Un cop conegut el Premi L’Illa dels Llibres a la novel·la “El primer emperador i la reina Lluna”, entrevistem a Jordi Puig, editor de Comanegra i un dels responsables de la publicació de l’obra. Amb ell parlem de la novel·la i del llegat que ens deixa Cussà.


Com ha rebut l’editorial Comanegra l’Onzè Premi L’illa dels Llibres a Jordi Cussà?
Amb molta alegria. Guanyar un premi de votació popular, tenint en compte el munt de bons llibres que hi ha i la diversitat de gustos dels lectors, et fa estar molt content.

Què suposa que hagin estat  precisament els lectors qui han premiat l’obra?
Una cirereta a una aventura molt satisfactòria que no ha fet més que començar. Ens estimem especialment aquesta novel·la i aquest autor, això ha quedat prou clar, i cada reconeixement que s’emporta ens carrega d’energia.

Com hauria rebut Jordi Cussà aquest premi i aquest reconeixement per part dels lectors?
Segur que amb molta satisfacció, perquè el Jordi era un autor de vocació popular al 100%, escrivia per fer-nos gaudir, i el premi demostra que ha fet gaudir molta gent, amb aquesta novel·la.

Com va arribar la novel·la “El primer emperador i la reina Lluna” a Comanegra?
Arran de converses amb ell, sobre traduccions fetes i d’altres que no arribarem a fer mai, i parlant de la literatura que ens agradava. Vam entendre que ens interessàvem mútuament.

Per què vau decidir publicar-la?
Perquè és una meravella com en cauen molt poques, i perquè era un repte treure el Jordi del calaix de les novel·les de la droga; que se’l reconegués amb una obra radicalment diferent.

La novel·la “El primer emperador i la reina Lluna” va molt més enllà de la novel·la històrica i d’aventures. Què en destacaríeu de la novel·la?
La capacitat per enganxar-te a una història a partir de la manera de narrar. Moltíssima gent ha dit que els temes i el món que emmarcaven la novel·la, a priori, no els despertaven cap interès, i que després s’ha meravellat de com s’ho fa, l’autor, per fer que això no tingui cap importància. Tens la sensació que Jordi Cussà podia novel·lar la vida del teu pitjor enemic i enamorar-te igualment.

L’obra gira també al voltant del poder i de la transformació del poder en les persones.
És un tema inesgotable, certament, i mentre ens quedi un bri d’empatia hi estarem donant voltes.

Precisamenten Jordi Cussà, estava molt allunyat del protagonista de la novel·la. Un autor que es mantenia al marge i preferia una vida més aviat anònima. Com era en Jordi Cussà? Com el definireu?
No sé si es mantenia al marge o entre tots el deixàvem al marge, francament. També en necessitem sempre alguns, d’autors de marge, als quals atribuïm un paper i una vocació que no s’ajusta tant a ell com a nosaltres. Els últims deu anys, abans de l’Emperador, se’l va reivindicar molt, al Jordi, però potser més encasellat que mai, i el suport diguem-ne pràctic, mentrestant, s’anava aprimant. Fins al punt que pensava que aquesta novel·la no l’hi publicaria ningú, cosa que ara sembla mentida.

Sobre el llegat de Jordi Cussà “Una literatura juganera, desacomplexada, i una relació gormanda amb la llengua catalana”

Quin llegat ens deixa Jordi Cussà?
Una literatura juganera, desacomplexada, i una relació gormanda amb la llengua catalana. Això ens ha fet molt bé, vaja, aquí una bona colla hi estem en deute. Si ens poséssim cerimoniosos, diríem que la llengua catalana no seria el mateix sense la seva obra. Ell la va eixamplar i li va treure unes quantes manies. Això ho va aconseguir en la modesta mesura que permet la literatura, naturalment, però és dels autors que caldrà tenir en compte, quan resumim la literatura catalana del segle XXI.


La periodista Anna Guitart va destacar que es tractava d’una novel·la que “D’aquí a vint anys encara parlarem d’aquesta novel·la”.
Potser és el que més il·lusió li va fer al Jordi, entre totes les coses bones que se n’han dit, perquè són paraules molt grosses i, al capdavall, és el millor que es pot somiar per a una novel·la.

Abans de morir Cussà va lliurar a l’editorial una última novel·la. Què ens podeu dir i quan hi ha previsió de publicar-la?
Podem dir que és una novel·la clau en la seva producció, de les que en una retrospectiva no es podran passar per alt, i que acabés d’escriure-la i ens la confiés a nosaltres és un honor molt important. Arribarà durant la primera meitat de l’any que ve.