Ediciones B publica la nova novel·la de l’escriptor i periodista català.
Com ja és habitual en Martí Gironell, les seves novel·les intenten reivindicar capítols desconeguts o poc coneguts de la nostra història. Com assegura el mateix autor ‘són històries que m’agraden i les haig de fer interessants’’
L’autor de L’últim abat, L’arqueòleg o El primer Heroi situa la nova novel·la, ‘Strappo’ a principis del segle XX, en el moment en què bona part de l’art romànic català va ser espoliat per mitjà de la tècnica de l’strappo que consistia en arrencar de les parets les pintures de les esglésies i conservar-les en un altre indret diferent.
Gironell ha volgut introduir a la novel·la el dilema de la tècnica i si era convenient ‘’arrencar per negociar o arrencar per conservar’’.
La inspiració per escriure ‘Strappo’ (Ediciones B) va arribar fa uns cinc anys arran d’una notícia apareguda a la premsa sobre l’ exposició ‘Tresors oblidats del romànic’al MNAC. Llavors, Martí Gironell va descobrir com una bona part dels murals de diverses esglésies de Pallars i la Vall de Boí van ser arrancats i venuts per pocs diners.
El Pallars va ser la primera terra que va patir l’espoli de l’art romànic, sobretot perquè cap de les obres estaven inventariades o catalogades al no donar-se el valor que realment tenien. Per tant hi havia un buit legat al no existir cap llei que les protegís.
‘’No hi ha cap inventari ni catalogació dels béns mobles i immobles eclesiàstics i, per tant, no hi ha protecció. Junyent, en tant que assessor artístic de la Junta de l’Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques i General Espanyoles, els va il·lustrar sobre una realitat jurídica que desconeixen-. És un patrimoni nostre sí, però… no és menys cert que està deixat de la mà de Déu, desprotegit de robatoris, saquejos i possibles espolis.
-I com és possible? – Folch se’n feia creus, no se’n sabia avenir que unes pintures amb tant de valor estiguessin desemparades.
-L’única llei és estatal, però cap dels conjunts de pintura romànica catalana està catalogat com a bé d’interès nacional- va apuntar Junyent-, com a obra que no pugui sortir del país.’’
Algunes parròquies patien problemes econòmics i l’interès per l’art romànic va permetre que bona part de les pintures i peces fossin comprades per pocs diners a comerciants d’art o especuladors que volien fer-ne negoci.
‘Potser sí, que no ha incomplert cap llei de les que recull el codi penal, però les que haurien de regir el seu codi moral permeti’m que li digui que les ha ignorades’’
Tal com assegura l’escriptor ‘a l’època es comentava que sovint apareixen persones molt ben vestides però amb males intencions’’.
Martí Gironell es centra en les pintures romàniques de Santa Maria de Mur avui exhibides en la coneguda Catalan Chapel del Museu de Belles Arts de Boston.
Aquestes pintures van ser comprades per 7.000 pessetes i venudes per uns 92.000 dòlars.
Moltes d’aquestes pintures no hagueren arribat als nostres dies sense aquella intervenció malgrat que alguns van acabar comerciant amb elles.
L’italià Franco Stefannoni era conegut per utilitzar la tècnica de l’strappo i va arribar al Pirineu l’any 1919 per realitzar l’encarregat de l’antiquari Ignacio Pollack i el col·leccionista Lluís Pladiura per arrencar les pintures romàniques, en un principi per conservar-les.
Bona part d’aquestes pintures les va poder conservar la Junta de Museus, gràcies a la feina de Joaquim Folch i Torres, però d’altres van acabar en subhastes com les pintures murals de Santa Maria de Mur.
Precisament, Strappo arrenca l’any 1921 a l’Hotel Savoy de Nova York just en el moment de la gran subhasta de les pintures romàniques de Santa Maria de Mur davant dels representants dels cinc museus més importants, disposats a pagar grans quantitats de diners per quedar-se en propietat les obres del romànic català.
Martí Gironell ha escrit una novel·la interessant que convida al debat i reflexionar sobre el paper dels museus i el lloc on han d’exposar-se les obres d’art, però ens deixa amb la sensació de no haver desplegat tot el potencial que la història podria haver donat.
Malgrat aquest fet, Gironell aconsegueix traslladar al lector uns anys abans de la subhasta, quan tot just començava l’interès per les pintures romàniques, per després fer un salt en el temps fins a arribar a l’any 1117, per conèixer de primera mà la feina realitzada pel mestre de Mur.
