A Consum preferent, l’autora ofereix una novel·la generacional ambientada a Barcelona
Després de declarar-se deserta l’edició del 2022, l‘editorial Anagrama ha presentat l’obra guanyadora del 8è Premi Llibres Anagrama de Novel·la. Ho fa premiant a Andrea Genovart, una jove nova veu literària que debuta com a novel·lista.
El premi té una dotació de 12.000 euros i enguany s’han presentat 92 originals. El jurat ha estat format per Imma Monsó, Sergi Pàmies, Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Sílvia Sesé. Andrea Genovart debuta amb Cosum preferent, tot i que manté contacte amb la literatura al ser llicenciada Teoria de la literatura i literatura comparada per la UB i la seva feina com a responsable de premsa i comunicació en diverses editorials.
L’Alba, la narradora de Consum preferent, forma part d’una generació que prova de trepitjar terra ferma en una ciutat que fa aigües. La generació és aquella que ara voreja la trentena i malda per deixar enrere la joventut enmig de les contradiccions que suposa haver de fer equilibrismes constantment entre feines precàries i la culpa inerta de formar part del primer món, entre el feminisme emergent i les relacions estrafetes, entre la necessitat de batallar amb les mateixes forces contra els elements i contra si mateixa. La ciutat és aquesta Barcelona contemporània que, en la seva pretensió de modernitat, s’acaba per convertir en l’antagonista definitiva, i on la comunicació humana esdevé cada vegada més incerta i fantasmal.
Sobre l’obra, Sergi Pàmies destaca “Consum preferent situa el lector davant de les contradiccions d’una època en què la precarietat, el triomf de la ignorància i la desesperació són, a més d’evidències irrefutables, un pretext per explicar una història amb una mirada contundent i actual”. Per la seva banda l’escriptor i membre del jurat Jordi Puntí assenyala que “Lluny de la ingenuïtat generacional, la prosa de Genovart creix enèrgica, s’acarnissa amb els llocs comuns i les trampes de la societat del benestar, i a més té la rara habilitat de fer-se memorable: tanques el llibre i aquella veu ressona. Llavors revius la seva ironia burleta, el to desacomplexat, la festa d’una colla de recursos posats al servei d’un intent d’eixamplar els límits de la literatura catalana”. Guillem Gisbert assegura que es tracta d’una novel·la “lúcidament emprenyada sobre la precarietat d’una generació i el seu ingrés traumàtic a la vida adulta. Els joves s’hi veuran reflectits amb humor i intel·ligència reconstituent; els no joves quedaran molt contents de no ser-ho”.
Des de l’editorial Anagrama asseguren que la “novel·la que fa de mirall ètic i sentimental del món que ha de venir, amb una mirada plena de ràbia contra una societat que ens ultrapassa però, sobretot, plena d’un desig incontestable d’insistir”.
