L’escriptor francès ha mort als noranta-un anys i va destacar com a escriptor de novel·les ambientades a l’Índia, país on va exercir una gran labor humanitària.
President’s Secretariat (GODL-India), GODL-India, via Wikimedia Commons
Reconegut autor de best-sellers va escriure novel·les a quatre mans amb Larry Collins com “Oh Jerusalem”, o “Crema París”.
Nascut a Paris l’any 1931, Lapierre va ser reporter per la revista Paris Match a més de ser autors de diversos bes-sellers com “La ciutat de l’alegria” on narrava la pobresa a l’Índia. L’obra va ser adaptada al cinema l’any 1992 de la mà de Roland Joffé.
La primera novel·la publicada va ser, ”Un dòlar cada mil quilòmetres”, després arribarien títols com “Aquesta nit la llibertat”, sobre el naixement de l’Índia i el Pakistan, “El Quinto Jinete” o “Crema Nova York”.
Amb l’escriptor Javier Moro va escriure “Era mitjanit en Bhopal” (2001) sobre la fuita de gas tòxic d’una fàbrica nord-americana construïda a la ciutat índia de Bhopal, que va causar 30.000 morts i cinc-cents mil ferits. La data de la mort de Lapierre, el 2 de desembre, coincideix amb la mateixa data en que va es produir l’accident a Bhopal entre el 2 i el 3 de desembre de 1984.
Des de 1982, l’escriptor i la seva esposa van contribuïr a salvar a milers de nens malalts de lepra o afectats per altres problemes físics i mentals, i a curar a un milió de tuberculosos. Una associació que va comptar amb el suport de la mare Teresa de Calcuta. Lapierre destinava la meitat dels drets d’autor dels seus llibres a aquesta fundació.
Precisament el seu nebot, Javier Moro recorda aquesta part humanitària a l’article publicat al diari El País “Dominique havia decidit lliurar la major part dels drets d’autor del llibre que havíem escrit sobre la tragèdia de Bhopal a la construcció d’una clínica per a curar a les víctimes més greus de l’enverinament per fuita de gas. El dia de la inauguració, fa 22 anys, vaig poder comprovar amb els meus propis ulls com un llibre podia millorar la vida de la gent, i això d’una manera concreta, quotidiana, palpable. Vaig veure com un treball intel·lectual, que ens havia costat diversos anys culminar, es transformava en… una clínica. Aquest dia vaig descobrir que només amb un bolígraf i un quadern de notes es podia canviar el món, o almenys incidir en la seva millora”.
Per la labor humanitària excercida durant molts anys i pels seus llibres sobre la història del subcontinent indi, Dominique Lapierre va rebre l’any 2008, de mans de la presidenta de l’Índia, la més alta condecoració civil, el Padma Bhushan.
