L’escriptor noruec recorda la frase de la seva mare arran de la publicació de “L’home de la gelosia”, una col·lecció de dotze relats on la gelosia i el poder marquen el ritme de les narracions
L’escriptor noruec, creador del personatge de Harry Hole, ha publicat algunes novel·les més al marge del seu reconegut inspector. El darrer exemple és “L’home de la gelosia” (Proa/Reservoir Books) on Nesbo publica per primera vegada una col·lecció de relats.
UN AUTOR VERSÀTIL I AMB ESTIL PROPI
Nesbo és considerat un autor versàtil perquè ha escrit novel·les per adults, juvenils i lletres cançons amb el seu grup, però sempre ha estat fidel al seu estil “No crec que pugui escapar de l’estil i tampoc no vull fer-ho, perquè passes temps per trobar la teva pròpia veu, com parles, com t’expresses i respires… l’estil hi és i no el vull deixar escapar” confessa l’autor.
Afirma que “El que canvio són els temes i no l’estil”. I com anècdota recorda que una vegada va ensenyar un relat curt amb pseudònim a un editor “i em va dir que era una història de novel·la negra que imitava l’estil de Jo Nesbo. Per tant, crec que tinc un estil prou definit del que no puc escapar”.
Difícil escapar i mostrar-se indiferent davant de les seves novel·les negres.
“LA DANSA ÉS AL BALLET EL QUE LA VIOLÈNCIA ÉS A LA NOVEL·LA NEGRA”
Malgrat ser un autor on a vegades s’ha pogut criticar la violència utilitzada en les seves novel·les, Nesbo confessa que “Si la violència no és necessària en un relat no l’utilitzo i és la història la que determina les necessitats del relat i el nivell de la violència. Soc conscient que vegades m’han criticat per ser massa gràfic i per fer unes descripcions massa detallades de la violència, però jo no empro la violència de forma gratuïta i només quan és necessària.
Recorda que “a les novel·les negres per tradició i per gènere, la violència és més necessària. Són binomis com la dansa és al ballet el que la violència és a la novel·la negra, una mena de coreografia proposa que necessites al gènere i has de fer que el lector entengui el que està en joc i el risc”. Per ser més gràfic ho compara amb un “tauró, que fins veus el que és capaç de fer el tauró, no t’adones de la importància d’eliminar-lo”.
GELOSIA I PODER
Nesbo pública a “L’home de la gelosia”, dues novel·les curtes i deu relats estructurats en dos grans eixos “Gelosia” i “Poder”. En una primera part, l’escriptor noruec s’endinsa en la gelosia, la infidelitat i el desig amb una varietat de personatges com un inspector de policia grec que les lliçons de la vida han convertit en un expert en gelosia, un taxista que troba una arracada de la seva dona en un cotxe que pertany al seu cap, l’estrany vincle que s’estableix entre dos passatgers del vol cap a Londres, un psicòleg a sou del crim organitzat o un escriptor de best-sellers que decideix desaparèixer.
“PENSO QUE SI POGUÉSSIM AMPUTAR-NOS D’ALGUNA EMOCIÓ, AQUESTA SERIA LA GELOSIA”
A “L’home de la gelosia” continua abordant les emocions “Si mirem el repertori d’emocions humanes bona part de les emocions ens agraden i creiem que són força útils. Si agafem la ràbia, per exemple, et pot forçar la teva pròpia voluntat, o et pot fer canviar de comportament o fins i tot fer que altres persones canviïn de comportament”. En canvi, la gelosia n’és una excepció i penso que si poguéssim amputar-nos d’alguna emoció, aquesta seria la gelosia, perquè no aporta res de bo i no és útil en cap sentit. Nesbo volia explorar el sentiment de gelosia “penso que no soc en general una persona gelosa, però com tothom, l’he experimentat la gelosia en algun moment”. En un dels relats escriure que si la mort fos una psicosi dolça, la gelosia seria com un mal viatge. “M’agradava explorar sobre aquests concepte perquè són com dues cares d’una mateixa moneda” afirma l’autor noruec.
En la segona part, Nesbo s’endinsa en un futur pròxim, distòpic per moments, on la supervivència, l’egoisme i la competició agafen el relleu.
Nesbø també ens porta a una futura Amèrica on l’elit de classe alta espera que els rescatin des de dalt d’un gratacel, mentre la gent del carrer lluita per la supervivència.
En el relat de “L’illa de les rates” que inicia la segona part, assegura que el lector “podria pensar que l’havia escrit durant la pandèmia, però ho havia escrit molt abans, no obstant això amb l’inici de la pandèmia el vaig recuperar i li vaig introduir alguns elements diferents, També es podia pensar que havien estat inspirats en els fets del Capitoli, però l’havia escrit molt abans que passés. Són coincidències de la vida.” Aquesta història confessa que està inspirada en la situació viscuda a Iugoslàvia durant la guerra dels Balcans. Nesbo recorda que “No hauríem de donar les coses per fet, la nostra civilització i les regles socials poden canviar d’un dia a l’altre”.
“L’home de la gelosia” el formen relats que ja estaven mig escrits i d’altres que ja havia escrit quan tenia la idea de fer aquesta col·lecció de relats.
L’autor recorda que a la seva mare “era llibretera, una gran lectora i crítica sempre em deia que tothom pot escriure una novel·la, però només els més bons poden escriure relats curts. Sempre he tingut molt de respecte pels relats curts i per aquest motiu no vaig publicar els relats curts fins després de la seva mort.” Tot i que assegura que “l’any 2000 vaig havia fet alguna temptativa pel que fa a escriure relats curts. Tenia alguns relats curts al calaix i m’ha passat com quan estàs enregistrant un àlbum i creus que ja tens totes les cançons i cop estàs gravant t’adones que potser et cal alguna cosa diferent i et poses a escriure noves cançons mentre es va fent l’enregistrament.”
“ESCRIURE HA DE SER COM FER QUATRE PINZELLADES EN UNA TELA”
El fet d’escriure relats “Vaig començar a escriure llibres per cançons als meus amics quan tenia catorze anys, per tant, aleshores eren històries molt curtes en les que tenies tres versos més el refrany de la cançó. En aquest sentit, ja estava acostumat a les versions curtes”. Per Nesbo “Escriure ha de ser com fer quatre pinzellades en una tela, com si fos una pintura perquè el mateix lector acabi de conformar el quadre. Crec que és l’ideal de qualsevol narrativa.”
La geografia i ubicació dels relats és variada Londres, Grècia, Praga, Espanya, o Àfrica, “He estat a tots els llocs on ubico els relats excepte Praga que hi vaig anar després d’escriure els relats. Tampoc he estat en els llocs on deliberadament no he volgut que s’identifiquin”.
