L’escriptora analitza la nova novel·la Tots els noms d’Helena (Columna Edicions / Ediciones Destino), de Maria de la Pau Janer.

Molt probablement estarem d’acord que dins de cadascuna de nosaltres hi habiten moltes dones. N’hi ha algunes que mostrem sense reserves, representant el paper que les hem atorgat.  D’altres guaiten temorenques, només es manifesten en la intimitat. I, potser en el pou de l’inconscient, hi dormen, o xisclen, les que enrunem perquè donar-les veu ens resulta massa dolorós.

La Maria de la Pau Janer, en la seva darrera novel·la Tots els noms d’Helena (Columna Edicions / Ediciones Destino), les posa totes en joc!

No me n’he pogut estar de fer-vos partícips de la fascinació que m’ha provocat la seva lectura, de compartir la sensació de trobar-nos davant d’una veritable obra d’art en contingut i forma.

La sinopsi seria alguna cosa així: Dues històries que s’intercalen amb mestria. Una d’actual amb actors, actrius, director i tècnics, que inicien un gran projecte, el somni de la seva vida: portar al cinema Helena de Troia. Malgrat el poderós impuls que els mou, per diverses raons, fets importants i terribles, han d’interrompre el rodatge, potser indefinidament.

Però, d’altra banda, la Maria de la Pau, fa una immersió en la història d’una dona llegendària, intensa, bellíssima i controvertida. Filla d’un déu i d’una dona, humana fins a la medul·la, però amb una pàtina de deessa que la fa única. És la seva condició de mortal la que posa valor a la vida, la que la porta a viure amb intensitat cada moment. Els déus es poden permetre el luxe de perdre el temps, nosaltres els de la vida finita no ho hauríem de permetre si en prenguéssim consciència.

Un acte de gosadia, el de la companya de lletres Maria de la Pau Janer. Tornar a la Ilíada des d’una perspectiva totalment diferent, allunyant-se de la mirada estràbica d’aquells que sempre han escrit la història. Un acte de justícia poètica? Pensem en la dificultat de donar veu a Helena de Troia. Sovint se l’ha volgut silenciar malgrat fer-la responsable d’una guerra que -com totes les guerres- tenen el desllorigador comú de la cobdícia i el ressentiment. És més, la història la va menysprear, empetitir i utilitzar.

Aquest acte d’amor de la Maria de la Pau Janer es teixeix amb materials universals: l’amor i el desamor, la gelosia, la ràbia, el perdó, els vincles. Els vincles entre els personatges, però també amb la terra, amb la pàtria: “…aquell lloc on tornar, aquell lloc propi.” Mitjançant el text ens interroga: “De què està feta una ciutat?” Pensem-hi.

L’obra, l’autora, també ens fa reflexionar al voltant del pas del temps, de la llibertat. He gaudit, i après molt, de les amazones i la seva manera d’enfrontar-se a la vida i a la mort: “Sabien que el món és gran, no vivien recloses rere murades, en ciutats on tenien poc poder, sinó que cavalcaven des de l’alba fins a la fosca. Dormien al terra, d’on estaven convençudes que sorgia la força que regeix el món, una energia que sentien fluir als cossos.

La maternitat, l’oblit, les absències, l’enyor, els processos de dol, les pèrdues, totes les pèrdues, són  matèria d’escriptura que travessa les dues històries. I, com en una obra de teatre, la tramoia, el conjunt de mecanismes utilitzats durant les representacions teatrals per canviar decorats, es manté oculta als ulls de l’espectador, del lector. És en aquest sentit que fan possible el viatge.

El viatge? Permeteu-me compartir una manera de veure’l, de sentir-lo. La que un altre amic escriptor, en Xavier Jové, ens regala en la seva Poètica del viatge. “El viatge és bàsicament una interrogació; el viatger interroga allò que veu, interroga l’alteritat, com a forma d’interrogar-se a si mateix. En el viatge es posen en joc preguntes relatives a la identitat del subjecte, i aquesta no pot ser mai una qüestió intranscendent. Si no hi ha, per petita que sigui, una vivència de desarrelament, de reubicació, potser de descoberta i autoencontre, potser d’autonegació i escissió, no hi ha viatge. Viatjar sempre ha estat buscar un lloc en el món, o si més no fantasiejar amb aquesta idea. El viatge és una fantasia de transculturalitat que, com tota recerca, només ens pot conduir a nosaltres mateixos.

Les protagonistes de les dues histories, que es van intercalant, naveguen en un mar de paradoxes i contradiccions. Les dues es donen permís per portar a terme aquest viatge interior i n’assumeixen el risc. Al meu parer, l’autora també, i jo li aplaudeixo la valentia i l’encert.

Us convido a formar part d’aquest joc d’espills, de binomis que, com en el de Newton, ens permet calcular la potencia d’un gest entre l’esperança i el neguit, entre la curiositat i la por. A notar sobre les espatlles la càrrega de culpabilitat que arrosseguen molts dels personatges i gaudir de la sensació d’aixecar el vol: “S’ha de ventilar la vida!”, hi llegirem.

Com dona de teatre que soc, he gaudit molt del joc de superposicions. El treball que han de fer els actors i actrius de la novel·la per posar-se a la pell dels personatges històrics. En algunes ocasions -com en el cas de Casandra- acaben per engolir-los! Impecable la metamorfosi.

No me n’he pogut estar tampoc d’analitzar de molt a prop l’estil, on reconec la Maria de la Pau Janer de sempre, però posant en pràctica l’exercici intens d’anar a l’essència. Sé l’esforç que suposa renunciar a un adjectiu, reconvertir un paràgraf en una frase.

Quan hi pensava he recordat una reflexió  de l’escriptor, poeta, guionista i periodista cubà. Luis Rogelio Nogueras.

Diu així:

“La poesia s’assembla a la censura
Perquè també la poesia és l’art de treure
allò que molesta.
Però el poeta
és el revers del censor:
El poeta treu les fulles
seques
I el censor en talla les arrels.”

Aquesta és una novel·la sense cap fulla sobrera perquè han estat podades amb molta cura, com quan esporgues els pàmpols dels ceps perquè el sol maduri el raïm. Però amb les arrels ben fondes, travessant moltes capes.

Us encoratjo a endinsar-vos en aquesta lectura i abandonar-vos al poder transformador de l’alquímia del viatge.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here