El catar proscrit ok.inddEl periodista i escriptor Jaume Clotet ha guanyat el XX Premi Néstor Luján de novel·la història amb l’obra‘El càtar proscrit’ on narra la història d’un cavaller occità que lluita per preservar la memòria i l’honor dels càtars, un moviment religiós considerat una heretgia per l’Església de Roma.

Clotet destaca que ‘aquesta novel·la explica la vida impressionant d’un home que va combatre per les seves idees fins al final, encara que sabés que tenia ben poques possibilitats de vèncer i encara que sabés que no tornaria mai a casa seva. Ningú no l’obligava a fer-ho’.

L’autor assegura que ‘El càtar proscrit’ és també ‘un cant a un valor fonamental: la lleialtat. Ser lleials a alguna creença, a un ideal, a una persona, a una idea o a un país és una actitud que ens fa més forts i més rectes, encara que a vegades ens suposi un sacrifici o un sofriment. Viure una vida sense ser lleials a res és tenir una vida buida i trista.”

El Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, convocat per Columna Edicions, acull les novel·les originals i inèdites escrites en català basades en fets o circumstàncies històrics. La dotació del premi és de 6.000 €. Enguany, el jurat, compost per Tin Luján, Maria Carme Roca, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis i Glòria Gasch.

Els membres del jurat han valorat de l’obra de Jaume Clotet que “és una novel·la èpica, una història d’acció molt ben construïda, emmarcada en un moment de canvi, el segle XIII, quan Catalunya  es llançà cap a l’expansió mediterrània. El càtar proscrit, ‘el darrer cavaller faidit’, és un relat sòlid i trepidant, ben escrit i lligat, amb un ritme narratiu que obliga a llegir-lo d’una tirada. Farà les delícies del lector  històricament documentat i enlluernarà els més despistats”.

Jaume Clotet cés oautor de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (2010) i de la novel·la Lliures o morts (Columna, 2012) i 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna, 2014).

Els darrers guardonats han estat Temps de família (2015), de Tània Juste; La rosa entre els llops (2014), de Joaquim Molina;  Conspiració a Tarraco (2013), de Jordi Solé, Bon cop de falç (2011), d’Andreu González i Ramon Gasch; La princesa de Jade, de Coia Valls; Rere els murs, de Núria Esponellà; i La venjança del bandoler, de Martí Gironell (2008), entre altres.