L’autor de ‘La mala dona’ i Bioko publica la cinquena novel·la.
Una illa pot ser un indret paradisíac però també pot convertir-se en un malson i una presó. Això ho sap molt bé Marc Pastor que torna a situar l’eix narratiu en unes illes situades a la Polinèsia francesa.
Ara fa deu anys que Marc Pastor publicava Montecristo (Proa) i debutava com a escriptor. Des de llavors ha aconseguit sumar més lectors amb novel·les com ‘La mala dona’, ‘L’any de la plaga’ o ‘Bioko‘ i consolidar una trajectòria literària basada en la barreja de gèneres i convertir-se en un autor molt difícil d’encasellar.
La coctelera Marc Pastor torna a funcionar amb ‘Farishta’ incloent ingredients com el thriller, la ciència-ficció, el misteri i l’aventura.
Si fins ara, les seves novel·les eren protagonitzades per homes, ara Marc Pastor es posa a la pell d’una dona, la Farishta, una jove d’origen afganès de divuit anys que rep una important oferta per part de l’empresa Iefremov-Strugatski per viure durant quatre anys a les illes Clarke.
L’han contractat per fer d’intendent i per atendre a les famílies riques que viuen en un complex d’illes privat a la Polinèsia francesa, on se’ls ha garantit que podran educar els fills sense cap risc i allunyats de la resta del món.
A partir d’aquest moment Marc Pastor se centrarà en el gran tema de la novel·la i fer-nos la pregunta sobre Què seríem capaços de fer si volguéssim tenir fills?, Fins a on voldríem arribar? i Quins serien els nostres límits? Marc Pastor ofereix un punt de vista interessant com és la visió de la persona adoptada i fer visible els seus sentiments.
Farishta, nascuda a l’Afganistan és adoptada per un militar rus i coneixem la seva experiència a través del seu diari personal que a poc a poc i a mesura que avança l’acció, el lector coneixerà que el paisatge idíl·lic de les illes Clarke es va convertint en un malson i que potser la millor opció és fugir de l’illa com més aviat millor.
Farishta es trobarà en perill i haurà d’esbrinar quina és la seva missió i paper a l’illa ‘com més insisteixen que no visc en una presó, més em convencen del contrari’ assegura la protagonista en un moment de la novel·la.
La història va creixent a mesura que van passant les pàgines i el misteri va obrint noves vies on trobem a un Marc Pastor que no escatima recursos a l’hora de narrar i oferir punts de vista diferents, utilitzant el diari personal de la protagonista a més d’informes mèdics, fotografies, correus electrònics, cartes i dibuixos per donar una visió molt més amplia de la història.
Un cop més Marc Pastor juga amb els lectors més habituals de les seves novel·les i com si fos una mena de joc, apareixen personatges o situacions d’anteriors novel·les. Víctor Negro el protagonista de ‘L’any de la plaga’ o la companyia Woodsboro Fields Co de ‘Bioko’ fan els seus ‘cameos’ particulars a ‘Farishta’ i no són els únics. Per localitzar-los caldrà fer una lectura atenta.
Nirvana, Guns’n’Roses, Madonna, Bon Jovi i Cindy Lauper formen part de la banda sonora de la novel·la i capítol a part són els diàlegs sobre música que mantenen Faristha i en Manse Melville, un dels altres personatges clau de l’obra.
Farishta havia de ser un relat curt però s’ha convertit en la novel·la més llarga de Marc Pastor i també en la més personal, tot i que a les anteriors obres sempre hi apareixen elements de l’univers de l’autor.
Tal com assegurava en una entrevista a L’Illa dels Llibres, l’any 2013 ‘sóc un escriptor culturalment dispers. M’apropio de tot el que m’envolta: literatura, cinema, música, videojocs, fotografia, futbol, teatre… i ho filtro a les novel·les’. Aquest és l’autèntic univers Marc Pastor que després filtra i el transforma en novel·les.