L’escriptor italià explora novament el món dels sentiments i les emocions en la seva tercera novel·la.
A Paolo Giordano li continuen fascinant aquestes qüestions que segueix abordant a través de la seva literatura. Giordano no deixa enrere la seva formació científica per acostar-nos a històries que ens parlen de les relacions humanes i de la solitud, com ja va fer amb ‘La solitud dels nombres primers’, el seu reeixit debut literari.
Amb Negre i plata/ Como de la família (Edicions 62/Salamandra) els protagonistes són una parella jove que fins ara ha viscut amb certa tranquil·litat i allunyats de la realitat que els envoltava, gràcies sobretot a l’ajuda de la senyora A, una veïna de 68 anys que s’ha convertit en un dels pilars l vida de la parella ajudant-los en tot moment, fent-se càrrec de les tasques de la llar i fins i tot de l’educació del seu fill Emmanuelle.
La mort de la senyora A, a causa d’un càncer, suposa un punt d’inflexió en les seves vides i el seu món trontolla i apareixen símptomes que indiquen que els fonaments de la seva relació no eren tan forts com creien i l’aparició de la malaltia coincideix amb els dubtes i les inseguretats de la parella.
‘’Fins tot, una parella jove pot emmalaltir, d’inseguretat, de reiteració i de solitud. Les metàstasis sorgeixen de manera invisible i les nostres van arribar aviat fins al llit’ Durant onze setmanes, les mateixes en què la senyora A. Perdia una rere l’altra les funcions elementals del seu organisme, la Nora i jo no ens vam tocar ni buscar’’
Les crosses invisibles que els hi proporcionava l’existència de la senyora A. ja no hi són i la parella ha de seguir endavant tot sols.
La veïna ha estat durant molts anys el testimoni de la seva relació i com afirma un dels protagonistes de la novel·la ‘’A la llarga qualsevol amor necessita algú que se’l miri i el reconegui, que el valori, si no, s’arrisca a confondre’s amb un malentès. Sense la seva mirada ens sentíem en perill’.
La jove parella i la senyora A tenen punts de vista diferents respecte al rol de la parella i existeix un contrast entre els cànons establerts entre un matrimoni jove i un altre d’adult
‘’La Senyora A no tolerava veure’m estendre la bugada ni podia concebre que la Nora fos capaç d’empunyar el trepant i foradar una 
paret (operació en què és molt més hàbil que no pas jo) En aquells casos trobava la manera de fer-nos fora a tots dos i acabar-ho ella; ella sí que es podia ocupar de tot des que la viudetat l’havia convertida en una criatura perfectament andrògina’’
Paolo Giordano torna a la ciència per narrar una nova història i a ‘Negre i plata’ ens suggereix una teoria dde la Grècia clàssica que fa referència als fluids per definir el caràcter d’una persona i l’associació d’aquesta amb un color.
‘’El seu és la plata fosa, el més blanc dels metalls, el més bon conductor, el reflectant més despietat. El confort de saber-la tan forta es barreja amb la por de no ser-li veritablement indispensable i d’estar-hi enganxat, entre les innombrables maneres en què hi estic enganxat, com una sangonera que xucla la vida dels altres, una mena de paràsit gegantí.’’
Per l’escriptor italià en una entrevista a L’illa dels Llibres destaca que establir aquesta associació ‘va ser com un joc, perquè en el cas del narrador em recordava el color negre per la seva melancolia i tristesa i en canvi per la Nora em suggeria la plata per ser un bon conductor elèctric i per tant era com a símbol de vitalitat. Aquesta diferència permet que es produeixi una unió prou sòlida a la parella perquè els pols oposats s’atreuen’.
L’edició en català de la novel·la ha estat traduïda per Teresa Muñoz
