L’escriptor Miquel Esteve i la crònica de la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum 2016
De 27 al 29 de maig, Móra d’Ebre es va guarnir de lletres ebrenques i espectacles. Es celebrà la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum 2016, una primavera avançada de llibres i actuacions artístiques amb la literatura de veritable protagonista.
Aquesta Fira Literària, una de les més importants avui del país, va néixer amb la vocació de transcendir les lletres ebrenques, el legat escrit a les comarques del sud, però avui, mantenint aquesta vocació primigènia de reafirmar l’escriptura nadiua i aborigen, Litterarum és una pira d’homenatge a les humanitats i lletres en general.
Arbó, Mulet, Bladé Desumvila o Llop es remouen en aquesta efemèride en les seves tombes mentre que l’actual generació d’escriptors del territori (Carranza, Martí, Orensanz, Igual, Aliern, Subirats, Arasa, Revés, Tibau etc) prolífica generació de plomes amb deixos fluvials, fan contacte en el decurs dels actes amb els seus lectors i atorguen color humà al recinte.
Una fira, Litterarum, que s’expandeix any rere any, que avança, que incorpora més números positius als seus actes i que, entre els amics que l’hem seguida, des de la primera edició, mira amb satisfacció i melangia el pas del temps sobre aquelles primeres fotos de senzilles carpes de llibres ebrencs que clamaven atenció com la nena dissortada que li han regalat unes sabates de xarol…
Però al capdavall, i es va poder veure a la Papereria Bassa, divendres 27 a la mitjanit, hora dels udols dels dip, la literatura no és de ningú en particular, ni en absolut ebrenca o gironina, güelfa o gibelina… L’autèntica literatura, la genuïna, no te corsers ni lligadures ni limitacions ni credos més enllà de la imaginació del creador i del lector i de la voluntat d’expandir mai de limitar. Lo riu o el riu són riu, un article al davant no li manlleva la seva remor arcana en l’imaginari ni la indòmita fragància dels seus desendreçats vorals… Us deia que a la mitjanit de divendres, a la Bassa, a l’aparador de la centenària Papereria Bassa, on els darrers anys hi han assegut les seves il·lustres lletres els escriptors d’arreu del país, Llavina recitava Vinyoli, Caraben musicava Llavina, Bikimel estremia l’aparador amb un deix de Bonet melangiosa i Maria Cabrera amb el rostre pàl·lid i nivi dels comptes del Poe de Baltimore, recitava a una taronja borda, tal vegada influenciada per la fragància extinta de les tarongines properes…
M’agrada constatar, com a escriptor, que la literatura segueix aliena a les limitacions de les doctrines reduccionistes de tota mena i reafirma el seu caràcter expansiu; m’afalaga com a veí de l’Ebre afirmar-ho i em delecta sentir el batec viu i expansiu d’una fira que he vist créixer de molt a prop, la tasca incommensurable d’un equip humà fantàstic i la satisfacció rellent en el rostre dels qui un dia la varen imaginar i li han donat forma: els amics Albert Pujol i Núria Grau. La literatura genuïna no és de ningú, ni ebrenca ni prussiana. És abassegadorament expansiva. I la història de Litterarum, ni que sigui a l’empara del riu mític, n’és una mostra.
Miquel Esteve Valldepérez
Móra la Nova 2 de juny de 2016
