Francisco Ibáñez aposta per una nova aventura dels agents de la TIA en plena campanya electoral
Entre el Vae Victus de Sánchez Piñol i L’amiga genial d’Elena Ferrante- totes dues novel.les de La Campana, per cert- he fet lloc per una lectura obligada aquests dies de campanya electoral. Em refereixo al nou àlbum il.lustrat de Francisco Ibáñez sobre les peripècies i desventures dels soferts agents de la TIA. Els el recomano.
Aquesta vegada Mortadel.lo i Filemó s’enfronten a les temudes Eleccions! Uns comicis que són únics perquè gairebé es presenten tants partits com votants, una situació gairebé calcada a la que vivim aquests dies abans que el diumenge dia 20 s’aclareixi la qüestió o no.
Som molts els que pensem que l’ambient encara s’enrarirà més. I això voldrà dir fragmentar encara més l’arc parlamentari i malgrat les crides al diàleg i a la política de veritat, em fa molt l’efecte que, diu Ibáñez, i no li falta raó, que s’escarrasa a fer riure el polítics i ells no paren de fer riure, tant en aquestes vinyetes com en les finestres de les teles per on treuen el nas. Jo encara diria més, com deien els Dupont i Dupont: més que riure fan el ridícul. I corren el risc mal que ens pesi, que el faci encara molt més.
No és estrany doncs -i després de llegir Ibáñez encara més- que tinguis la sensació real de no haver viscut mai abans una situació com aquesta. La d’unes eleccions on es presenta molta gent i que, paradoxalment, n’hi ha molta més, de gent, que desencisada, decebuda, emprenyada ja no sap què o qui votar.
I constates també que no recordes que mai abans la política, aquesta que retraten Mortadel.lo i Filemó hagués generat tant dubtes sobre el fet d’anar a votar.
Et vindrien ganes de dimitir com a ciutadà però amb aquesta actitud només hi sortim perdent nosaltres. Per sort però, i gràcies al còmic, et reconcilies amb l’exercici democràtic de fer l’esforç d’anar a votar i fer-ho per la opció menys dolenta.
Martí Gironell
periodista i escriptor
