L’escriptora publica “Les altres mares” (Columna), la nova novel·la després de la bona acollida de “Pluja d’estels” Premi Josep Pla 2020.


Laia Aguilar s’ha proposat fer un homenatge i a donar veu a les dones que se senten mares, però que la societat no els hi reconeix aquesta condició. Són maternitats poc reconegudes i invisibles. La novel·la fa referència al dol perinatal, que encara continua sent un gran tabú a la societat, amb la pèrdua del nadó durant l’embaràs, el part o pocs dies després de néixer. Però Aguilar també tracta qüestions referents a la gestació per substitució o gestió subrogada o els vincles entre filles i mares.

“Les altres mares” (Columna) parteix segons confessa l’autora, d’un cas proper “Una bona amiga va perdre un fill al cap de vuit mesos d’embaràs i es va haver d’enfrontar al dol perinatal. En parlàvem sovint, amb la meva amiga: era un dol envoltat de silenci; ningú sabia què dir-li ni com consolar-la. A partir d’aquí em vaig plantejar escriure’n una història”. I així va néixer el personatge de l’Emma, “una dona a punt de fer la quarantena que decideix ser mare tota sola i que ha d’afrontar la pèrdua del seu fill. I el silenci. El silenci colpidor dels altres, d’una societat que no reconeix les criatures que han mort abans d’hora ni tampoc el dolor de les mares.” La novel·la “Les altres mares”

La novel·la compta amb una segona protagonista, la 
Jhanet que ha estat criada per l’àvia a Bolívia mentre la mare emigra a Europa per treballar en el servei domèstic. Amb quinze anys, és ella qui decideix creuar l’oceà per retrobar la mare que tant necessita i que pràcticament no coneix. Aguilar afirma que “Es tracta d’una noia que se sent abandonada, que ha estat criada per l’àvia i que no té cap vincle especial amb la que se suposa que és la seva mare.”

Finalment, Laia Aguilar a “Les altres mares” ens descriu a la Natalka, una dona insegura, i que se sent molt desprotegida sense familiars propers. Viu atrapada en una relació abusiva amb un home violent que la pressiona perquè faci de ventre de lloguer sense que ella n’estigui gaire convençuda. Ella és una noia ucraïnesa que fa de ventre de lloguer per a una parella d’irlandesos. Va ser a través d’una notícia llegida en un diari que l’escriptora va decidir crear el personatge de la Natalka “a la notícia s’explicava que una parella que havia contractat una dona per fer de ventre de lloguer s’havia fet enrere en saber que el fill naixeria amb síndrome de down. Aquest fet em va impactar.” Aguilar es va preguntar Com podia ser que una parella es fes enrere i abandonés el bebè? I què passava amb les dones que havien fet de ventre de lloguer? Com vivien aquesta experiència? En algun moment s’havien arribat a sentir una mica mares?”.


Les tres històries s’entrellacen per oferir una novel·la “de dones que viuen a la frontera, als límits de la maternitat, que ni tan sols són reconegudes com a mares. Dones invisibles, anodines, que viuen la maternitat com a lluita, però que en cap moment perdran l’esperança. Són les no mares. «Les altres mares».”

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here