L’escriptor i periodista regala als seus lectors ”A ritme del temps. Notes d’una vida”, una autobiografia formada per versos on reflexions sobre fets de la seva vida.
Als seus 88 anys, Josep Maria Espinàs segueix oferint la seva visió del món que l’envolta i continua fent balanç de l’experiència acumulada durant tots aquests anys.
Ara publica ”A ritme del temps’ (La Campana), una autobiografia diferent que ens mostra retalls de la seva vida a ritme de versos.
Malgrat que el propi autor es resisteix a definir com a poesia els textos que ha escrit, Espinàs presenta una obra autobiogràfica molt poètica al mateix temps que ens mostra sentiments molt profunds i personals.
Tot i això ens recomana ‘’ que llegíssiu aquestes pàgina articul·lant les síl·labes discretament, marcant el ritme de les frases- com si recitéssiu en veu baixa-. Així les he pensat i així les he escrit’’
Espinàs ha buscat un ritme que aprofita per fer les reflexions vitals o descriure el seu dia a dia.
‘Afaitar-se amb discreta ineficàcia,/esmorzar amb la portada d‘un diari /posar-me les ulleres de miop / i empasar-se d’un glop / la pastilla comprada a la farmàcia./ Seure en una butaca ja envellida / i llegir els titulars i algun article… / i així comença el cicle / de despertar un dia amb més amb vida.
Espinàs assegura que sovint ‘s’ha trobat pensant en hendecasíl·labs d’una manera natural, o en altres estructures rítmiques més breus’’ i afirma al pròleg que es tracta d’un llibre diferent ’’Aquest és el primer llibre de tots els que he escrit que em desconcerta. En algun moment he pensat que allò no ho havia escrit ben bé jo. Potser algú més antic. Potser algú més modern. Com si dins meu s’hagués obert un petit camí no previst’’.
A ritme del temps. Notes d’una vida (La Campana), Josep Maria Espinàs descriu escenes i records amb un ritme i una sonoritat pausada i serena.
D’ençà que sóc conscient/de la meva vellesa/visc amb un dubte que no tinc resolt./ ¿He de seguir nedant en les petites/onades de la vida/com sempre het fet, sense pensar en cap port? / ¿He de seguir explorant/ aquest mar on navego/aprofitant el vent que encara infla / la meva pobra i fatigada vela? / ¿o potser és el moment de recollir-la i guardar-la en la popa del passat?.