sant Celoni, a més dels tràfecs habituals (o no tant, perquè el dos ordinadors que tenien a la parada de la plaça de la Vila se’ls van quedar “en negre” per culpa del sol que hi tocava de ple; gràcies a un tendal es va poder solucionar, però), enguany ha tingut cinc autors de la comarca que es publicaven ells mateixos el llibre i que li havien portat per vendre. “Després de Sant Jordi –ens explica−,  hi ha molta feina a retornar el que no hem venut i que no interessa com a fons”.

Irene Tortós-Sala, de la llibreria l’Altell de Banyoles, ens comenta que “quan tinc les piles de llibres escampades per la llibreria, totes elles fent equilibris, m’arriben els clients i en lloc de mirar els que hi ha a les lleixes, s’enamoren dels de les piles”. L’embolic ja està servit, patiment de la llibretera, perquè les piles no acabin estimbades i la inevitable i terrible seguretat que acabaran barrejades.

Malgrat tot, la vida continua. Enmig de les devolucions i de la quantitat de llibres que pretenen ocupar un lloc al preuat espai d’una llibreria, el llibreter ha d’atendre els clients. Prou que desitja recomanar i aconsellar, però això no és sempre possible. Paula Jarrin, de la llibreria Al·lots de Barcelona, ens diu que una senyora li va demanar un llibre per a la seva filla de quatre anys, volia un llibre “amb lletra i capítols, perquè això dels dibuixets ja ho ha superat”. Van regirar i remenar tota la llibreria i cap de les propostes que li feia la Paula, que evidentment pensava en la nena, eren del seu gust. De cop i volta, la senyora es va fixar en un altre client que tenia a les mans Matilda de Roald Dahl, i va dir que era allò, el que estava buscant. “Evidentment, intento dissuadir-la –es plany la Paula−. Però res. I deixo que s’emporti una obra magnífica de la literatura, és clar, però no adient per a una criatura amb quatre anyets acabats de fer. Dos dies després, ens trucava per telèfon: ens deia que el llibre no era adequat, que no aconseguia seguir la lectura, que tenia raó”. Finalment, es veu que es va emportar Perdut i trobat d’Oliver Jeffers, un títol, aquest sí, perfecte per a la seva edat.

Aquestes anècdotes es podrien afegir al llibre Weird thinhs customers say in bookshops de Jen Campdell amb il·lustracions de The Brothers Mc Leod (publicat en castellà per Malpaso Ediciones, Cosas raras que se oyen en las librerías), perquè encara que el llibre ens n’ofereix moltes, d’aquestes situacions, el que és cert també és que cada dia n’apareixen de noves. I és que la condició humana és tan variada com imprevisible.

Amics i amigues llibreters i llibreteres, no defalliu. Moltes gràcies per la vostra feina.

 

Maria Carme Roca, escriptora.