El guionista, productor i director de cinema italià Fausto Brizzi presenta la primera novel·la Cent dies de felicitat’ (Columna/Planeta) per narrar-nos els darrers cents dies de Lucio Battistini a qui li han diagnosticat un càncer terminal de fetge a la seva fase final tumor.
Malgrat la temàtica o l’argument de la novel·la l’habilitat de Brizzi és acostar-nos a una història dramàtica des d’un punt de vista també còmic i sobretot provocant més d’un somriure al lector.
Fausto Brizzi reflexiona sobre el sentit de la vida al mateix que ens recorda que hem d’aprofitar i gaudir al màxim de les petites coses que ens fan més feliços.
La novel·la narra en format diari personal els darrers 100 dies de vida del protagonista que pateix un càncer terminal. Quin va ser el punt de partida de la novel·la?
Va ser sobretot un desafiament perquè tenia clar que volia narrar una història dramàtica amb humor.
Malgrat la situació que viu el protagonista i el drama que li ha tocat viure, vostè ha construït una novel·la plena de vitalitat…. No deu ser fàcil escriure una novel·la que barreja el drama amb l’humor….
No ho és, però és més o menys la mateixa combinació d’ingredients que utilitzo per al cinema. Ha estat una mica més complicat, profunditzar, perquè no està la pressió, per la falta de temps i/o espai que sí té el cinema.
La seva novel·la convida al lector a gaudir de la vida i més concretament a gaudir dels petits plaers…. Una invitació al Carpe Diem?
Absolutament sí. Aquest és un dels objectius de Cent dies de felicitat.
Quin missatge li agradaria que arribés al lector un cop llegida la novel·la?
Que busquin dedicar més temps en la vida a aquelles coses que els agraden i aquelles persones a les quals estimen.
La frase ‘assaboreix cada segon de la teva vida, i recorda que un dia sense riure és un dia perdut resumeix molt bé el missatge de la novel·la
Que ens fa manca per aconseguir ser més feliços?
Per a cadascun hi ha una recepta diferent. Jo, per exemple, necessito viatjar amb les persones a les quals estimo.
El protagonista pateix càncer i en fase terminal. No tothom pot i és capaç d’afrontar una malaltia com el seu protagonista.
El llibre és una invitació a buscar l’optimisme quan tot va malament. És fàcil quan tot va bé, però això no té mèrit, no?
Fins i tot rebutja el tractament de quimioteràpia.
És una decisió difícil però és la que prendria jo, per exemple.
Creu que la seva novel·la pot ser polèmica en certs sectors mèdics per algunes decisions que pren el protagonista?
I ho espero. Crec que la llibertat de decidir com morir és molt important.
Battistini anomena el càncer que pateix l’amic Frizt. La paraula 
càncer ja ha deixat de ser una paraula tabú o prohibida?
A Itàlia encara ho és. No es parla, ni en televisió, ni en les pel·lícules… Dóna més por que la paraula “mort”.
La seva novel·la l’ha estat tot un èxit a Itàlia i també ha funcionant molt bé en altres països. Quina creu que és la clau de l’èxit?
Tant de bo sabés quin és el secret… i escriuria un altre. Crec que és la barreja d’emocions fortes, intenses.
L’hi ha sorprès l’èxit de la novel·la?
Moltíssim. Cada vegada que algú m’escriu i em parla de la novel·la em sorprenc. No puc evitar fer-ho.
Què hi ha de Fausto Brizzi en el personatge de Battistini?
Puc dir que totes les passions de Battistini són meves, des dels còmics als dònuts. Hi una part del personatge que s’assembla molt a mi.
Hi ha elements que es van repetint a la novel·la, la passió del protagonista per la cançó Always on my mind d’Elvis Presley, la novel·la El petit príncep i els dónuts. Aquesta seria la millor combinació possible acompanyar la lectura?
Sobretot la música i per aquest motiu, a la novel·la he inclòs una llista de cançons per escoltar a manera de banda sonora, sense oblidar els dònuts que també hi són molt presents.
Què el va fer decidir i deixar per un moments la direcció cinematogràfica per escriure una novel·la?
En realitat he anat combinant el cinema amb l’escriptura de la novel·la, però puc dir que ha estat el meu primer intent de canviar d’ofici.
Que li ha donat la literatura que li doni el cinema?
Sobretot amb la fantasia guanyes moltíssima llibertat, perquè tu ets l’únic “productor”, pel millor i pel pitjor, però tu decideixes tot.
Tindrem adaptació cinematogràfica de la novel·la?
Si i tant. Si tot ve bé s’estrenarà l’any 2015, amb el mateix títol, i dirigida per mi mateix amb Flavio Insinna com a protagonista.
