Amb Eduard Martorell i David Bueno, l’escriptor i científic Salvador Macip ha publicat ‘Els límits de la vida’, una novel·la divulgativa sobre ciència i els orígens de la vida.
En un moment d’Els límits de la vida, un dels personatges assegura que ‘la vida és massa complicada per entendre-la, per entendre per què passen les coses, per què es trenquen equilibris’.
Potser, per entendre una mica millor que és la vida, Salvador Macip, Eduard Martorell i David Bueno escriuen a sis mans la història de la Lara, una jove que no ha fet els quinze i que es troba en una situació complicada.
Ja de tornada de tot es debat entre la vida i la mort perquè un brot de la seva malaltia l’ha deixada a la UVI, sola, per passar una nit que pot ser decisiva.
Una nit que serà important i què gràcies a la Carme, una doctora que no havia vist mai, descobrirà la història de la vida passant per altres qüestions com la mort, la immortalitat que intentaran respondre a les preguntes que en aquella nit es va formulant la Lara.
Preguntes que tots ens hem fet i que potser no hem gosat a preguntar a ningú.
Sí en el seu dia, vam entendre una mica millor la filosofia, gràcies a l’obra El món de Sofia’, ara tenim l’oportunitat per descobrir l’origen de la vida amb Els límits de la vida.
Tal com diu Salvador Macip a l’entrevista ‘la vida és una cosa fabulosa i fascinant’.
Els límits de la vida (La Galera) segur que ben aviat serà una obra recomanada als instituts perquè a més de ser una novel·la molt divulgativa i amena és un cant a l’optimisme i a l’esperit de lluita.
Entrevista de Jordi Milian
La seva tasca com a divulgador científic es prou coneguda. Què aporta ‘els límits de la vida respecte a la resta publicats?
Per primer cop he participat en un projecte que parla de ciència des de la ficció. Al meu llibre anterior de divulgació, Jugar a ser Déus, ja havíem obert els capítols amb un petit relat, però a Els límits de la vida hem anat més lluny i hem inserit la part científica en una novel·la. Crec que és una manera llaminera de presentar històries que ja de per si són prou interessants, amb el potencial de poder arribar a un públic més ampli encara.
Calen més llibres com aquest per acostar la ciència a tothom?
I tant! De llibres de divulgació, per sort, cada cop se n’estan publicant més, però hem de continuar buscant la manera de fer que temes complexes s’entenguin bé i a més sigui distrets llegir-los, sinó no servirà de res. Usar el recurs de la novel·la és una bona opció. Va funcionar molt bé amb La porta dels tres panys, per exemple, i ara tenim llibres com el nostre o Exo que segueixen el mateix camí.
La protagonista de la novel·la, es formula preguntes sobre la vida en un moment en que es debat entre la vida i la mort.
Vam escollir que fos una noia en un punt crític de la seva vida perquè és una situació que et fa plantejar preguntes que potser normalment no et faries. Pel mateix motiu la vam fer adolescent, perquè és quan som més inquiets i tenim la ment més oberta. Amb un personatge així, ple de ganes de saber i de trobar respostes als seus dubtes, la història s’escrivia sola.
Les preguntes que formula la Lara també les pot fer el lector. De fet el llibre vol provocar això i que ens fem preguntes?
Totalment. La nostra intenció no era escriure les respostes, sinó plantejar les preguntes i donar les eines perquè cadascú les resolgui a la seva manera. Parlem de què és la vida, què vol dir estar viu o morir, què fem aquí… Són temes importants i molt personals, que s’han de considerar estant ben informat.
Nosaltres presentem dades contrastades, hipòtesis, històries i anècdotes que donen les pistes, i a partir d’aquí, cada lector ha de decidir què és per ell la vida. Pretenem entretenir i informar, però també fer pensar una mica.
Encara ens formulen les clàssiques preguntes de qui som, d’on venim i on anem?
Crec que no deixarem mai de fer-nos-les, potser perquè les respostes no seran mai del tot satisfactòries. La ciència només arriba fins on pot arribar, i els humans molt sovint necessitem més. De fet, és important que continuem preguntant-nos-ho, perquè aquesta curiositat és el motor de molts avenços.
En un moment del llibre es comenta que La vida és massa complicada per entendre-la. Per què?
La ciència intenta entendre com funciona la vida, però a mida que anem avançant, apareixen més i més preguntes. [pullquote]La ciència intenta entendre com funciona la vida, però a mida que anem avançant, apareixen més i més preguntes.[/pullquote] Sabem molts detalls dels processos implicats en la vida, és cert, però encara ens en queden molts per descobrir. I aquesta és una de les gràcies, trobo: la vida no deixarà mai de sorprendre’ns!
Què és la vida?
Hem escrit tot un llibre sobre això però no crec que haguem tocat més que la superfície del tema! La vida és una cosa fabulosa i fascinant, això sí que ho podem dir.
Les pàgines del llibre transmeten un cant a la vida. Aquest és un dels objectius?
Sí, el llibre és, per sobre de tot, un cant a la vida en tots els seus formats. Volíem compartir amb els lectors aquesta sensació d’estar meravellats amb la seva riquesa que solem tenir els científics. A més, la història que expliquem és de lluita i superació, que és l’actitud que creiem que hem d’adoptar quan, sovint, la vida ens clava una bufetada.
Una de les frases de la Carme per encoratjar a la Lara és ‘’Estar malalta no t’exclou de la societat. Complica les coses, però no et fa invisible’’.
És complicat afrontar amb optimistes determinades malalties però el nostre estat d’ànim pot ser clau per millorar…
És cert. En cap moment pretenem minimitzar els problemes que ens porta la vida, i admetem que a vegades costa veure-ho de manera optimista. Per això la Carme intenta explicar a la Lara com és d’interessant la vida, perquè recuperi la força per seguir endavant. L’estat d’ànim, les ganes de viure, pot fer que les situacions més difícils siguin molt més tolerables, evidentment.
En aquesta vida i en el planeta Terra ens acosten a una idea on tot està perfectament connectat i tot té la seva funció.
És una de les coses que expliquem al llibre, a partir de teories com la de Gaia. Per entendre què és la vida crèiem que era important agafar una mica de perspectiva i demostrar que som part d’un projecte molt gran, a part d’individus que fan la seva. Això potser et fa sentir petit, però a la vegada dóna un sentit a tot plegat.
Un dels reptes és adreçar-se als joves per comentar qüestions referents a la biologia i a la ciència i fer-ho el més divulgatiu possible?
Sí, perquè hem de començar a inculcar l’interès per la ciència com més aviat millor. És un públic que no se sol sentir atret pels formats més clàssics de la divulgació, per això cal fer-ho el més atractiu possible. Però, a la vegada, crèiem que enfocant el llibre d’aquesta manera també podem accedir millor al públic adult que potser no és consumidor habitual de divulgació, i això és igual d’important
Tot i estar publicat en un segell juvenil ‘Els límits de la vida’ podria arribar a un públic crossover.
Aquest ha estat el plantejament des del principi: rebaixar l’edat mínima del lector potencial (fins als 12 o 13 anys) sense deixar de fer un producte que pugui interessar a qualsevol adult.
Els límits de la vida seria el mateix per la ciència que El món de Sofia a la filosofia?
Té punts de contacte amb aquest llibre, sens dubte, tot i que no ens ho vam plantejar quan l’escrivíem. També hem escollit el recurs del diàleg socràtic que va utilitzar Gaarder com a punt de partida, i també hem intentat explicar temes complexos de manera senzilla per a tota mena de lectors.
Potser no és casualitat que precisament les editorials que van publicar El món de Sofia en alemany i italià hagin comprat els drets d’Els límits de la vida…
Ha escrit els límits de la vida amb Eduard Martorell i David Bueno,sembla ser que darrerament s’ha especialitzat en escriure llibres a diverses mans.
M’agrada combinar els projectes en solitari amb altres de “comunitaris”, és cert. A part de passar-m’ho bé i defugir una mica de la típica soledat de l’escriptor, em permet aprendre moltes coses i adquirir tècniques i habilitats noves. Però no ho faig de forma conscient: només m’implico en un llibre amb altres autors si la idea m’excita. S’ha donat la casualitat que aquests dos últims anys m’han temptat amb projectes molt diversos que no podia rebutjar…
Pel que fa a Els límits de la vida quin ha estat l’origen i el procés de creació?
Parteix d’una idea que va tenir l’Eduard Martorell, que va proposar a en David Bueno, amb qui ja havia escrit un llibre. Els dos em van reclutar a mi després, i junts vam planificar els continguts científics a partir dels nostres coneixements i el que ens interessava més a cadascú.
En aquelles fases inicials volíem fer un llibre d’assaig, potser més adreçat a un lector universitari, però va ser l’editora de La Galera, la Iolanda Batallé, qui ens va suggerir que provéssim d’arribar a un públic més ampli i que uséssim la ficció com a arma. Ens va semblar una idea fenomenal (i també un repte complicat!) i de seguida vam posar-nos a planificar la manera de reconvertir el projecte.
Quan vam tenir clara que la història de la Lara seria el vehicle per explicar el que volíem, cadascú es va encarregar d’escriure la seva part.
Després jo, en qualitat del qui té més experiència del trio en el camp de la ficció, vaig “muntar” els temes dins de la novel·la. Al final vam repassar plegats el resultat fins que vam trobar que fluïa bé i que dèiem tot el que volíem dir. Ha sigut un procés llarg i complex, però hem de dir que hem gaudit molt escrivint-lo i estem molt satisfets del resultat final.
