Després de debutar amb Entre el cel i la terra i rebre el Premi Ramon Llull per L’home que va viure dues vegades, el cantant i escriptor presenta novetat editorial.
La novel·la arribarà a les llibreries el 10 d’abril i es tracta d’una història coral d’enganys i caretes que cauen
Arrenca l’any 1992 quan el director de cinema Claudi Careta es desplaça des de Girona fins a Cuba per vacances. Al final del seu accidentat viatge coneixerà el jove i guardonat poeta cubà Antoine López León, que dos anys més tard aconseguirà fugir de l’illa caribenya, immersa en el Periodo Especial arran de la desfeta de la Unió Soviètica, i arribarà a Girona. Allà el jove prodigi tardarà pocs mesos a posar-se la ciutat sencera a la butxaca amb el seu domini escènic, la seva impressionant capacitat d’improvisació i el seu verb agut i lluminós, fins que un bon dia una notícia inesperada provocarà que la història faci un tomb. El seu impacte i la consegüent desaparició de l’Antoine deixarà tothom desconcertat. El Claudi el començarà a buscar sense sospitar que el resultat d’aquesta recerca acabarà canviant la seva vida i la seva visió del món per sempre.
Quan va publicar la primera novel·la, Gerard Quintana confessava a L’Illa dels Llibres que sempre havia tingut clar que escriuria una novel·la, però mai abans de fer 50 anys “era una excusa que em vaig plantejar fa molt de temps, potser amb l’esperança que no arribaria mai als 50 i així estalviar-me el risc d’exposar-me. Sempre he escrit, i aquest fet no és nou, potser la novetat d’ara és compartir el que he escrit. Durant molts anys he escrit amb els límits del format d’una cançó però en l’àmbit personal o més íntim, sempre he escrit.”.
Amb Entre el cel i la terra, Quintana comptava amb l’art, la fotografia, la literatura i el cinema centrant bona part de la novel·la, però sobretot és la música la que embolcallava ‘El cel i la terra'(Columna). Les referències que hi abocava Gerard Quintana erem variades i extenses passant de la música clàssica al jazz i el rock. Una novel·la també plena de referències històriques des de l’any 1951 fins a la Barcelona post olímpica i que narra episodis socials i polític de la Catalunya de la segona meitat del segle XX.
La vaga dels tramvies, l’atemptat de Carrero Blanco, Franco, el 23 F, l’assalt al Banc Central o l’incendi del Liceu són alguns dels moments històrics que descriu a la novel·la en forma de pinzellades. Precisament, l’art i la pintura són molt presents a la novel·la gràcies al seu protagonista, en Patxi, un pintor basc enamorat de Picasso que decideix traslladar-se a Barcelona seguint les passes del pintor malagueny.
Patxi està obsessionat a buscar la bellesa i es debat entre dos amors la Neus i l’Àngels. Anys més tard seguirem les passes de la Clara i el Bru i serem testimoni d’un secret que canviarà la vida de tots els protagonistes que busquen en tot moment deslligar-se del seu destí.
La segona novel·la, “L’home que va viure dues vegades”, va rebre el Premi Ramon Llull 2021 i estava ambientada a Eivissa l’any 1999. Es tractava d’una novel·la vital que ens parla de les segones oportunitats, de l’amor incondicional i dels somnis que ens sacsegen.
