Busquet ha traduït ‘Nit fidel i virtuosa’ (Edicions del Buc) , l’única obra traduïda al català de la flamant premi Nobel.
La poeta nordamericana Louise Glück ha rebut el premi Nobel de literatura 2020.
Louise Elisabeth Glück compta amb una trajectòria literaria amb més d’una desena de poemaris i reculls d’assajos publicats que han estat reconeguts amb nombrosos premis literaris com el Premi Pulitzer, el Premi Nacional del Llibre, el Premi Nacional del Crític del Llibre a més de la Medalla Nacional d’Humanitats. És professora a la Universitat de Yale i viu a Cambridge, Massachusetts.
Edicions del Buc ha publicat la que és de moment l’única obra que podem llegir en català. ‘Nit fidel i virtuosa’ compta amb traducció de Núria Busquet, que ha rebut la notícia amb molta il·lusió.
-Com ha rebut la notícia del premi Nobel a Glück?
La veritat, amb molta sorpresa. Comptava que li donarien a alguna poeta nord-americana, però pensava més en l’Anne Carson (eterna candidata) o Margaret Atwood. Quan he sabut que era la Glück m’he quedat ben parada, no sabia ni com reaccionar, tot s’ha de dir. Això sí, és un premi merescudíssim a una trajectòria molt constant i potser més callada que la de les dues poetes/novel·listes que he mencionat, i crec que és també una manera de donar importància a la poesia i a les dones que n’escriuen, que ja toca.
-Què suposa haver traduït a una premi Nobel?
Quan la vaig traduir no era Premi Nobel ni se m’acudia que ho fos algun dia, i ho vaig fer per pura passió. Avui m’adono de la importància d’aquella tasca i no puc més que dir que si amb això he ajudat a fer valorar la tasca dels traductors i a impulsar la bona poesia, em sento més que ben recompensada.
-La seva traducció és l’única en català de l’autora nord-americana.
Ho és. Costa molt traduir poesia en català, perquè suposa un esforç majúscul, sobretot si és una editorial petita. Amb les edicions tan curtes que es fan i amb el que poden costar els drets d’un poeta famós (famós al seu país, no al nostre, és clar), hauríem de saber valorar la tasca dels editors que aposten per publicar gran poesia universal en el nostre idioma, i la dels traductors que ho fan realitat. És una tasca d’amor a la llengua amb majúscules. Animo als editors a seguir apostant per Glück. Val la pena per a la nostra literatura tenir-la en català.
-Què en destacaria de la seva poesia?
Glück és una autora molt particular, no tant pel que fa als temes que tracta, sinó per l’enfocament que hi dona. A simple vista, sembla que t’expliqui un conte, i requereix un esforç per part del lector de deixar-se portar i fer un exercici de fe, gairebé. Els temes fonamentals que tracta tenen a veure amb el buit, la pèrdua, la mancança, i la relació de tot plegat amb la felicitat. I també de la mort, és clar, com a pèrdua màxima. Tot això ho fa amb un estil fred i concís, analític, mai no es perd en l’emoció, però el que te n’arriba és una emoció intensa, quasi mística. És un exercici d’anàlisi constant. A mi, això, m’entusiasma.
-Com va afrontar la traducció?
La vaig afrontar amb il·lusió, passió i respecte. I no va ser complicada, potser va ser més ardu el retreball lent que vaig fer després que no pas la primera traducció, més arrauxada. Sigui com sigui, en un primer moment va ser més fàcil, i després, a mesura que anava aprofundint en el text, es va anar fent complicat. El més difícil potser va ser transmetre bé el que l’autora ens volia transmetre sense perdre res, però fent que el text sonés ben català. Però vaja, aquesta és la dificultat de tota traducció. Els símbols, els equívocs i els enganys de l’autora potser és que el va fer que la tasca fos particularment inquietant.
-Com va rebre l’encàrrec de traduir el poemari Nit fidel i virtuosa de Glück?
Vaig fer jo la proposta de Edicions del Buc, de València, que s’hi van avenir amb molt entusiasme i em van posar les coses molt fàcils. Tots els membres de l’equip van lluitar per tirar endavant aquesta traducció amb alegria i molta professionalitat. Els estic agraïdíssima. És una editorial amb una trajectòria i un catàleg impecables. Em sento molt feliç de formar-ne part amb la Glück.
-També ha traduït al català Política de poder d’una de les eternes candidates al Nobel com és Margarett Atwood.
Sí, de fet havia arribat a imaginar que potser l’Atwood seria la guanyadora i pensava que així podríem donar més visibilitat a aquest llibre, publicat per Lleonard Muntaner, que va sortir abans del confinament i no hem tingut temps de moure massa. Són poetes molt diferents, però animo molt a llegir Atwood també. La nova poesia nord-americana, amb Glück i Atwood, però també amb poetes de la talla d’Anne Carson i Jorie Graham, té corda per anys.
-També és autora de poemaris i novel·les. Un bon complement a la notícia d’avui seria rebre el premi Llibreter per Zona zero?
Això és que ni es pregunta! Sé que és poc original dir això, però de debò que penso que el sol fet d’estar nominada, a més amb en Manuel Baixauli i la Gemma Pasqual, que són autors extraordinaris i, per cert, tots dos valencians (avui la cosa va de valencians) ja és un premi immens.
Escriure en català és una tasca sovint molt solitària i ho fas per passió. No hi guanyes gaire res, almenys jo no. És amor a la nostra cultura i a la pròpia vocació literària. Qualsevol reconeixement que rebis, per petit que sigui, fa que valgui la pena seguir, t’anima a escriure, i t’ajuda molt a donar sentit al que fas.
