L’autor publica el darrer títol del cicle de novel·les iniciada l’any 1961 amb ‘Trucada per a un mort’.

John le Carré ha decidit donar per finalitzada les històries de l’agent Smiley amb la publicació de la novel·la ‘El llegat dels espies’  (Edicions 62 /Planeta).

El primer dels títols publicats, ‘Trucada per a un mort’ va aparèixer l’any 1961 i la sèrie de novel·la compta amb destacats títols com  Un crim de qualitat (1962), L’espia que tornava del fred (1963), El mirall dels espies (1965), El talp (1974), La gent d’Smiley (1979) o El pelegrí secret (1990).

La nova novel·la de John le Carré està narrada per Peter Guillam, un agent ja retirat, reclutat i protegit de Smiley en el seu temps, fa una crònica detallada, de les llums i ombres d’una operació secreta que els serveis britànics van dur a terme a finals dels anys cinquanta i primers seixanta contra els serveis d’intel·ligència d’Alemanya de l’Est (la STASI) i en la qual van morir el millor agent secret britànic de tots els temps i una dona innocent.

John le Carré reviu també els seus personatges de ficció: Leamus, Mundt, Control, The Circus, Haydon i el mateix Smiley per  fer balanç del seu llegat i reflexionar sobre qui és responsable dels actes comesos en el passat.

‘El llegat dels espies’ descobreix també el joc net com els draps bruts de les xarxes d’espionatge governamentals.

John le Carré, pseudònim de David Moore Cornwell, va treballar per al Servei d’Intel·ligència britànic durant la Guerra Freda. ‘Jo tenia vint-i-cinc anys quan, el 1956, vaig entrar formalment a l’MI5 com a funcionari subaltern. Si hagués estat una mica més jove, em van assegurar, no m’haurien considerat un candidat idoni’ assenyalava l’autor en  el llibre de memòries ‘Volar en cercles’ publicat l’any 2016.

A més dels anys al Servei d’Intel·ligència britànic durant la Guerra Freda, que el van porta tant a la Cambodja devastada per la guerra com al Beirut en el moment culminant de la invasió israeliana del 1982, i també a la Rússia anterior i posterior a la caiguda del Mur de Berlín., l’autor recordava també carrera com a escriptor.

El procès d’escriptura assenyalava que és força especial “M’entusiasma escriure sobre la marxa, en llibretes, quan passejo, en trens i en cafès, i després tornar a casa a corre-cuita per espigolar entre el botí. Quan sóc a Hampstead, hi ha un banc a The Heath que és el meu preferit, arrecerat sota un arbre majestuós i apartat dels seus companys, i allà és on m’agrada escriure. Sempre he escrit només a mà.’

Moltes de les novel·les de John Le Carré han estat adaptades al cinema “Un dia, espero, em reconeixeran que les millors pel·lícules de la meva obra van ser les que no es van arribar a fer mai. (…) assenyala l’autor a la seva biografia.’’

Edicions 62  i l’editorial Planeta publiquen la novel·la en català i castellà respectivament.