Manual de supervivència per a escriptors (I) per Aureli Vázquez

Com es posa preu als llibres… i altres misteris de la literatura quàntica

aureli vazquezSegur que us ha passat més d’una vegada: un llibre us crida l’atenció; l’afageu, llegiu el text de la contraportada, potser fins i tot llegiu la primera pàgina i… sí, decidim que aquest llibre és nostre. Però aleshores ens adonem del preu de venda: 22 euros, posem per cas.

–          Uf, vint-i-dos euros, ni més ni menys.

En realitat no són molts euros més que els 17 o 18 que haguéssim pagat amb tota naturalitat. Però, ves a saber per què, ara ens plantegem si realment teníem tantes ganes de llegir-lo, aquell llibre. A més, ja tenim una pila de llibres a la tauleta de nit. I… En fi, no cal donar-li més voltes: el llibre ens ha semblat car i prou.

És car, un llibre?

Això ens porta a preguntar-nos: és car, un llibre? Vull dir un llibre en general, tenint en compte que hi ha una àmplia i misteriosa fluctuació entre els dotze i els vint euros –l’exemple dels vint-i-tants euros és aplicable només als grans llançaments mediàtics i a algun autoeditat despistat o amb excés d’autoestima–. La veritat és que hi ha infinites respostes a aquesta pregunta, però algunes són de manual. Per exemple, la de l’esforç de l’escriptor/a. Perquè, quan valen els centenars d’hores invertides per l’autor? Com podem posar preu a la seva imaginació? I què me’n dieu de la llarga i feixuga documentació? En el fons, molts autors ens preguntarien: sereu tan garrepes de mirar dos euros amunt o avall amb l’univers creatiu que he dipositat en les vostres mans?

En realitat, aquests arguments no ens solucionen el problema perquè, si som sincers, hi ha molts altres productes que també requereixen un gran esforç i que, en canvi, son molt més barats. I vet aquí que ja hem introduït la paraula maleïda, la que tant odien els escriptors i els creadors en general: producte. Aquesta és –des del meu punt de vista– la crua realitat. Està clar que la imaginació no és un producte. Tampoc és la creativitat. Però, ens agradi o no, des del moment  que aquesta imaginació pren forma i algú la posa a la venda… es converteix en un producte. I això té, principalment, dues conseqüències: la primera, que cal estimular-ne la venda –és a dir, cal fer marketing, i ja tenim la segona paraula funesta–. La segona, que cal analitzar costos.

Paul Auster vs. autor desconegut

Amb tot això que acabem de dir, ja podem començar a entendre el que fan els editors, que no deixen de ser creadors amb esperit venedor: analitzen el mercat, estudien els costos, examinen el que fa la competència i, finalment, assignen un preu. Una forma ben fàcil és comparar. Per exemple: si un llibre de Paul Auster de 280 pàgines té un preu –posem per cas– de 17,90 euros, la nostra novetat editorial d’autor desconegut –o menys conegut– no pot superar aquest preu. Així que ja tenim un topall per dalt.

Però, d’altra banda, resulta que el nostre llibre té 380 pàgines, doble solapa, un autor i maquetador a qui pagar, una impremta que voldria cobrar i una distribuïdora que, pel cap baix, s’emportarà el 20% dels ingressos. Si afegim el 30% de la llibreria… la calculadora treu fum. Així que ja hi som: per molt que digui el mercat, hem decidit que el nostre llibre no té sentit per menys de 19 euros. I ja tenim aquí la primera incongruència: un llibre d’autor semidesconegut, editat per una editorial humil, ha de ‘competir’ a les llibreries amb els autors/es més reconeguts del món… en igualtat de preus. No és meravellós? Com podeu imaginar, l’editorial petita vendrà molt menys que la gran, o això és el que acostuma a passar. I, com que l’editor ho sap amb una certesa quasi-científica, senzillament ha de pujar el preu. Probablement, això explica que un lector mínimament observador es desconcerti mirant de trobar una regla lògica per a la fixació de preus dels llibres.

13,99 euros… o editar autors morts

Com veureu a l’exemple següent, la lògica del preu del llibre és que no n’hi ha. Fa uns anys, el publicista i escriptor francès Frédéric Beigbeder va publicar l’any 2.000 un llibre que portava per títol 99 francs. No era quan altra cosa que el preu del llibre, i amb això mirava d’evidenciar la condició de ‘producte’ del llibre. El problema és que el preu de venda no era el mateix als diferents països on es va publicar, de manera que l’embolic va ser considerable. Per acabar d’arreglar-ho, va agafar pel mig el canvi a l’euro, així que quan va arribar a Espanya l’any 2003  es va titular 13,99 euros

Com que els números de les editorials acostumen a sortir més aviat malament, algunes recorren a solucions imaginatives. Per exemple, editar autors que ja fa anys que no hi són, i pels quals no hauran de pagar drets d’autor –la llei estatal protegeix les obres literàries durant 70 anys després de la seva mort–. Això té un doble avantatge: permet estalviar-se un 10% de despeses i, a més, comptar al catàleg de l’editorial amb un autor de prestigi. Ara, cal saber fer-ho, això. I una volta a les llibreries demostra que no sempre es fa amb l’encert desitjable.

‘Preu d’amic’

Les editorials més petites fan servir de vegades un altre recurs: sabent que el circuit de venda serà molt limitat, apugen desorbitadament el preu del llibre perquè esperen que els familiars, amics, coneguts i saludats de l’autor paguin el seu exemplar costi el que costi. És una estratègia d’expectatives curtes, perquè el preu de venda –protegit per la llei– no es podrà canviar a les botigues, i per tant quedarà exclòs de la ‘competició’ amb altres llibres. És, en definitiva, la millor forma de matar un llibre des del principi.

I què passa amb els autoeditats? En aquest cas, són ells mateixos qui fixen el preu del seu llibre, no sempre amb encert. Alguns tenen en compte allò que entenem com a ‘preus de mercat’ i posen un preu a ull: per exemple, 15 euros, que és el que un lector podria pagar amb certa comoditat per una novel.la de 200 o 250 pàgines d’un autor desconegut. D’altres opten per fixar un preu de 20 euros perquè el consideren rodó, i perquè la seva novel.la té moltes pàgines. Bé, és un criteri.

Uns i altres, en tot cas, haurien de saber que al conjunt de l’Estat el preu mig d’un llibre és de 14,2 euros. Òbviament inclou els llibres de poques pàgines, però… queda molt lluny dels 20 euros.

 

Aureli Vázquez, periodista i fundador d’Espai Literari