El nom de Pilarin Bayés forma part de la història de l’i·lustració catalana. Més de 50 anys dedicats a fer il·lustacions per a unes 800 obres
La seva activitat encara continua i amb més força que mai després de captivar nens i nenes de diverses generacions
Ara es reedita bona part de la seva obra al mateix temps que apareixen nous treballs.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Pilarín Bayés.
Com s’aconsegueix arribar als 50 anys de professió com a il·lustradora?
Això no s’aconsegueix, algú t’ho dona perquè sempre he pensat que té un component de salut, no perdre les ganes de fer-ho i sobretot que hi hagi un públic que s’ho vulgui mirar.
Tot això no depèn tant de mi i per això, com et pots imaginar, en dono gràcies cada dia.
La biblioteca Pilarin Bayés compta amb més de 800 títols….. Quants temps dedica cada dia a dibuixar?
Jo sempre dic que dibuixar sempre ha estat l’excusa per no haver fer les feines normals de casa.
Dedico unes dotze hores però com que estic alliberada d’altres feines, em puc dedicar exclusivament a dibuixar.
Com és un dia qualsevol de Pilarin Bayés?
Sóc la persona més desendreçada del món i crec que els anys ja ho tenen això. Començo a dibuixar dos quarts de nou fins les dues del migdia. A vegades no he tingut temps ni de treure’m la bata de dormir i llavors corrents a dinar.
Després faig una mica de migdiada i cap allà a les quatre dibuixo fins les set de la tarda. Llavors vaig a caminar una estona amb una amiga i després de sopar davant de la televisió encara faig alguna cosa fins gairebé les dues de la matinada
Sempre ha destacat per ser una persona alegre, optimista……. Aquest estat també es trasllada a la seva obra…
La gent m’ho diuen, però a casa també hem passat les mil i una a la vida com tothom.
Hem patit malalties, operacions i cosetes d’aquest estil, però fins ara sempre s’han resolt molt bé. Penso que no tinc dret a ser pessimista, hem tingut problemes de salut però els hem anat superant.
Potser, a la vida no li pots demanar que no tinguis problemes, però si els vas anant resolent, amb això ja anem tirant.
Les modes canvien, els tipus d’il·lustració per als contes també però Pilarin Bayes segueix. Una de les característiques principals és que la seva obra és molt reconeixible.
Jo era de l’escola Beatles que pensava la moda era passatgera i que durava cinc minuts i que al cap de cinc minuts tothom t’hauria avorrit. Però van passant els anys i ho anem estirant tant com pugui.
En els darrers anys han estat molts els homenatges, l’any 2011 va ser l’any Pilarin Bayés, també es va fer una exposició al palau Robert…….
La veritat és que els homenatges i els reconeixements els agraeixo moltíssim. Per exemple la meva ciutat em va lliurar una medalla quan vaig fer 70 anys. La meva ciutat em va felicitar d’una de les millors maneres i sempre els agrairé que em tracti tan bé.
Fer-te gran sempre és una mica ‘ai ai ai’, a veure com et trobaràs i que serà de la teva vida… Sempre he pensat que si la gent ens felicita o ens fa un recordatori, això ens ajuda molt.
Per tots aquells que tingueu oncles, amics o amigues de setanta anys haig de dir que s’agraeix molt un record en aquests moments.
L’any 1964 publica el seu primer conte per a nens, a l’Editorial la Galera, El meu pardal i comença a col·laborar amb la revista Cavall Fort. Qui li via donar la primera oportunitat?
La veritat és que la revista Cavall fort em va donar l’oportunitat I vaig enviar uns dibuixos de prova. Va ser el seu director, Josep Ramoneda va dir ‘ aquesta tia que els dibuixos sense pentinar no pot reballar a cavall fort’’, jo molt humiliada no vaig treballar a cavall fort com és evident.
LLavors quan estudiava a l’escola de Belles Arts va visitar-nos la Marta Mata per fer alguna cosa a La Galera.
Un cop va sortir el llibre a Cavall fort van dir ‘Ja has pentitat una mica els dibuixos i per tant ja pots venir a treballar amb nosaltres’ o sigui treballar vaig començar a La Galera
Ja dibuixava a l’escola suposo…..
Si i tant. A l’escola més o menys escoltava però no parava mai de dibuixar, és com una mania, un vici un neguit que no se’t treu de sobre i per mi és molt divertit fer-ho
Es reedita la seva obra i La Galera publica ara en edició facsímil ”La fabulosa història d’Eixerit 1er i la seva carrossa”, “Les aventures d’en Flor i en Mosqueta” i “Els tres cavallers alts”, tres contes escrits entre els anys 65-68 escrits per Antoni Cuadrench.
Com et pots imaginar no penses que tindran interés per uns llibres que tenen tants anys.
L’editorial ha volgut tornar-los a publicar i per això estic molt contenta, perquè per mi és un estil nou i és com retrobar-te amb un estil que és el teu, però amb una execució molt diferent de com la faria ara.
Un dels darrers treballs han estat les il·lustracions de la Bíblia publicada per l’editorial Claret i Estrella Polar. La biblia de tots…
En els últims anys de la meva vida estic fent llibres molt llargs. El que pasa és que la història és tan apassionant i interessant que quan vas llegint els diferents episodis et van venint unes ganes de dibuixar. Només espero que els nens s’ho passin tan bé com jo m’ho he passat dibuixant
Hi ha alguna il·lustració pendent?
Sempre hi ha alguna cosa, alguna aventura, llegenda o fet de la historia per dibuixar. Ara em pasa que em toca dibuixar coses per segona vegada i hi ha moments que és com un repte i em fa una mica de por i pensó ‘I si ho faig pitjor? Seré capaç de millorar-ho una mica?
Però malgrat tot, penso que sense feina no em quedaré.
Com voldria ser recordada?
Voldria ser recordada com una bona companya de camí, una persona amb qui no ha estat empipador o complicat fer camí. Sense destorb o posant massa pals a les rodes.
Amb els seus dibuixos ha ajudat a molts joves a fer camí…
Em fa molta il·lusió quan la gent jove em diu que em recorda. Aquest és el premi més important..
Veiem que té molta feina….
Si, però necessito moltíssim una cosa i és que que algú vulgui seguir veient els meus dibuixos.
AUDIO DE L’ENTREVISTA